Jaume Moll Florit: “La realitat del camp és treballar de sol a sol i assumir sacrificis constants”

CM./Alaior - Jaume Moll Florit (Ciutadella, 1960) presideix des de 2022 l’Associació Frisona Balear, entitat que agrupa actualment 112 ramaders de les Illes. Amb tota una vida dedicada al camp i més de tres dècades al capdavant del lloc de Son Bou Vell, és una de les veus més experimentades i respectades del sector agrari menorquí. Tot i estar jubilat, continua estretament vinculat a l’activitat ramadera, avui en mans del seu fill, que ha donat continuïtat a la tradició familiar.

La Fira del Camp ha evidenciat enguany un lleuger increment del bestiar frisó després de diversos anys de davallada. Tot i això, Moll adverteix que les dificultats estructurals del sector continuen plenament vigents.

“El principal problema és que tots els costos continuen augmentant”, explica. “L’encariment del petroli repercuteix directament en el transport marítim, en els pinsos i en pràcticament totes les matèries primeres que necessitam. Això acaba afectant molt greument la ramaderia”.

El president de la Frisona Balear considera especialment preocupant la reducció progressiva del nombre de finques lleteres a Menorca, malgrat que puntualment pugui créixer el nombre de caps de bestiar. “Quan les explotacions van tancant, és evident que el sector no evoluciona en la bona direcció. Cada any hi ha menys finques i això és un degoteig constant”.

Segons assenyala, la insularitat continua sent un dels grans llasts per a la competitivitat del camp menorquí. “Aquí ho pagam tot molt més car que a la Península. El transport ens condiciona completament: pagam més per importar alimentació animal, adobs o qualsevol material necessari per a l’explotació, però també quan hem de treure producte fora de l’illa”.

Moll lamenta que aquesta dependència del transport marítim situï els pagesos menorquins en una clara situació de desavantatge respecte a altres territoris productors. “Els nòlits ens ofeguen. No podem competir en igualtat de condicions perquè les despeses estructurals són molt superiors”.

A aquesta situació s’hi suma ara la decisió de Quesería Menorquina de reduir un 6% el preu de la quallada que paga a les explotacions de l’illa. Una mesura que, segons el president de l’entitat, tindrà conseqüències directes sobre moltes finques.

“Hi ha explotacions que es dediquen principalment a produir quallada i aquesta davallada representa una pèrdua molt important d’ingressos”, afirma. “Les despeses continuaran sent les mateixes, però els beneficis disminuiran encara més”.

Pel que fa al preu de la llet, Moll insisteix que el problema és estructural i històric. Tot i les millores puntuals derivades del Pla Provilac, Menorca continua cobrant el litre de llet per davall de la mitjana estatal.

“Les despeses de producció aquí són molt més elevades i, en canvi, el preu que rep el pagès sovint és inferior al de la Península i fins i tot al de Mallorca. És una situació recurrent de la qual costa molt sortir-ne”.

Malgrat les dificultats, el president de la Frisona Balear defensa la importància de continuar apostant per la millora tècnica i genètica de les explotacions. En aquest sentit, considera molt positiva la subvenció pública destinada al semen frisó.

“Això permet als pagesos accedir a millor genètica i treballar amb animals més longeus i eficients”, explica. “A Menorca tenim un dels punts forts precisament en la longevitat de les vaques, que aquí duren gairebé el doble. Açò redueix la necessitat de recria i ajuda a mantenir la rendibilitat”.

Moll també reivindica una revisió profunda del Règim Especial per a Balears (REB) per compensar els sobrecostos derivats de la insularitat. “Sempre deim que mentre a la Península tenen autopistes i grans infraestructures, nosaltres tenim la mar. El problema és que aquesta ‘carretera’ ens costa molt de doblers”.

En la seva opinió, eliminar o reduir substancialment el cost del transport seria determinant per garantir la viabilitat del sector. “Si poguéssim competir en igualtat de condicions, probablement no farien falta moltes de les ajudes actuals perquè les explotacions serien més rendibles per elles mateixes”.

Tot i el bon ambient viscut durant la Fira del Camp, Moll recorda que la realitat quotidiana dels pagesos és molt més dura del que sovint es percep des de fora. “La passió per la feina hi és i és molt real. S’ha vist molta gent jove amb ganes de continuar, però la gran pregunta és si realment podran viure d’açò”.

Per al president de l’Associació Frisona Balear, el futur del relleu generacional dependrà directament de la viabilitat econòmica de les explotacions. “Si el sector no és viable, arriba un moment que la passió no basta. Seria molt trist que la gent jove no pogués dedicar-se al que realment estima”.

També reivindica una major consciència social sobre les exigències de la feina al camp. “La Fira és una festa, però l’endemà la realitat és una altra: fred, vent, pluja, dificultats constants i jornades molt llargues. La realitat del camp és treballar de sol a sol i assumir molts sacrificis, sovint sense tenir ni un dia lliure”.

Finalment, Moll defensa que tradició i innovació han d’avançar plegades per garantir el futur de la ramaderia menorquina. “No podem quedar aturats. Hem de conservar les nostres arrels, però al mateix temps adaptar-nos i modernitzar-nos per continuar sent competitius. El més important és que la gent pugui decidir ser pagesa amb la garantia de poder viure dignament de la seva feina”.