Biel Morro, secretari de la Confraria de Pescadors de Maó: “El principal repte del sector és la manca de relleu generacional”

C.M./Maó Biel Morro Martí (Maó, 1964), casat i pare de dos fills, fa gairebé quatre dècades que exerceix de secretari de la Confraria de Pescadors de Maó, un càrrec que ha marcat bona part de la seva vida. Testimoni directe de totes les transformacions del sector, ha navegat entre canvis continus i una normativa cada cop més exigent. Des del 1986 en porta el timó amb una dedicació constant, discreta però imprescindible per al funcionament quotidià del col·lectiu. 

Quantes embarcacions i quin tipus de pesca representa actualment la confraria?

Actualment, la confraria compta amb quinze barques d’arts menors, tres de marisqueig i tres d’arrossegament. Tot i que la flota s’ha anat reduint al llarg dels darrers anys, en l’actualitat es manté en una situació relativament estable. Quan vaig començar, hi havia quatre barques d’arrossegament i setanta-cinc d’arts menors, moltes de les quals eren semiprofessionals i compaginaven la pesca amb altres activitats, una realitat molt habitual a Menorca. Avui, en canvi, totes les embarcacions es dediquen plenament a l’activitat pesquera. 

Quina és la situació general del sector pesquer a Maó en aquest moment? Quines són les principals preocupacions dels pescadors?

El principal repte del sector és la manca de relleu generacional: no hi ha prou joves per substituir els pescadors que es jubilen. Paradoxalment, les pesqueres mai no havien estat tan ben conservades. La reducció de l’esforç pesquer ha afavorit la regeneració dels recursos, una realitat que el president de la Federació Balear, Pep Bonnín, resumeix: el sector pot acabar morint d’èxit: hi haurà peix abundant, però no pescadors. Tant la gamba com el peix gaudeixen de bona salut, i la demanda supera l’oferta. Fora de l’estiu, resulta inviable pujar els preus, ja que durant l’hivern el consumidor menorquí no els podria assumir. 

Imagin que l'altre gran problema són les exigències d'Europa...

Avui dia, la normativa pesquera és extraordinàriament complexa de complir. Tanmateix, malgrat els entrebancs i les rectificacions successives -com les derivades de la implantació del DEA a bord o del sistema de pesatge de les captures-, amb el temps les mesures han anat ajustant-se a la realitat del sector. Actualment s’ha establert un marge de tolerància, mentre avança el corresponent procés de correcció legal. 

Com està afectant la reducció de dies de pesca i els límits de captures imposats per la Unió Europea a la flota pesquera de Maó?

Pel que fa als dies d’esforç pesquer, també s’ha hagut de reduir lleugerament l’activitat. Les embarcacions d’arrossegament s’han anat dosificant: en temporada baixa, en lloc de sortir cinc dies a la setmana, en surten quatre, en bona part perquè així ho marca el mateix consum. No és una situació que es visqui com un gran problema. De fet, no ha estat necessari aturar la flota durant llargs períodes per complir la normativa. És cert que s’han anat reduint jornades, però de manera progressiva i adaptant-se tant a les condicions meteorològiques com a la demanda del mercat, que sovint ja impedeixen pescar tots els dies previstos.

El sector, s'ha adaptat?

El sector s’hi ha acabat adaptant. Tot i que les empreses han reduït lleugerament l’activitat, la facturació s’ha mantingut en bons nivells. Aquesta nova dinàmica també ha tingut un impacte positiu en els treballadors, que sovint han valorat poder sortir a la mar només quatre dies a l’hivern en lloc de cinc, amb una millor conciliació i menor desgast físic. 

I quant al límit de captures?

La pesca de la gamba ha patit una afectació més clara. Tot i que la plataforma està en molt bon estat i hi ha abundància, l’establiment d’un cupo resulta poc lògic. A l’estiu, quan la demanda és més alta i seria el moment òptim per augmentar captures i ingressos, les limitacions ho impedeixen, obligant les embarcacions a dosificar-se al llarg de l’any. Igual que la llagosta és clau per a les barques d’arts menors, la gamba és l’espècie fonamental per a les embarcacions d’arrossegament. 

Quin paper juga la pesca de la llagosta a Maó?

A Maó, la llagosta és l’espècie més important. Aquest darrer any n'hem capturat 2.691 quilos. Algunes embarcacions, però, inicien la campanya una mica més tard que a Fornells, habitualment entre el maig i el juny, mentre que allà comencen plenament ja a partir de l’abril. L’activitat, per tant, és més esglaonada: primer es prioritza la pesca de peix i, posteriorment, la de llagosta. 

La producció local de marisc i peix (com és el cas de la llagosta), aconsegueix cobrir la demanda, especialment a l'estiu, o cal recórrer a producte importat?

De sobra. Per això, sovint entra molta llagosta procedent d’altres zones, que s’acaba venent com a llagosta de Menorca. Tot i això, és una situació gairebé inevitable.

D'on ve, aquesta llagosta?

Sobretot prové d’Àfrica, principalment del Marroc. Té un aspecte similar a la llagosta local, però no és tan gustosa. 

Rebeu prou suports o ajudes de l'administració, per exemple per subvencions, infraestructures o projectes?

Sí, la veritat és que no ens podem queixar. Des de fa anys disposem dels fons GALP per a inversions, tant per a la confraria com per al seu sosteniment, cosa que resulta molt necessària. 

Quina opinió té la confraria sobre l'equilibri entre sostenibilitat ambiental i sostenibilitat econòmica en la normativa pesquera actual?

Europa és un problema, perquè el seu enfocament ambiental i sobre les captures només té en compte els grups ecològics. Mentrestant, nosaltres estem farts de portar biòlegs de l’Institut Oceanogràfic que surten setmanalment amb les barques d’arts menors i constaten que la plataforma de Menorca, i de les Balears en general, es troba en molt bon estat. 

Quines causes identifiqueu com a causants principals de la manca de relleu generacional al sector? Quines mesures creieu que serien efectives per garantir que els joves s'interessin per la pesca com a ofici?

El primer obstacle són els entrebancs burocràtics. Per dedicar-se a la pesca cal passar abans diversos cursos: obtenir la formació bàsica de mariner-pescador i superar la revisió mèdica, entre altres requisits. Tot això frena molta gent, perquè si demà vols fer de cambrer, fuster o mestre d’obres, pots començar gairebé immediatament. Abans, els militars i mariners permetien que algú acompanyés un mariner durant un temps per veure si l’ofici li agradava; només després, si li agradava, començava la formació completa. Avui, amb totes les exigències actuals, molta gent ni tan sols intenta provar la professió. 

Quins són, segons el vostre parer, els principals reptes i oportunitats per al sector pesquer de Maó en els propers 5-10 anys?

Els reptes principals són els mateixos: que ens permetin treballar sense imposar més impediments ni restriccions; trobar personal per poder sortir a la mar -actualment comptem amb mariners de Senegal, del Marroc, etc., ja que és molt complicat aconseguir personal nacional; i assegurar que no falti peix ni marisc. 

Com afecta el turisme gastronòmic de Menorca (i concretament, el consum de productes com la llagosta o la gamba) a la pesca local de Maó?

Ho hem dit moltes vegades a les reunions: la promoció del producte local i del turisme gastronòmic a Menorca es veuria molt afectada si les barques locals no poguessin pescar o faltessin pescadors. La propaganda del producte de quilòmetre zero -venir a Menorca i menjar caldereta de llagosta o gambes locals- perdria sentit si aquests productes haguessin de venir d’Àfrica.