Paco Domínguez, de Mr. Bep’s, Premi Foodies on Menorca a la Trajectòria: «El canvi de turisme el vam fer amb temps i vam apostar per la qualitat»

Itziar Lecea/Cala en Blanes - Des de 1998, Mr. Bep’s de Cala en Blanes ha anat construint una trajectòria estretament vinculada a la seva família i a aquesta històrica urbanització de Ciutadella. Francisco Domínguez Mohedano, conegut per tothom com Paco, i Maria Aurea García Martín han convertit un petit establiment pensat inicialment per al turisme britànic en un restaurant familiar on els arrossos, el peix, la carn i el producte de temporada han anat guanyant protagonisme. Ara, amb 28 temporades a l’esquena, reben el Reconeixement a la Trajectòria dels Premis Foodies on Menorca. Paco repassa els inicis, el canvi de rumb del restaurant, el paper de la seva dona Aurea —cap de cuina— i el relleu generacional que ja encarna la seva filla Marta.

- Primer de tot, enhorabona pel Reconeixement a la Trajectòria. Com va rebre la notícia?

- Em va agafar per sorpresa. M’ho van dir fa dues setmanes, mentre estava treballant, com sempre. Em van dir que havia d’anar a recollir un premi i jo vaig respondre que no sabia si podria, perquè estàvem en plena temporada. Però hi vam assistir, perquè ens ha fet molta il·lusió.

- 28 anys de Mr. Bep’s donen per a moltes històries.

- Ha passat de tot. Nosaltres vam començar amb pessetes. Hem viscut diverses crisis, la del totxo, la pandèmia... I també hem vist com canviava completament el turisme de Cala en Blanes.

- Com va començar aquesta aventura?

- És una història una mica rocambolesca. Mr. Bep’s era un petit bar de piscina, dins una zona d’apartaments que en aquella època estava pràcticament al cent per cent ocupada per britànics. Jo vivia a Cala en Blanes i hi anava a prendre cafè. Sempre havia treballat en hostaleria i un dia vaig veure un cartell que deia que el local es llogava.

Ho vaig comentar al meu cunyat, que també treballava en hostaleria i va ser el meu soci fins al 2014. Vam pensar que ens agradaria deixar de treballar per a altres i provar de muntar una empresa petita, familiar. Vam anar a parlar amb el propietari aquell mateix dia i ens va dir que no el llogava: el venia. I, molt ràpidament, vam decidir comprar-lo.

- I aquell primer Mr. Bep’s era molt diferent de l’actual.

- Molt. Era una zona completament britànica i nosaltres ens vam adaptar al que demanava el client. Fèiem esmorzars, menjar senzill i ràpid, patates fregides, hamburgueses, molta cervesa... El que aquí en dèiem un snack. Hi havia futbol, Fórmula 1, Sky anglès... Era el que funcionava.

- Quan vau veure que aquell model començava a canviar?

- Cap al 2012 o 2013 ja vaig veure que el turisme britànic anava baixant i que aquell model s’acabava. I nosaltres sabíem fer una altra cosa. Havíem treballat sempre en restaurants i marisqueries i coneixíem la cuina elaborada. Vam apostar per allò que sabíem fer nosaltres.

Sobretot pels arrossos. Érem uns apassionats dels arrossos i van ser la base del canvi. Ara en tenim cinc o sis a la carta i, si ens en demanen algun fora de carta, també l’hem fet sempre. A partir d’aquí vam anar cap al peix, la carn i una cuina més cuidada.

Aquí el paper de na Maria Aurea ha estat fonamental. La cuina és ella. És la cap de cuina, la propietària i la persona que ha posat el seu segell. Ho ha mamat des de petita: la seva àvia, la seva mare... No és una cuinera d’escola, és una cuinera de professió i d’haver nascut en aquest entorn. Té unes mans molt bones i coneix molt bé el producte. Jo sempre dic que la cuina és el que ens dona tot el valor de Mr. Bep’s.

