Massa ego i poca gastronomia

Bep Al·lès/Ciutadella - Mai no havia estat tan fàcil recomanar un restaurant. N’hi ha prou amb un mòbil, una xarxa social i una opinió. En qüestió de segons, qualsevol plat pot convertir-se en contingut i qualsevol comensal en prescriptor/crític gastronòmic.

La democratització de la crítica té aspectes positius. Ha obert finestres a negocis petits, ha donat visibilitat a projectes desconeguts i ha apropat la gastronomia a un públic molt més ampli. Però també ha generat una nova espècie dins l’ecosistema culinari: l’influencer que parla més de si mateix que del que menja.

Cada vegada és més habitual trobar vídeos on el protagonista no és el restaurant, ni el cuiner, ni el producte. El protagonista és qui grava. La càmera enfoca el seu rostre, les seves reaccions exagerades, els seus gestos estudiats i les seves sentències definitives. El plat es converteix en un simple accessori del relat personal.

És realment trist veure com  esvalora més la capacitat d’impactar que la d’explicar. Més la frase viral que el context. Més el local de moda que la feina que hi ha darrere. El resultat és una gastronomia reduïda a un consum ràpid d’imatges i emocions instantànies.

Mentrestant, desapareixen del relat qüestions essencials: qui produeix aquell aliment, quina temporada té, quin territori representa o quina història explica. El coneixement cedeix terreny a l’espectacle.

No es tracta de reclamar títols ni carnets d’autoritat. La gastronomia ha de ser oberta i plural. Però influir comporta una responsabilitat. Quan una recomanació pot omplir o buidar un restaurant, convé exigir alguna cosa més que una bona capacitat per generar clics. Hi ha que exigir ètica, professionalitat, experiència en el món del periodisme gastronòmic, honestitat i senzillesa.

Potser el problema no és que hi hagi massa influencers gastronòmics. Potser el problema és que alguns han oblidat que la gastronomia no tracta d’ells. Tracta del que hi ha al plat. D’un relat seriós, professional i creïble.

I entre el plat i el mirall, cada vegada hi ha més gent que tria el mirall, tot demanant-se com feia la reina del compte de la Blancaneus: “Mirall, mirall... qui és el millor de tots?”.