Una nova “Generació Gastronòmica del 27”? Menorca té arguments per formar part del debat

L’any 2027 es complirà un segle d’un moment cultural que va marcar profundament la història contemporània espanyola. Ara, aquesta efemèride també serveix per plantejar una pregunta dins el món gastronòmic: podem estar a les portes d’una nova “Generació Gastronòmica del 27”, capaç de tornar a situar el territori, el receptari tradicional i el producte propi al centre de la cuina?

La qüestió arriba després d’anys en què bona part de l’alta gastronomia ha estat marcada per l’espectacle, la tècnica, la creativitat i la recerca constant de noves experiències. Sense renunciar a aquesta evolució, comença a guanyar força una mirada que torna a posar l’atenció en l’origen: qui produeix els aliments, d’on provenen, quines receptes expliquen un territori i quina relació existeix entre cuina, paisatge i identitat.

Menorca encaixa plenament en aquest debat. L’illa conserva un receptari popular extraordinàriament ric, construït durant segles a partir d’una cuina d’aprofitament, de temporada i de proximitat. L’oliaigua, les panaderes, els calamars plens, els menjars de llegum, les elaboracions amb peix de roca, la rebosteria tradicional o les receptes vinculades a les porquetjades i al calendari agrícola formen part d’un patrimoni que avui torna a ser observat amb uns altres ulls.

Al mateix temps, una nova generació de cuiners menorquins està revisant aquesta herència sense limitar-se a reproduir-la. Els productes de l’illa —formatges, carns, peix i marisc, hortalisses, oli, vi, embotits, mel o productes de rebosteria— apareixen cada vegada més dins propostes contemporànies que cerquen combinar memòria i innovació.

L’experiència de Menorca Regió Europea de Gastronomia 2022 va reforçar precisament aquesta idea: la gastronomia no és només restauració, sinó també agricultura, pesca, ramaderia, artesania, cultura, paisatge i transmissió de coneixement.

El repte ara és anar més enllà de la moda. Recuperar la cuina d’arrel no significa convertir-la en una peça de museu, sinó entendre-la com una base des de la qual construir el futur. També implica garantir que els productors puguin continuar produint, que els pescadors mantenguin l’activitat, que les receptes no desapareguin i que les noves generacions coneguin el patrimoni culinari propi.

Si realment s’està gestant una nova Generació Gastronòmica del 27, Menorca té ingredients suficients per ocupar-hi un lloc propi: territori, producte, memòria, cuiners, productors i una cultura gastronòmica que encara conserva una forta vinculació amb la vida quotidiana.