Costums pagesos de setembre: les patates de Sant Miquel i els panets de Sant Nicolau

El setembre marcava un moment decisiu dins el calendari tradicional del camp menorquí. Era un mes de transició, quan les darreres feines de l’estiu començaven a donar pas a un nou cicle agrícola. La lluna, com en tantes altres tasques pageses, tornava a ser una referència fonamental per decidir quan havia arribat el moment de fer determinades feines.

Amb lluna vella era temps de vermar les vinyes, procurant haver acabat abans que arribassin les primeres pluges importants de la tardor. Era també el moment de sembrar les anomenades patates de Sant Miquel, que estarien a punt per collir per Nadal.

Aquestes patates tenien una destinació ben concreta dins la cuina de les festes. Servien per preparar els bullits o per acompanyar els galls dindis, els bens i les porcelles cuinats al forn durant les celebracions nadalenques. La llavor s’havia seleccionat mesos abans, durant la millor collita de juny, una pràctica que encara mantenen alguns hortolans. Les patates escollides es guardaven dins una habitació humida i a les fosques perquè, arribada l’hora de sembrar-les, haguessin tret molta brulla.

Setembre conserva encara una altra celebració vinculada al món rural: Sant Nicolau, el dia 10, a la muntanya del Toro. Antigament s’hi venien els panets de Sant Nicolau, als quals la creença popular atribuïa la virtut de protegir contra tempestes, trons i llamps.

Avui la celebració ha evolucionat i s’ha convertit també en una trobada de cavallers procedents de diferents poblacions de Menorca, amb el popular jaleo. Tradició religiosa, cultura pagesa i món del cavall conflueixen així en un setembre que, d’emprimer, no significava el final de l’estiu, sinó el començament d’un nou any de feina al camp.