Ses Voltes Espai Gastronòmic, premi Foodies on Menorca al Millor Menú del dia

Miriam Triay / Ciutadella – Tot començà fa més de quaranta anys amb el matrimoni conformat pen Paco Carrasco i na Juana Florit. Quan, a la primera meitat de la dècada dels anys vuitanta, muntaren una petita cafeteria amb un aire modern per l’època, amb tocs americans. A l’inici, fins i tot, hi havia màquines recreatives i jocs, a més de fer part de gelateria. Anys més tard, els seus fills, concretament en Carlos i en Diego Carrasco Florit, continuen el seu llegat. Ara ja en un espai gastronòmic consolidat, havent-se convertit en un dels referents de la gastronomia menorquina a Ciutadella. És per aquest recorregut, i per l’adaptació del producte local, la cura en el menjar tradicional, i el treball que implica la seva oferta, que Foodies on Menorca atorgà el premi al Millor Menú del dia, a Ses Voltes, Espai Gastronòmic.  Aquesta setmana parlam amb el seu cap de cuina i part de la segona generació al capdavant, Diego Carrasco.

Com vau rebre el premi?

Amb molta alegria i orgull. Sobretot per mumare. Ella va ser la primera cuinera d’aquest negoci, la que va impulsar molts canvis i innovacions, i la que ho ha fet possible tot. Sense ella, jo no hagués trobat el gust per aquest ofici, va ser la que me’l va mostrar.

I també pels companys de feina, per l’equip que conformam. Perquè és un premi que també els reconeix a ells, a la nostra segona família. La cuina demana una dedicació de moltes hores, molt d’esforç. Per açò, que et reconeguin el resultat… sempre és un plus per noltros.

Per què creu que el vau rebre voltros?

Supòs que per la passió que posam a l’hora de fer el menú. Innovant, creant i fent-ho el millor possible cada vegada. Encara que la carta també mostra aquesta part de la nostra afició, del nostre amor per la cuina i per cuidar el llegat i la innovació, el menú ens dona més llibertat, i la possibilitat de variar molt més. D’anar canviant. Així, oferim plats vegetarians, plats menorquins, plats exòtics –d’altres cuines d’arreu del món-.

A més, que es tracta d’un menú autèntic, ja que tot el que brindam al client ho elaboram noltros i amb respecte, són receptes pròpies que anam cuidant; menys el gelat i el pa, aquest darrer ens el fa un forner ciutadellenc, expressament per a noltros.

I també, que oferim dos tipus de menú, el diari, que consta de cinc plats diferents, i el de cap de setmana, que presenta una degustació dels primers, dos freds i dos calents, i després un peix, una carn o un arròs. Tant a un com a altra hi ha representació de la gastronomia menorquina. I açò per noltros és clau.

Com definiria l’evolució de la cuina de Ses Voltes?

Quan aquest espai va néixer, partíem d’una cuina tradicional molt clara, la de la meva mare. Una cuina d’arrel menorquina, i dels plats més típics de la nostra gastronomia. I noltros el que hem fet és modernitzar-la amb noves tècniques, i l’hem fusionada amb altres cuines del món, com la llatinoamericana o l’asiàtica.

Per la gent de Ciutadella, aquest espai sempre ha destacat, sobretot, per venir a fer un coc o una pizza –potser ara ja no és tan així-.; però per a la gent de fora, estem molt més reconeguts per al nostre menú, els arrossos… perquè valoren que estigui elaborat tot aquí i que els oferim plats de gastronomia menorquina, que és el que, moltes vegades, volen provar.

Com definiria la seva trajectòria amb la cuina de Ses Voltes? 

Des de petit, sempre que podíem, venim a ajudar. Jo, va ser prest, i als estius venia a treballar amb la meva mare dins la cuina. Va ser a partir d’ajudar-la, de trobar-me amb aquesta professió, amb la cuina, que vaig decidir entrar a estudiar hostaleria a l’IES Maria Àngels Cardona; els primers estudis que es feren en aquest sentit, i que existiren gràcies, en part, a la meva mare. Però no vaig acabar el curs, ja que em necessitaven davant els fogons.

Després vaig passar a fer feina a Cala en Blanes, a un restaurant també nostre, que vaig dirigir tant dins la cuina com en general. Fins que, arribat el moment, valorarem on havia de situar-me com a cap de cuina, i pensarem que havia de venir a Ses Voltes. Feia temps que cercàvem un responsable de cuina, i no n’havíem trobat cap que ens agradés prou. Així que vaig venir a fer-me’n càrrec.

Ara ja són molts anys aquí dins, amb un equip que ja és família, amb treballadors que fa anys que treballen amb noltros, colze amb colze, ja sigui dins la cuina com dins la sala. Açò fa que haguem creat una estructura bona i sòlida, en sintonia. Ara mateix som nou treballador a l’estiu, i cinc durant tot l’any. I crec que açò també transmet confiança i ganes de tornar, perquè la gent retorna a casa quan ve a Ses Voltes, a un espai conegut, on hi ha les mateixes cares. Així el client ja sap que es trobarà el de sempre, o una mica millor, cada any.

Per acabar, hi ha quelcom que vulgui afegir? 

La cuina és una feina molt sacrificada com he dit. Bé que ho saben la nostra parella i els nostres fills. I ser cuiner per jo no significa tenir un premi, o sortir per la televisió. Ser-ho és respectar els companys de feina, conformar un equip, i donar el màxim per als teus clients, perquè gaudeixin de l’experiència de menjar els plats que prepares. I fer-ho, sempre, amb la màxima passió que puguis. Disfrutar del procés. I fer que els demés també el gaudeixin.