Els peixos preferits dels menorquins al segle XVIII

Segons ens explica C.F.H. Lindemann a la seva Descripció geogràfica i estadística de l’illa de Menorca, escrita a Leipzig a 1786, “Els peixos preferits són: l’orada, la donzella, el capellà (mòllera), el rom -que infanta les seves cries en petits sacs quadrats-, la llampresa, el congre, lluç -que en el seu sabor és similar al verat-, el sorell, l’esperla, l’aladroc -el qual només és confitat pels habitants de l’illa en poques quantitats-, el moll i els ermitans.

El pop, quan se sent perseguit, expulsa de l’interior del seu cos una tinta -que és més polida i acolorida que el negre de la sutja- i que acolora l’aigua tan obscurament que l’animal pot fugir fàcilment dels seus perseguidors. Trobam aquí quantitat de crancs de mar. Els llomàntols i les gambes d’esquer són rars, mentres que de crancs ermitans n’hi ha bastants.

Entre els animals d’esquelet extern el vogamarí és el més freqüent, encara que també s’hi troben pegellides, orella d’ase, ostres bordes, xels, escopinyes gravades, caragols de la mar, navalles, cornets, nerites, escopinya i altres”.