Freixura o freixurat, cuina d’arrels que mira cap al futur

Freixura o freixurat, cuina d’arrels que mira cap al futur

Bep Al·lès/Ciutadella - Hi ha plats que expliquen una cuina sencera amb molt pocs ingredients. La freixura o freixurat és un d’aquests. Profundament arrelat a la tradició menorquina, és una elaboració vinculada a l’aprofitament, al calendari festiu i a una manera antiga de cuinar en què de l’animal pràcticament no es desaprofitava res.

La freixura podia ser de porc o de be, i cada variant estava relacionada amb moments concrets de l’any. La de porc formava part de la cuina de les porquetjades i dels Darrers Dies, quan la matança permetia omplir el rebost de carn i embotits per als mesos següents. Era el moment d’aprofitar també les vísceres fresques, que es cuinaven gairebé immediatament perquè no es podien conservar com altres parts de l’animal.

La freixura de be, en canvi, estava especialment lligada a les celebracions de Pasqua i també a Nadal. Antigament podia servir-se com a primer plat abans del be al forn, dins una cuina festiva que aprofitava totes les parts de l’anyell: les cuixes per rostir, els colls i pits per a les panaderes, la carn per a les formatjades, i fins i tot caps, potes i llengües.

El freixurat tradicional es prepara amb les vísceres del be, habitualment acompanyades de ceba, pebres verds, pebres vermells, patates, alls i llor, entre altres ingredients con pot ser un pebre de banyeta o bitxo si ens agrada coenta. És una cuina directa, sense artificis, que necessita bon producte, domini del foc i coneixement del punt de cocció. Precisament per això representa tan bé aquella gastronomia pagesa que convertia ingredients humils en plats amb identitat pròpia.

Es diferencia del frit mallorquí, principalment perquè no porta fonoll.

Ara, aquesta recepta torna al primer pla perquè serà el plat protagonista del concurs Jove Xef Menorquí 2027. La convocatòria planteja als finalistes un doble exercici: elaborar, per una banda, una versió fidel a la recepta tradicional i, per l’altra, una interpretació contemporània que demostri creativitat i tècnica sense perdre de vista l’arrel menorquina.

La tria coincideix amb una nova etapa del programa, amb Pau Sintes com a mentor dels joves cuiners. Sintes, guanyador de l’European Young Chef Award 2022, assumeix ara el relleu de Sílvia Anglada i Toni Tarragó en l’acompanyament de les noves generacions de cuiners menorquins.

L’elecció de la freixura és significativa perquè posa damunt la taula una qüestió essencial: la modernitat no sempre consisteix a abandonar allò antic, sinó a saber-ho entendre i reinterpretar. Recuperar un plat de vísceres en un moment en què la cuina d’aprofitament i la sostenibilitat tornen a tenir protagonisme demostra fins a quin punt moltes pràctiques tradicionals eren ja, sense anomenar-les així, profundament sostenibles.

La freixura torna, idò, a reivindicar-se com el que sempre ha estat: cuina d’arrels, memòria del camp menorquí i una lliçó de respecte pel producte. Una recepta antiga que ara passa a mans dels joves cuiners perquè en facin futur.

  • Publicitat
    Ràdio Far Menorca
  • Publicitat
    El Iris