Foodies on Menorca
Itiziar Lecea/Ciutadella - Ànima va néixer de la necessitat de Sita Muñoz de crear una feina que li agradàs i que connectàs amb la seva manera de veure el món, en sintonia amb la del seu company d’aventura, en Joan Taltavull, del qual ella sempre diu que és l’altra meitat del negoci, tot i ser-ne ella la cara més visible. Després d’una primera etapa, el projecte va tancar i, cinc anys més tard, va tornar a obrir les portes en un nou espai. Ara, davant Santa Clara, Ànima combina cafeteria, rebosteria, artesania, productes especials i una marcada sensibilitat artística, un caràcter que fa d’aquest espai un lloc únic de trobada. Però, sobretot, vol ser un racó on poder sentir-se bé.
Quan i per què va començar Ànima?
Va començar per la necessitat de fer una feina que m’agradàs, no una feina qualsevol. No frisava, i no podia ser qualsevol cosa. Havia de ser qualque cosa que m’omplís, perquè sempre m’he volgut rodejar de coses molt polides per estar satisfeta. Per jo és molt important l’estètica, lo polit, lo delicat. Cercava açò com una necessitat molt interior meua.
Molt abans d’obrir Ànima, vaig coincidir amb en Joan Taltavull. Teníem una mirada molt positiva un de l’altre. Un dia que passava per un hotel que ell i la seva família van dur durant un temps, me va mostrar un espai buit que els quedava i li vaig dir: «Ostres, aquí jo hi veig una cafeteria». Ell em va dir que sempre ho havien pensat, però, passat un temps, vam decidir obrir la primera Ànima a aquell local.
Amb els anys, però, he entès què significa Ànima, que és molt més que un negoci. És una extensió de les nostres persones, de com som noltros. És una atenció a sa bellesa, a lo estètic, al silenci, a un racó, a lo que tu mires. Per jo, Ànima és lo que jo vull per jo i lo que vull per tu. És cuidar.
I és just aquesta idea que fa que sigui més que una cafeteria.
Sí. Moltes vegades la gent entra i diu: «Què sou?». Perquè no només som una cafeteria. En Joan és ballarí i té projectes creatius; jo me consider actriu. Gran part de lo que experiment aquí dintre, amb jo mateixa i amb la gent, me permet actuar, experimentar i fer moltes coses.
Què voleu que senti una persona quan entra a Ànima?
Que estigui molt bé, molt a gust. Que se senti acollida, que prengui una cosa que li agrada i pensi: «Em vull sentir bé aquí». Pots venir tot sol i no te sents malament. És un espai per a tots i no hi ha exclusivitat de res. Tothom és benvingut. I açò és especialment important per jo amb la gent de Ciutadella.
Noltros feim Ànima per la gent del poble. M’agradaria molt que se’l sentissin seu, que se sentissin acollits, que fos un racó per venir tot sol i que noltros els féssim companyia sense envair-los.
En un moment en què hi ha molts locals molt pensats per al turisme, diries que Ànima té una altra vocació?
Exacte. Noltros no som una cafeteria de temporada. Som aquí tot l’any i volem ser per la gent de Ciutadella, per Menorca. Quan vàrem tancar l’antiga Ànima, hi va haver gent que va venir a acomiadar-se i que no hi havia vingut mai. Em deien que sempre havien tingut ganes de passar. I el meu pensament, llavors i ara, és que no esperis que tanquem per passar per Ànima! Ara la porta està més oberta que mai. Volem que la gent entri, mos conegui i senti que aquest espai també és seu.
La rebosteria és un altre dels elements importants.
Pots menjar una cosa molt casolana, autodidacta, que m’he inventat jo. I t’ho promet: tot és bo. Tot. I, a més, és polit. És una mica açò: tenir els elements i saber-los col·locar. Tenim un moble que és meravellós i poses qualsevol cosa dins un plat antic i li dones una volta. No és més que saber col·locar cada cosa en el seu puesto. És com una joia. Si te poses totes les joies polides que tens juntes, no te lluiran. En canvi, si saps col·locar una joia dins un lloc que no li demana tant de protagonisme, agafa molt més valor.
També heu incorporat productes artesans i especials. D’on surt aquesta selecció?
Hem fet una recerca molt especial. Sempre hem estat molt sensibles a aquests aspectes. Vivim des de sa sensibilitat, des de lo que sentim. I en Joan i jo moltes vegades veim una cosa i sabem directament si mos agrada o no. Sabem que volem lo mateix. Ens inspiram en monestirs, en l’estètica d’un convent, d’una església. Volíem que tot açò ressonàs aquí dintre. Després pots posar música de jazz per rompre una mica, però hi ha una espiritualitat a Ànima.
No és casualitat, per tant, que es digui Ànima.
No. La cafeteria es diu Ànima i no hi ha més. Des que hem triat un nom així, només açò ja t’inspira. Ànima és una manera de ser, un estil de vida. És una expressió de les nostres vides.
I com heu viscut aquest primer any de la nova etapa?
Bé. Ara que ha passat puc dir que ha estat un procés necessari. Totes les anades i vingudes, fins que no hem pogut tenir ben bé la cafeteria, mos han costat. Però ara en Joan i jo hem aconseguit tenir l’espai que inicialment havíem perdut i que volíem. I estic molt contenta perquè ara tenim les mans obertes, abraçant tot el poble. Vull aconseguir estar aquí tot l’any, fer un hivern aquí dintre. M’agradaria que la gent des poble entràs, mos conegués i se sentís part d’Ànima. Perquè, al final, no hi ha una altra manera: primer has de donar per rebre.
Foodies on Menorca
Foodies on Menorca
Foodies on Menorca
Foodies on Menorca