Ses porquejades

Reproduim l’apartat dedicat a “Ses porquejades” de la “Història de Ciutadella” de Josep Cavaller Piris (inèdita) del capítol dedicat als costums antics de la nostra ciutat.

Quants ciutadellencs tenen sa sort de poder viure en la pròpia ciutat, recorden amb plaer i espera, amb ànsia la repetició de les acostumades porquejades, més els que per circumstàncies diverses s’han vist precisats a tenir-se que absentar-se de Ciutadella, entre s’enyorança del lloc que els va veure néixer, ocupa un puesto no secundari la celebració d’aquesta festa altament simpàtica i eminentment familiar.

Més que es fred anunciador de s’entrada de s’hivern, pregonen el període propi de sa matança des porc ses alegres cançons, pes nostros carrers, de fillets i al·lotes uns, amb blancs davantals i altres amb davantal i maneguetes del mateix color què, acompanyats de ses alegres castanyoles interrompen la quietud  de la nostra ciutat amb ses típiques cançons:

Falderet defora,

Falderet de dins.

Com més se l’enfonya,

Més se’l fa endins.

Veritat és que per raons d’higiene i sanitat, no s’engreixen avui en dia es porcs a ses cases, ni tampoc és permès, com en temps passats, sacrificar-los enmig del carrer, davant es domicilis en es quals es celebrava sa festa.

En nostres temps aquests animals es crien a ses solls públiques o ats horts i hortals propietat de modestes famílies; i es sacrifici de s’animal es realitza en aquestes pròpies estàncies o en el pati de les mateixes cases.

Molt dematinent s’aixeca des llit sa gent menuda per a veure pigar foc a sa caldera i, encisats escolten ses converses i contemplen es preparatius des matador i els que l’ajudaran a fer sa feina que va a començar. Ses converses són extremadament variades i es succeeixen al compàs des fum des xigarros o de sa pipa de tabac de pota i, entre glop i glop de cafè, amén d’alguna que altre copeta de gin o anissete.

Sa pastera, taula o més be caixa apropiada per as sacrifici i neteja des nyenyu, està ja preparada, així com ses pedres tosques i ganivets necessaris per a sa feina. Sa dona encarregada de remenar sa sang, té nets tots els utensilis i a disposició es ribell per a emprar-lo.

Ha arribat s’hora i es crits des porc tombat damunt sa pastera anuncien que el ganivet ha començat sa seva feina i que és inútil que es porc tracti de desfer-se de ses nombroses mans que el subjecten ses extremitats, inclús sa soca, fortament agafada per les innocents mans des petit de la casa, que pretén arrencar-la per a després poder-la col·locar a algun dets concurrents.

• Mestre Toni l’ha endevinat bé!!! Ja no es mou ni es batega.
• Ni fa menció de s’aigua bullenta qui cau damunt sa seva osa..

Ses pedres tosques ja córren per damunt d’aquell cos inanimat, que contemplen els fillet i majors. A sa lletja negror que cobria abans ses carns del porc, ara la succeeix sa blancor a mesura que s’aigua bullent facilita a ses pedres volcàniques sa feina de pelar es porc.

Faldar darrera,

Faldar davant;

A n’és porcellet nostro

Que li han fet sang.

 

Som a porquejades

i no m’han convidat,

a n’es porcellet nostro

que l’han matat.

Damunt sa taula neta descansa el ja no menys net porcell esperant la seva decapitació i tall d’extremitats, així com s’esquarterització general.

Es davantals des matadors comencen a perdre sa seva blancor i ses dones van i venen atzaroses preparant es berenar dets al·lots i els buganters prest seran demanats.

Una magistral esquerda, de cap a coa, ha posat de manifest sa xulla de s’animal que a una contemplen assistents i convidats a aques primer acte de porquetjades; xulla i llom, heralds anunciadors de la bona cura i profit que ha sabut treure l’amo d’aquell animal que prest serà convertit en boníssima sobrassada, saborosíssim cuixot, apetecible botifarra i gustós botifarró.

Ses copetes de gin i es tan conegut anisat comencen a ser as paladars dets concurrents, mentres algunes dones i es fillets esperen que es ganivet continuï sa seva ininterrompuda feina i posi de manifest sa ventresca de s’animal que s’ha de sotmetre a s’indispensable rentat a ses aigües des nostro port.

