Sopar més prest: un canvi d’hàbits que també pot arribar a les taules de Menorca

Durant dècades, sopar a les deu de la nit o fins i tot més tard ha estat una de les peculiaritats que més han diferenciat Espanya d’altres països europeus. Però aquesta costum sembla començar a canviar. Cada vegada més persones opten per seure a taula abans, una tendència que ja perceben alguns restaurants i que també pot tenir recorregut a Menorca.

No hi ha una única causa. Els canvis en els horaris laborals, una major preocupació per descansar millor, la pràctica esportiva, la conciliació familiar i unes rutines quotidianes més organitzades estan afavorint que el sopar s’avanci. Menjar abans permet acabar la jornada amb més marge, reduir el temps entre el sopar i l’hora d’anar a dormir i adaptar millor la vida familiar i professional.

Els horaris espanyols tenen, a més, una història particular. L’adopció del fus horari d’Europa central durant el segle XX va contribuir a desplaçar la percepció de l’hora solar, mentre que la jornada partida i unes llargues hores de feina consolidaren dinars i sopars més tardans que a bona part d’Europa.

A Menorca, aquesta possible transformació té característiques pròpies. Durant la temporada turística, la restauració conviu amb clients procedents de països on és habitual sopar entre les sis i les vuit del fosquet. Això fa que molts establiments ja treballin amb una franja de servei molt àmplia, atenent tant els visitants que volen sopar prest com els clients locals que tradicionalment arriben més tard.

La tendència també pot obrir noves oportunitats per a la restauració. Avançar l’inici dels serveis permetria repartir millor les reserves, evitar concentracions a una mateixa hora i facilitar l’organització dels equips de sala i cuina. No es tracta necessàriament d’eliminar els sopars tardans, sinó d’ampliar les possibilitats i adaptar-se a unes preferències que evolucionen.

També canvia la manera d’entendre el sopar. Les noves generacions tendeixen a relacionar-lo més amb una alimentació equilibrada, el descans i la qualitat de vida. Sopar prest deixa així de ser percebut com un costum reservat a persones majors o a turistes del nord d’Europa.

Menorca, amb una restauració fortament vinculada al turisme però també a una clientela local fidel, pot convertir-se en un bon observatori d’aquesta evolució. Potser no veurem desaparèixer els sopars de les deu, però cada vegada serà menys estrany reservar taula a les set i mitja o les vuit.