Les porquetjades, una tradició que alimentava les famílies menorquines durant l’hivern

Bep Al·lès/Ciutadella - Durant la primera meitat del segle XX, les porquetjades constituïen un dels esdeveniments més importants del calendari rural menorquí. La matança del porc no era únicament una celebració familiar, sinó una necessitat alimentària i econòmica que permetia assegurar les provisions de carn i embotits durant els mesos d’hivern i bona part de l’any. Als llocs de Menorca, aquesta jornada reunia familiars, missatges, veïns i amistats, que compartien feina, menjar i festa.

La fotografia que acompanya aquest article constitueix un testimoni d’aquella Menorca pagesa. Davant les cases d’un lloc, la família i els treballadors apareixen reunits al voltant del porc acabat de sacrificar, disposat damunt una taula de fusta. Homes, dones i infants participaven d’una jornada en què cadascú tenia una feina assignada, segons l’edat, l’experiència i els costums de l’època.

El porc s’havia engreixat durant mesos, aprofitant els recursos disponibles a l’explotació agrícola. La seva matança representava una garantia de subsistència en temps en què no existien els frigorífics domèstics i la conservació dels aliments depenia de la sal, l’assecatge i les preparacions tradicionals.

De l’animal s’aprofitava pràcticament tot. Les carns servien per elaborar sobrassades, carn-i-xulla, cuixots, botifarrons blancs i negres, mentre que altres peces es conservaven salades o dins recipients amb oli o sèu. Els ossos també s’aprofitaven per enriquir els cuinats familiars.

Un dels detalls més interessants de la fotografia és la presència dels infants amb taronges agres a les mans. Aquests fruits, avui gairebé desapareguts dels rituals de matança, s’empraven per rentar i fregar els ventres i budells del porc, destinats posteriorment a contenir els embotits. L’acidesa de les taronges ajudava a eliminar impureses i males olors, en una pràctica transmesa durant generacions.

A Ciutadella, les taronges agres es collien, entre altres indrets, als horts des Pla de Sant Joan. Una vegada extretes les vísceres, era costum traslladar els ventres i budells fins a les aigües del port, on es procedia a rentar-los. Aquesta activitat, avui desapareguda per raons sanitàries, formava part de l’univers quotidià de les porquetjades.

Les antigues cròniques de Josep Cavaller Piris recorden precisament aquests desplaçaments fins al Moll Nou, acompanyats de cançons populars que feien referència als ventres i a les taronges necessàries per netejar-los.

La feina continuava durant tota la jornada, amb les calderes bullint, les màquines de capolar en funcionament i les mans expertes omplint els budells. Arribat el moment, els embotits es penjaven als porxos, cercant les condicions adequades per conservar-los.

Les porquetjades també eren una expressió de convivència. L’arròs groc, els crespellets i les greixeres de monyaco formaven part dels menjars compartits.

Avui, fotografies com aquesta ens permeten recuperar la memòria d’una societat que sabia aprofitar els seus recursos, transmetre coneixements entre generacions i convertir una necessitat alimentària en una celebració col·lectiva.