Les dolses

Les dolces de Sant Joan, conegudes antany com a sucre esponjat, han subsistit a Ciutadella gràcies a les festes de Sant Joan, i perquè aquestes formen part dels rituals gastronòmics de les Begudes que ofereixen els caixers als cavallers, però a les cases el seu consum ha minvat i molt. També ha passat amb els macarrons, que abans no faltaven a les borses amb confits dels bateigs i ara pràcticament només formen part de les aludes dels caixers i de les poques cases que encara mantenen la tradició de fer-los a casa.

Tenim una gastronomia santjoanera que està en perill de desaparèixer, com ja ha passat amb una sèrie de productes i de plats que eren ben tradicionals.

El menjar blanc, postra típica de la festa, de cada vegada se'n fa menys a les cases. Sort d'alguns restaurants que l'han recuperat i el tenen a la seva carta de postres, fent la seva interpretació d'autor. Però no s'ha de perdre el costum del menjar blanc acompanyat de crespellets, o de les pilotes típiques de la festa, que eren i són les fetes amb salsa d'avellana o salsa d'ametlla. Aquestes són les vertaderes i més antigues, receptes precolombines, quan a la nostra gastronomia encara no s'havien incorporat les tomàtigues i els pebres. Avui les pilotes amb salsa d'avellana- que es feien bullides dins un tià de terra, o les fetes en salsa d'ametlles -s'han substituït per les pilotes amb tomatigat o amb salsa de tomàtiga industrial, que encara és més trist.

Les rosquilles, les galetes, les coques de Sant Joan han desaparegut, s'han recuperat als antics receptaris, però no es fan ni a les cases ni tampoc hi ha forn o pastisseria que, de moment, les recuperi, com altres menjars i begudes que poc a poc s'han perdut o estan a punt de perdre, com són la menta, l'aigua amb rosella, la pellofa, el gin vermell, i altres que el “gin amb llimonada” ha fet fora del sembrat i els ha enviat a pasturar a altres tanques.