Al moll nou? Amb llautet?...

Som a rentar es ventre

I  no tenim taronges;

N’aniré a dur

De s’hort de ca ses monges.

 

Som a rentar es ventre

Dins un llautet,

Sabeu qui s’ha casat?

Na Rosa i es Coquet.

 

Som a rentar es ventre

A n’es Moll Nou,

Tots es guarda costes

Duen traje nou.

Ja comencen ses màquines a capolar sa pasta greixosa que a sa caldera s’ha de convertir en es valorat sèu que a tants d’ussos es destina.

Altres màquines també es preparen per as embotits que sotmesos a l’escrupolosa cocció han de convertir-se en tant gustoses parts de la víctima de la festa.

Han matat es porc

A ca s’enimorat,

I jo que som s’al·lota

No m’han conviat.

Si me conviden, 

Duré falderet,

I me faré sa coa

Amb un reganyolet.

En fraternal banquet apareixen asseguts, entorn a la llarga taula, coberta amb les blanquíssimes estovalles, els familiars i convidats, i en altra taula la gent menuda que en alegre algaravia espera s’arròs de la terra amb ganyells de porc, les greixeres de monyaco i els crespellets, per satisfer la gana d’aquell inoblidable dia de porquetjades.

• Qué tal, com va tot açò? 
• Mirau, bé, endavant ja ho tenim…
• Dejornet trob que ho tindrem llest i cuita tota sa varia negra.
• Setze arrobes de porc duen sa seva feina...
• Bé deis Jordi.

Ses màquines tornen a rodar i omplir un darrera s’altre ets embotits que mans cuidadoses van atracant entre broma i broma, acudits dels treballadors animats amb aquell vi de Cas Baró o de Can Squella que fan siular ses orelles.

Faldà clau,

Faldà cabota...

Faldà ginebra,

Faldà ginebró...

S’ha arribat as final de s’etapa. Sa foganya perd poc a poc es seus restos, cobrint sa cendra es restos d’aquells tions que han sabut mantenir en costant embullició sa caldera plena de porquim. El contingut de les salseres, acuradament arraconades, recupera la solidesa pròpia d’aquella substància greixosa.

Botifarrons, cuixots, bisbe i bufeta, això com ses sobrassades, romanen penjades des seus respectius fils d’emplomar, esperant s’hora de ser traslladades als porxos on han de ser entregades amb la xulla, llom, costelles, etc, a parents i amistats constituent el tant esperat com acostumat present des porc.

Pengen encara de la majoria dels concurrents els davantals que ja han perdut el seu primitiu color. El fum del tabac, l’olor a embotits i carn bullida i el propi d’aquella substància greixosa envaeix l’aire i ocasiona que el cansament guaiti en els semblants de tots i que aquells riures i renouosses rialles poc a poc es van estingint...

Cares grogues!, cares grogues!!! Crida l’amo de la casa... Paraula màgica que fa oblidar es cansament des dia passat i sa fritel·la des sopar acaba de ser servida; paraula que obrant com invisible ressort reanima as concurrents. Es fillets abandonen es rotllo en que romanien silenciosos escoltant rondalles velles de gegants, fades i castells encantats; ses dones eixugant-se ses mans i ets homos embolicant es seus xigarros de tabac de pota, s’arremolinen davant la taula... i sa llum d’un llum amb cruies es comença a apagar paulatinament per a evidenciar més i més a sa cara des congregats es color groc que va imprimint, en es seus respectius semblants, la sal i es sofre que prenen amb l’ajuda d’un poc d’esperit.

• Ara es pruxinet-los
• Sí, sí, visca, viscaaaa…
• Bona pensada heu tingut Joan! Que en fa d’anys que no n’havia vist.
• Va tu llà, na Patet-la, en Pelaràvec…
• Tú es sereno qui se l’endú cap a sa pressó.
• Bonu es rector que llegeix  ses monicioncs de casament…
• Matrimoni s’ha tractat ente na Patet-la i en Pelaràvec
• Mira, mira com traginen
• Vaja una gleva i un clèsquit que li ha donat es civil…
• Que el veus? Vaja magrana!!!
• Ja s’ha acabat…
• Bona nit idò a tothom i salut que Déu mos do.
• Bona nit i que un alter any sigui més gros…