José Bosch, president de l’Associació de Restauració CAEB Menorca: “Després de la bombolla, hem tornat a la realitat”

Itziar Lecea / Ciutadella – Amb una temporada 2025 que s’està demostrant irregular en els seus inicis, José Bosch reflexiona sobre les possibles causes de la baixada de facturació en el sector de la restauració menorquí. Però també apunta a les conseqüències que determinades actituds antiturístiques, poden tenir en els negocis hostalers menorquins.

Es pot dir que la temporada 2025 és dolenta?

Podem dir que tornam a la realitat. Després de la COVID, l’any 2022 va ser una cosa indescriptible; el 2023 encara vam arrossegar l’eufòria de sortir del confinament; i l’any passat vam començar a veure les orelles al llop, però l’efecte bombolla s’estava acabant. Ens plantam al 2025 amb el que és la temporada turística real a Menorca, on puja la demanda de touroperació. Tenim noves ofertes d’estada de luxe, però són molt minoritàries. Així com a Eivissa tenir aquest tipus d’establiment influeix molt, a Menorca no és el cas. Aquí, el client ve a cercar tranquil·litat, el que es tradueix, en el sector de la restauració, en valors mínims.

L’esgotament de l’efecte bombolla és l’única causa d’aquesta baixada?

També ens fa mal l’elevat cost dels bitllets d’avió; i que l’oferta d’allotjament es manté elevada en una conjuntura d’inflació, preus elevats i inestabilitat econòmica. D’aquesta manera, quan el turista arriba a Menorca, té poc per gastar. Preval la destinació per damunt dels serveis, pel que, els que venen, gasten poc. Almanco, així és com s’ha vist la primera meitat de la temporada.

S’està veient als negocis de dins poble. Què passa a les urbanitzacions?

A les urbanitzacions hi ha més turisme de touroperació. Així i tot, la davallada de tiquet es nota per tot: a poble, però també a les zones turístiques. I és curiós, perquè tenim uns nombres que ens contradiuen. El nivell d’arribades de l’aeroport és elevat, però la sensació, en general, és que la gent es mou manco, passeja manco, gasta manco. Hem de ser també conscients que totes les campanyes antiturisme fan mal, i ens acabarà passant factura. Crec que tothom té dret a opinar el que vulgui i expressar-ho, però també crec que s’ha fet sense pensar massa en les conseqüències reals.

En què poden afectar aquestes campanyes?

Sempre deim que hem d’estirar la temporada pel principi i pel final. Enguany, el principi ha estat ja complicat, i hem vist les primeres conseqüències de tot el que deia fins ara. El temps tampoc ha acompanyat, i s’ha traduït en reserves de darrer moment. A més, s’ha de dir que la restauració s’està convertint en un sector que, de cada vegada és manco accessible.

En general, per la pujada de preus que no-tam a les butxaques. Hi ha altres motius?

Els preus en restauració pugen perquè no ens queda altre remei. Tenim una inflació que no es controla, només fa falta xerrar amb els responsables de compres, als quals els pugen els preus cada dos per tres. A banda, la nova modificació del conveni d’hostaleria també influeix en la pujada dels preus finals, per poder mantenir els sous.

La darrera modificació del conveni ha estat aquest juliol. Com afecta les empreses?

El conveni d’hostaleria de Balears, i no vull dir que els nostres treballadors no hagin d’estar ben pagats, perquè si no, no trobarem bons professionals, contempla que el que s’ha de facturar per pagar el cost de cada treballador és de 15.000 euros mensuals. Hem de tenir en compte que és un conveni redactat en clau hotelera mallorquina, el qual es va acordar entre la Federació Hotelera Mallorquina i un sindicat. Però aquest conveni no contempla la realitat del sector de la restauració de Menorca. No contempla ni tan sols la realitat d’un petit hoteler. No giram la mateixa facturació un restaurant de Ciutadella que una cadena hotelera de Mallorca. Però la reivindicació ja és històrica: no pot ser que estiguin dintre del mateix conveni un treballador d’un ressort que té obert 10 mesos a l’any, que un cambrer d’un petit restaurant de Menorca que fa sis mesos de temporada.

Posam els nombres damunt la taula. El cost mitjà d’hostaleria a Espanya és de 2.500?€, mentre que a Balears és de 3.700?€, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística. Així, un restaurant que es plantegi posar un treballador més, ha de tenir en compte que, de la facturació total, entre un 30% i un 35% s’ha de destinar a personal, un 30% a compres, un 20% de despeses i la resta ha de ser benefici. Perquè surtin els nombres, per cada treballador s’han de girar 15.000 mensuals.

I açò que manquen treballadors!

Aquí hi influeixen diversos temes. Entre ells, les hores. Fa uns anys, era possible guanyar més doblers si es feien hores extra, però ara, per conveni, no poden passar de les 40. Fa uns 30 o 40 anys, hi havia persones que venien de fora a fer feina de temporada -i ara els hi és complicat perquè tampoc troben habitatge-, feien un bon calaix, i podien viure tot l’any amb una feina de sis mesos. Actualment, fer doblers en hostaleria és complicat, perquè no es fan hores extra o s’han llevat coses com el “sisè dia”, que donava la possibilitat de fer feina un dia més, i que es pagava molt bé.

Quines conseqüències sorgeixen d’aquests costos?

Que ens estem carregant la gastronomia popular. Ja no hi ha menús a 12 i 13 euros. A les economies familiars, es nota. Potser abans sortien un parell de vegades per setmana i ara en surt una o cap.

S’està llevant personal dels negocis?

Que es llevi personal, no ho he sentit. Però que s’estan donant vacances en plena temporada, sí. I locals que han fet unes previsions que no s’estan complint, i que han contractat personal de més pel volum de feina que finalment hi ha hagut aquesta primera meitat de temporada, també s’està observant.

Aquest 2025 servirà per equilibrar el mercat de treball?

És complicat de dir, perquè el món canvia molt ràpidament, afecta molt el sector dels serveis i és una batalla que tenim cada temporada. Enguany hi haurà negocis que hauran agafat més personal del necessari. I potser n’agafen manco per la temporada que ve i fan curt. És mal de dir. El que està clar és que hem de tocar de peus a terra, hem tingut tres anys que no han estat normals per l’efecte postpandèmia.

Altres destinacions faran mal, en el mig termini?

Només fa falta veure com, enguany, ja hi ha hagut destinacions internacionals que surten més econòmiques que venir a Menorca pel turisme nacional. Per açò, entre altres raons, surten més a l’estranger. No fa massa, vaig llegir un article que comparava preus de destinacions, i venir a Menorca té un cost mitjà de 2.700?€ una setmana, mentre que anar a Cancún surt més barat. El sector del turisme no ha estat estable mai; per açò hem d’estar atents, no enganxar-nos els dits, perquè crear una marca de destinació costa molt, però perdre la confiança és molt fàcil. El turisme s’ha de fomentar, perquè és un negoci.