Foodies on Menorca
Itziar Lecea/Alaior - Maria Tudurí Sintes (Alaior, 1967) va començar a viure i a conèixer el camp de Menorca quan es va casar i es va traslladar al lloc Capifort. Va ser allà on es va adonar de la passió que sentia per aquest sector, que gaudia d’aquesta feina i que realment era una vocació.
Ara fa trenta-nou anys que la família porta aquest lloc, i en fa quinze que Tudurí va decidir independitzar-se del projecte conjunt —encara que hi segueix involucrada— i llogar la seva pròpia finca, Es Capell de Ferro. Un espai on poder posar en pràctica les seves idees i conviccions, que giren al voltant de l’autosuficiència, l’ecologisme i la cura de la terra. En aquest nombre de Nua hem volgut conversar amb ella perquè ens expliqui més sobre la seva aventura com a madona.
Com acaba sent la madona d’Es Capell de Ferro?
Jo vivia a Alaior, havia nascut a la ciutat, però vaig anar a viure al camp quan em vaig casar amb el meu marit. I va ser una feina, un món, que em va apassionar, em va enganxar, des del principi. Fèiem feina junts, amb vaques frisones, dins la indústria lletera. Fins que fa uns quinze anys, quan un dels meus dos fills va decidir que volia quedar-se treballant el camp —després d’haver estudiat a la Granja—, vaig veure que havia arribat el moment de començar la meva aventura individual. Sense desvincular-me del projecte familiar, Capifort, en cap moment.
La veritat és que va ser una decisió relativament fàcil, ho tenia molt clar. Encara que la gent del meu voltant ho veiés com una cosa impossible. No era l’habitual. Deixar el camp familiar i partir a fer de madona, sola, a un altre lloc. Però amb el suport del meu marit i dels meus fills, vaig decidir intentar-ho.
Ara no només em va bé, sinó que s’ha convertit en el projecte de la meva vida.
Què ens pot explicar d’Es Capell de Ferro? En què consisteix el seu projecte?
Amb tot el que havia après del camp, vaig decidir que a Es Capell de Ferro em centraria en les races autòctones d’animals, en la ramaderia autòctona, alhora que intentava autoabastir-me, ser autosuficient. Tot a través d’una convicció ecològica.
Així, actualment tenc vaca menorquina —18 vaques, 4 vedelles i 1 brau—; porc negre —més d’una vintena— i, encara que ho vaig intentar amb la gallina menorquina, no va funcionar, així que actualment tenc gallines ponedores —una trentena—. La vaca no és per munyir, sinó que en faig lots de carn; del porc negre faig embotit: carn-i-xulla, sobrassada, botifarró blanc, llonganissa... I de la gallina, ous. Com dic, tot en ecològic. Sembr tot el que els don de menjar: bales de filó, bales d’herba, gra, civada, ordi i enclova. Tot és autoabastiment, menys el menjar de les gallines, que sí que el compr ecològic, perquè no l’he aconseguit fer encara.
A més, el pasturatge a la finca és dirigit, i el duc a terme a través d’un pastor elèctric, amb la intenció que pasturin per un tros cada dia, abonin la terra i vagin rotant. Així, el sòl de la meva finca sempre té nutrients.
I està sola a la finca treballant?
Sí, estic tota sola. La finca en total són unes 95 hectàrees. D’aquestes, la meitat són marina, i l’altra l’empr per sembrar i pasturar. I després empr mitja hectàrea d’horta, on faig verdura de temporada. Com dic, el producte que surt de la meva finca és ecològic i està certificat com a tal.
Tot el que trec, per vendre, ho duc al client directament. És a dir, faig venda directa. Així m’assegur un preu just. Dos dies per setmana faig cistelles on hi pos tot el que el client em demana, i ho duc a domicili. Ho faig a la zona de Maó, només; i a Es Castell i Sant Lluís si hi ha prou demanda. Perquè no em dona temps a fer més.
A més, i pel que fa a l’horta, en concret, quan hi ha abundància de producció, o una part d’aquesta no és tan atractiva físicament, l’empr per fer melmelades, conserves, sofrits... i també ho venc.
Com definiria el paper de la dona dins el camp?
És cabdal en tot. Sempre hi ha coses per fer, i tasques a repartir. I en molts aspectes és imprescindible que hi hagi una madona. A Capifort, la feina del camp la duen el meu home i el meu fill, però la paperassa, la burocràcia, és cosa meva. Sempre que puc els don una mà d’ajuda.
Pel que fa a Es Capell de Ferro, m’encarrec jo de gairebé tot, però sempre que necessit alguna mà extra, tant el meu home com el meu fill venen. Ens ajudam uns als altres. És un projecte familiar, tot junt. Si jo no tingués el suport del meu home i la meva família, segurament no podria tirar endavant.
Té algun projecte futur per Es Capell de Ferro?
Jo crec que ara tenc estabilitat, i quan aconsegueixes açò no has de canviar gaire.
Al camp depens molt del clima, però jo ara tenc un equilibri en molts aspectes, i l’he de mantenir. Centrar-me en més coses ja seria massa. Crec que he aconseguit el punt òptim, el que volia quan vaig començar aquest projecte.
Hem tingut anys que han sigut més durs que d’altres, perquè ha vingut molt just per donar de menjar als animals, però ho hem equilibrat, i ho hem salvat. No és fàcil a vegades. I més jo, que em vull autoabastir. Per açò intent no tenir massa càrrega ramadera, i tenir alguna cosa revinguda, extra. Per si plou més tard o menys, com ha fet aquests darrers temps.
Foodies on Menorca
Foodies on Menorca
Foodies on Menorca
Foodies on Menorca