Juan Hernàndez, gerent de Sa Llotja: “Dona la impressió que Europa vol que depenguem de tercers països”

C.M./Maó - Juan Hernández (Granada, 1962), casat i pare de fills, porta tota la vida dedicat al negoci de la venda de peix i resideix a Menorca des de fa 45 anys. Des de fa un any és el gerent de Sa Llotja, un projecte que el vincula amb el sector des de fa sis anys. Aquesta iniciativa, nascuda el 2013, va sorgir de la necessitat de transformar la comercialització dels productes pesquers locals davant els canvis socials, la competència de productes d’importació i l’aparició de grans superfícies. Un grup de pescadors i mariscadors menorquins es va aliar amb l’objectiu de vendre directament al consumidor, sense intermediaris, aprofitant les captures de les seves embarcacions. Avui, Sa Llotja és un referent per a particulars, majoristes i restauradors. La seva ubicació, en primera línia del port de Maó, al costat de les barques de pesca, simbolitza el canvi de mentalitat: recuperar la cultura marinera i aprofitar els recursos del Mediterrani de manera directa i sostenible.

Quina és la funció principal de sa Llotja del port de Maó dins de la cadena de valor del peix i marisc de Menorca?

A Sa Llotja comprem principalment a les embarcacions dels nostres socis, gairebé tots amb barca pròpia, però també adquirim captures d’altres barques que no formen part de la confraria. Distribuïm els productes tant a restaurants com al públic general, amb un punt de venda situat al Mercat del Peix.

Quants socis teniu actualment?

Quatre.

Quina quantitat de peix i marisc es ven a sa Llotja de Maó durant una temporada normal? Podeu donar una comparació d'anys recents?

Crec que, sumant les captures de totes les barques i el que comprem de fora, arribem a unes trenta o quaranta tones. Tot i això, la quantitat ha anat disminuint a causa de la veda biològica. 

Com ha afectat la reducció dels dies de pesca (o altres restriccions) a l'activitat de sa Llotja?

Ens ha afectat força, ja que a l’estiu depenem principalment del peix procedent d’altres zones, que representa entre el 80 i el 90?%. 

Quin percentatge del que veneu és peix local?

Intentem que el 80?% del producte sigui local. La llagosta i la gamba solament es duen de fora durant els mesos de més activitat, al juliol i a l’agost, perquè la captura a Menorca no és suficient. La gamba, per exemple, arriba habitualment del Marroc. 

El peix també?

Sí, sol venir moltíssim peix del Marroc.

Sa Llotja proveeix també distribuïdors i restaurants d'altres punts de Menorca o Mallorca?

No, només a Menorca. A l'illa, ens movem per tot arreu: Maó, Ciutadella, Fornells...

Quina part de la distribució va a parar als restaurants?

Pel que fa al marisc, enguany ens hem centrat més en el comerç minorista. Calcul que un 40?% s’ha destinat als restaurants, mentre que el 60?% restant ha anat a venda al detall. 

Com ha variat el preu de la gamba vermella o de la llagosta menorquina a sa Llotja en els últims anys?

No hi ha hagut gaire variació de preus a l’alça; més o menys es mantenen, potser amb un increment d’un parell o tres d’euros, però no més. 

Els restaurants, discuteixen els preus?

Normalment els restaurants els solen acceptar, ja que no és un preu abusiu. Per exemple, la gamba extra la venem als restaurants a 75 o 80? euros el quilo; en canvi, si ens la demanen de fora, de Palamós o d’altres punts de la costa mediterrània, el preu pot arribar, posem per cas, a 120 o 130? euros el quilo. Així, a Menorca, els preus són bons tant per al peix com per a la gamba. 

Quin impacte té l'activitat turísticsa de l'estiu sobre la dinàmica de sa Llotja?

No solem abusar dels preus. Com ja he dit, mantenim tarifes més o menys estables, fixant-los de manera que les barques quedin satisfetes i nosaltres també. 

Heu notat canvis en la demanda o preferències dels compradors locals versus els turistes?

No. El que sí és cert és que els turistes, quan venen a comprar gamba, normalment no es fixen tant en els preus com la gent de Menorca, probablement perquè estan acostumats a pagar tarifes més altes. 

Quines mesures esteu prenent per promoure la traçabilitat i la qualitat dels productes que passen per sa Llotja?

La qualitat dels productes que oferim és evident: les barques arriben al port i ens porten directament el peix i el marisc, i la frescor es nota immediatament. 

Quina és la relació entre sa Llotja i les peixateries locals o cadenes de restauració de Menorca?

Normalment també venem a les peixateries, així com als supermercats i als altres punts de venda de la Peixateria de Maó. 

Quins són els principals problemes logístics o administratius que afronta actualment sa Llotja?

El principal obstacle són els entrebancs que imposa la Unió Europea. Tot són restriccions i prohibicions, sobretot per a les barques, i l’activitat del sector pesquer està molt limitada. A nosaltres, per exemple, ens exigeixen que portem els papers en regla si utilitzem vehicles isotèrmics, entre d’altres requisits. Hi ha un excés de burocràcia i de paperassa. 

Creieu que totes aquestes limitancions podrien arribar a posar en risc la supervivència del sector?

De fet, ja s’està veient. Dona la impressió que Europa vol que depenguem de tercers països, no només pel peix i el marisc, sinó també en sectors com l’agricultura, la ramaderia i la producció local. 

Quins plans o projectes (infraestructures, digitalització, noves línies de producte) estan sobre la taula per modernitzar o potenciar sa Llotja?

Actualment estem estudiant instal·lar una nova cambra de congelació, ja que sempre és convenient disposar-ne, especialment pel marisc. La idea és poder tenir un petit estoc durant l’estiu, quan sovint no s’aconsegueix captar prou producte fresc. Els restaurants ens exigeixen que la matèria primera sigui local, i amb una cambra de congelació podríem oferir-los el que ens demanen fins i tot en plena temporada alta. 

Mirant al futur, quina creieu que hauria de ser la visió o model de sa Llotja de Maó per contribuir al desenvolupament sostenible del sector pesquer de Menorca?

Crec que la Unió Europea hauria de donar una mica més de llibertat al sector, com es feia abans. El que està clar és que les limitacions actuals no beneficien els recursos: tot i les restriccions, actualment s’agafa fins i tot menys peix que abans. És paradoxal. La captura de gamba, per exemple, segueix un cicle natural: hi ha anys que se n’agafa més i anys que se n’agafa menys. Jo porto quaranta anys venent peix i sempre ha estat així.