Tonia Pons Prats: «Si perdem Sa Plaça des Peix, perdem també una manera de comprar i menjar peix»

Itziar Lecea/Ciutadela - Cada matí, darrere el taulell de la peixateria, Tonia Pons Prats observa en primera línia com ha anat canviant el sector pesquer de Menorca. Ho ha fet gairebé en silenci, empès per la falta de personal, les noves normatives, les dificultats de les barques i uns hàbits de consum que cada vegada s’allunyen més de la compra tradicional.

Des de la Plaça del Mercat de Ciutadella, defensa el producte, la venda directa i sobretot la necessitat de mantenir viu un espai que durant generacions ha format part de la cultura alimentària de la ciutat. Una conversa franca sobre el peix de Menorca, la necessitat de complementar-lo amb producte de fora quan la mar no permet sortir, els canvis en el consumidor i un futur que passa, segons ella, per no deixar morir la plaça.

Fa anys que treballes a la plaça. Quan mires enrere, què és el que més ha canviat en aquests darrers vint anys?

S’ha canviat molt. Amb vint anys, o tal vegada un poc més, el canvi ha estat molt gros. Moltes barques que abans venien directament a vendre a la plaça han deixat de venir. El que han fet és vendre el peix a revenedors. Primer, per falta de personal dins la barca, i després per falta de personal per venir aquí a plaça. No és gens fàcil trobar gent que vulgui venir a vendre.

Això ha transformat la manera de fer feina del pescador tradicional?

Sí. Molta gent ha acabat fent una sola cosa: o pescar o vendre peix. Fer les dues coses, com es feia abans, ja gairebé no queda ningú.

Quina importància té, per a tu, que la plaça no tanqui?

És molt important. Si tens la plaça tancada, la gent acabarà partint cap als súpers, que ja hi va bastant. El que intentam és no tancar. Hi ha hagut moments que altres han fet vacances i jo he intentat venir quasi cada dia, encara que el peix no sigui de Menorca perquè, per mal temps, açò passa.

Com t’organitzes amb el producte que vens?

Jo faig feina amb barques d’arts menors i de bou. El peix d’aquí el vaig a cercar el mateix dia i el pesam aquí mateix. Després també duc peix de fora. És necessari. Feim feina amb un majorista, compram a Barcelona, que també abasteix restaurants. A vegades, si no hi ha peix local, t’has d’arreglar amb això.

Sempre hi ha peix de Menorca disponible?

No. De barca de bou normalment m’arreglo, però de barca petita depèn molt del temps. Si fa bon temps, sí. L’any passat, per exemple, vam tenir molt de peix perquè l’hivern va ser molt bo. Però si fa mal temps i les barques petites no poden sortir, s’ha de fer feina amb peix de fora.

Expliqueu això als clients?

Sí. Però costa. La gent està molt acostumada que sempre hi hagi de tot, però des que es van posar les restriccions de dies de pesca, ja no es pot. Ja fa quatre o cinc anys que açò no és així, i és difícil explicar quines restriccions causen aquesta manca de peix, que no sempre és per mal temps.

Creus que la gent entén les normatives actuals de pesca?

No gaire. No entenen com en un poble tan petit es valora igual que si estiguessis a part de València o de Catalunya. Hi ha normatives que al consumidor li costa molt d’entendre, sobretot quan veu que no tenen gaire sentit aquí. I, tot i que genera frustració, ningú alça la veu.

Creus que la societat podria fer alguna cosa més per defensar el sector?

És complicat. Potser si es fes una manifestació o qualque cosa així, la gent ho acolliria. Però els pescadors ja han fet vagues i nosaltres les hem respectades. Al final són ells els que haurien de fer un crit. Però la societat també seria d’agrair que ajudés estalonant.

Quin és el perfil del client habitual de la peixateria?

Entre setmana ve sobretot gent gran, dones de 50 o 60 anys, gent que ja no fa feina i està acostumada a menjar peix a casa. Els dissabtes ve la gent que fa feina. Entre setmana és més gent de temps.

I la gent jove?

La gent jove s’ho mira d’una altra manera. El consum ha canviat molt.

També hi ha gent de fora que compra peix al mercat?

Sí, i en tenim bastants. Gent de fora que s’ha establert aquí, sobretot francesos. Amb el peix d’hivern, de veritat, tenim molta sort.

I a l’estiu, amb el turisme?

Encara més. Hi ha gent espanyola que té casa aquí, cuina i compra molt de peix. I també italians, francesos, gent que lloga apartaments o ve dues setmanes i compra peix.

Sa plaça continua tenint aquest atractiu especial?

Els mercats sempre estiren. A l’estiu tens un altre ambient, una altra cosa, com un altre ritual, encara que s’hagi anat perdent una mica.

A l’estiu també canvia el tipus de peix que arriba a Sa plaça?

Sí, molt. Les barques d’arts menors van a la llagosta. Peix no en duen tant. Duen rotllos, rap… però ja costa més dur pagres o dèntols. El peix canvia molt.

I això obliga a dependre més del peix de fora?

Sí o sí. A l’estiu ningú dona a bastament només amb peix d’aquí. S’ha de tirar de fora, encara que després sempre hi hagi producte per poder tenir varietat.