- També heu apostat molt pel producte.

- Jo faig les compres personalment. Sóc molt de la vella escola. Surto cada matí i m’agrada veure el producte, tocar-lo. Si pot ser de Menorca, millor. Els proveïdors ja saben què vull. De vegades em diuen directament: «Això no és per a en Paco». Per a mi, aquests són petits detalls que costen temps i esforç, però que marquen la diferència. El pa és pa de veritat, el vi és vi. I treballem molt amb producte de temporada. Si hi ha musclos de Maó, n’hi ha; si s’acaben, s’han acabat. No podem tenir el mateix producte cada dia de l’any.

- Aquesta aposta per la qualitat la vau fer en una zona que ha canviat molt.

I crec que vam encertar el moment. El canvi de turisme el vam fer amb temps i vam apostar per una cosa que, en aquell moment, molta gent em deia que no funcionaria aquí. Jo sempre he apostat per la qualitat. Tenim una bona bodega, bon oli, bon producte... Quan jo veia segons quines coses a la zona pensava que era impossible apostar per la qualitat. Però nosaltres vam continuar per aquí.

I avui, malgrat estar en un lloc una mica amagat, tenim molta demanda. Estem gairebé en cinquena línia i, tot i així, hi ha dies que tenim cua i hem de tallar les reserves. Aquest setembre mateix hem estat desbordats. Ens arriba gent de tota l’illa. A vegades venen clients i em diuen: «He donat una volta per la urbanització i sou l’únic lloc que he vist ple». I tu penses: alguna cosa farem bé.

De fet, fa poc va venir una persona a menjar i quan pagaven, l’home em va dir que era cuiner de Can Roca. Havia menjat una paella, unes croquetes... I em va dir que li semblava un miracle veure aquella feina sortint d’aquelles instal·lacions i amb tan poca gent.

- Mr. Bep’s és, sobretot, un negoci familiar?

- Familiar, familiar, familiar. Els meus fills han nascut aquí. El meu fill Alejandro té 28 anys, els mateixos que té Mr. Bep’s. Quan vam començar, ell tenia dos mesos. La meva filla Marta tenia dos anys. Han crescut entre les taules. Sortien de l’escola i venien aquí. A l’estiu sempre han treballat amb nosaltres, fins i tot quan estudiaven a la universitat. Han sabut què és treballar durant dos mesos mentre els altres gaudien de l’estiu. I ara na Marta ja està plenament implicada. És la meva mà dreta. S’hi ha anat implicant, ha après i ha anat agafant responsabilitats. Ha mamat el que ha mamat a casa.

- Per tant, hi ha relleu generacional.

- Sí. Jo vaig crear Mr. Bep’s i ella ja té les arrels i els fonaments. La vida dona moltes voltes, però el relleu hi és.

- Després de 28 anys, hi ha Mr. Bep’s per a estona?

- Sí. La pregunta que em fan cada any és quan em jubilo. I jo dic que mentre la salut em respecti, aquí estarem. I na Maria Aurea també. Jo sempre poso la cuina per davant, perquè ella és qui ens dona el valor a Mr. Bep’s.

- Potser aquesta constància també té a veure amb els seus orígens.

Nosaltres som del nord de Càceres, d’una zona molt de camp. Els meus pares eren agricultors. Teníem oliveres, hort, cavalls, bestiar... Allà sempre hi havia una mica de tot per subsistir. Patates, horta, olives... Jo vaig néixer entre el treball. El sacrifici ve de la família. De petit ja ajudava el meu conco, que tenia una botiga d’ultramarins, i em posava a vendre, a tractar amb els clients. Potser per això sempre he estat més fora que dins la cuina. Encara que en sàpiga, la meva dona em vol fora. I jo només entro a la cuina quan hi ha una urgència.

- Així, quina diria que és la recepta d’aquests 28 anys?

- Treballar, cuidar el producte i fer les coses com creus que s’han de fer. Nosaltres ho hem fet sempre així.