Tiberi Restobar: un “restaurant que juga a ser bar” al cor de Ciutadella

Bep Al·lès/Ciutadella - Hi ha obertures que neixen amb pressa, i n’hi ha que neixen amb ànima. Tiberi Restobar, al carrer d’Alaior, 22, és d’aquestes segones: fa poc més de mig any, el mes de juny, que va aixecar la persiana i, entre l’estrès del primer dia, les festes de Sant Joan i la calor, ja ha aconseguit el més difícil: que la gent en parli bé i hi vulgui tornar.

Darrere el projecte hi ha en David i na Carolina, una parella apassionada per l’hostaleria que s’ha regalat (i ens ha regalat) un lloc propi. La idea de “restobar” els encaixa com un guant: la informalitat d’un bar, sí, però amb l’ofici i la cura d’un restaurant, pensat tant per fer un mos ràpid com per asseure’s a sopar amb calma.

La carta és, sobretot, una declaració d’intencions. Cuina menorquina, receptes de l’àvia d’en David, n’Angelines Capó, clàssics que apel·len a la memòria i, com a fil conductor, un toc molt personal, la cuina argentina de na Carolina, amb el cor mendocí i ganes de compartir històries a través del menjar. Ells ho diuen clar: en un món que gira massa aviat, aposten per les sensacions de tota la vida, per aquell sabor que perdura i et fa sentir “a casa”.

Això es nota també en el relat que acompanya algunes elaboracions. Les empanades, per exemple, no són només un plat: venen d’aquelles trobades familiars on es feien dotzenes i dotzenes, amb la cuina plena, mans enfarinades i l’olor ocupant-ho tot; una escena domèstica que avui es trasllada a Ciutadella amb el mateix afecte i respecte per la memòria.

En la nostra primera visita, vam voler entrar de cap en aquesta cuina honesta. I vam encertar-la.

Els bunyols de cigró acompanyats d’una maonesa de llima i coriandere, d’altra banda, són el tipus de recepta que reconcilia amb el “picoteo”: cruixents, amb cos, i perfectes per compartir mentre arriben els principals.

La ratjada amb matenga i tàperes és un plat que parla baix però deixa petjada: peix ben tractat, una salsa que acompanya sense tapar i aquell punt salí i aromàtic que desperta la gana.

El bacallà Can Lluís mereix una menció especial: no només perquè recupera l’esperit d’allò que s’hi cuinava quan el local era Can Lluís, sinó perquè el bacallà hi arriba amb una execució que demostra ofici i respecte pel producte. Bacallà amb porros coronat amb un allioli de mel i un llit de pomes que sedueix als foodies més exigents.

Per tancar, una panna cotta de xocolata (a compartir) que fa el que han de fer les bones postres: deixar-te un record dolç i net, sense excés, com una promesa de retorn.

Tiberi obre de dimecres a diumenge i, si el que cercau és una experiència propera, saborosa i amb tracte familiar, aquí hi trobareu una d’aquelles adreces (Carrer d’Alaior , 22) que no triguen gaire a convertir-se en costum.