Miquel Bosch, de Torretrencadeta, Premi El Iris al Producte Local: “Hem formatjat perquè no ens ha quedat altra, però ho hem fet amb il·lusió”

Itziar Lecea/Ciutadella - Fa vint-i-cinc anys que Miquel Bosch i la seva dona Coloma van començar el seu camí a Torretrencadeta, una finca que amb el temps s’ha convertit en referent per la recuperació de pràctiques tradicionals i per la innovació dins el sector primari menorquí. Des de la recuperació del formatge de mescla de llet de vaca i ovella fins a l’aposta per la raça autòctona menorquina, el seu projecte ha combinat tradició, resistència i visió de futur. Enguany, aquest esforç ha estat reconegut amb el Premi El Iris 2025 al  Producte Local. En un moment també de relleu generacional, amb la seva filla Maria Àngels incorporada al projecte, Bosch fa balanç d’una trajectòria marcada per la feina constant, la passió pel producte i la voluntat de preservar un patrimoni que va més enllà de la producció.

Com vau rebre el Premi El Iris? Va ser una sorpresa?

Sí, va ser una sorpresa. No t’ho esperes, i qualsevol reconeixement que reps sempre és benvingut. Et fa sentir molt agraït, perquè al final noltros hem fet feina sense esperar res a canvi. És d’aquestes coses que arriben i et deixen un poc descol·locat, però en el bon sentit. I potser passa perquè feim les coses sense pensar en premis, simplement perquè és el que creim que hem de fer.

Arriba també en un moment de canvi dins el projecte, amb el relleu generacional.

Així ho vam entendre. Hi ha una feina feta de molts anys enrere, i ara ha arribat el moment de donar pas als joves. Noltros encara hi som i hi ajudem, però ja ho començam a deixar en mans d’ells. En aquest cas, que sigui la nostra filla Maria Àngels qui agafi el relleu és una cosa molt positiva. És llei de vida, i també és necessari perquè els projectes continuïn.

Com va començar tot el projecte a Torretrencadeta?

Noltros enguany fa vint-i-cinc anys que vam arribar a Torretrencadeta. El projecte del formatge va venir una mica més tard, però tot està relacionat. Cap al 2011 vam començar a munyir ovelles, i a partir d’aquí es va posar en marxa tot. La idea era recuperar el formatge mesclat de vaca i ovella, que a Menorca s’havia perdut completament. Abans s’havia fet, però en aquell moment ja no n’hi havia. I vam decidir apostar per açò i també per crear la nostra pròpia marca. A poc a poc vam anar avançant, provant, equivocant-nos i tornant a començar.

També vau ser pioners en el formatge d’ovella a Menorca.

Sí, açò també va ser una aposta important. Jo vaig investigar i no vaig trobar antecedents de formatge fet només amb llet d’ovella a Menorca. Aquí sempre s’havien mesclat les llets: de vaca, ovella i fins i tot cabra. Però fer formatge exclusivament d’ovella no era habitual. Així que vam començar amb aquesta idea i després sí que hi ha hagut qualcú més que s’hi ha afegit, però en aquell moment pràcticament no existia.

A més del producte, també hi ha una feina important de recuperació de raça autòctona.

Sí, és una part molt important del projecte. Noltros hem estat finca col·laboradora en la investigació de races autòctones a nivell balear. Hem fet feina amb el projecte de races autòctones 100%, i açò implica molta feina, però també molta satisfacció. S’han pogut generar dades que abans no existien, i que són clau per conèixer i preservar aquestes races. Era una de les nostres idees des del principi, i crec que hem fet una bona feina en aquest sentit.

Creis que el vostre projecte ha ajudat a despertar interès per aquest tipus de formatge?

Sí, jo crec que sí. Quan vam començar, no n’hi havia, i ara hi ha més gent que ho coneix i ho vol provar. També és ver que molts pagesos han hagut de fer el mateix camí que nosaltres: deixar de vendre llet i començar a transformar el producte. No perquè volguessin, sinó perquè no quedava altra opció. El preu de la llet no acompanya, i açò t’obliga a cercar alternatives per poder viure. Però no és només una qüestió econòmica, també hi ha una filosofia darrere. Una cosa és fer formatge perquè ho necessites, i una altra és fer-lo amb il·lusió, amb ganes i amb un criteri. Noltros sempre hem intentat millorar, superar-nos a noltros mateixos i fer un producte que tengui una qualitat constant. No es tracta de competir amb els altres, sinó de fer les coses bé i que el producte xerri per si mateix.

Açò també es veu en la manera de fer feina.

Sí, intentam mantenir la manera tradicional de fer formatge, com ho feien els nostres pares i avis. Ens hem hagut d’adaptar a les normatives actuals, evidentment, però l’essència és la mateixa. Aquesta manera de fer és el que ens diferencia i el que dona identitat al nostre producte.

Com ha estat el procés de relleu amb la vostra filla Maria Àngels?

Ha estat molt positiu. Ella ha volgut continuar el projecte i ho ha agafat amb moltes ganes. Des del gener ja està plenament implicada i ha aportat coses noves. Ara ja tenim vuit varietats de formatge, i això també és fruit de la seva iniciativa. També aporta una mirada més actual. Té coneixements que noltros no tenim, sobretot en temes de comunicació i visibilitat. Avui en dia és molt important saber moure’t a les xarxes i donar a conèixer el producte, i ella ho fa molt bé. També ha anat a fires i ha obert nous canals, cosa que és molt important per créixer.

El fet que sigui la vostra filla qui continua el projecte té un valor especial.

Per noltros ha estat una gran satisfacció. Després de tants anys de feina, veure que el projecte continua dins la família és una cosa molt grossa. I també és una passa valenta per part seva, perquè no és una feina fàcil. Al principi ella tampoc ho tenia clar, tenia la seva feina i la seva estabilitat. Però al final va decidir fer el pas perquè creia en el projecte i perquè volia donar continuïtat a tot el que havíem fet. I la veritat és que estam molt contents que ho hagi fet.

Quin balanç feu de tots aquests anys?

Ha estat un camí llarg, amb moments bons i dolents, però estam satisfets. Hem creat un projecte amb identitat, hem recuperat coses que s’havien perdut i hem aportat el nostre gra d’arena al sector. I aquest premi, al final, és també un reconeixement a tot açò. Un premi compartit en família, encara que no hi fóssim tots el dia de l’entrega. Quan no esperes res a canvi, aquestes coses encara són més especials.