Bosco Triay, president del CRDO Formatge Mahón-Menorca

FOODIESONMENORCA/C.M. - Juan Bosco Triay Barber (Maó, 1969) compleix el proper mes de juliol quinze anys al capdavant del Consell Regulador de la Denominació d’Origen del Formatge Mahón-Menorca. És, alhora, el gerent de Queso Quintana, empresa que des de l’any 1940 afina formatge artesà Mahón-Menorca amb Denominació d’Origen Protegida amb llet crua de vaca i que a dia d’avui replega unes 100 tones de formatge a l’any. La seva passió per l’afinatge i la conservació del formatge va dur Bosco Triay a convertir-se en mestre formatger i mestre curador i a adquirir, juntament amb el seu germà Francesc Triay, l’empresa Hijo de F. Quintana. Era l’octubre del 2002. “A Binigaus Vell érem proveïdors de formatge tendre per a Hijo de F. Quintana, C.B. Per pura afició, vaig començar a madurar formatge al lloc per a la família o els amics, cada vegada que organitzàvem un dinar. Al final, vaig haver de dir prou, perquè en tenia els porxos plens. Fins que un bon dia vam arribar a un acord amb Antoni Quintana -al cel sia- i vam comprar el negoci. Va ser un bon acord per ambdues parts, perquè tots vam quedat satisfets”.

El president dels Estats Units, Donald Trump, va anunciar fa poc més d'un mes una pausa de 90 dies als aranzels en vigor que s’han d’aplicar als països que tenen un dèficit comercial més alt amb Washington. És el cas de la Unió Europea, que tanmateix s’haurà de sotmetre a un gravamen del 20%, això inclou el formatge...

Amb tot, durant la pausa, tots els aranzels queden reduïts al 10% a tots els productes que entrin al país. No sabem molt bé el que passarà un cop transcorreguts aquests 90 dies, perquè les negociacions es duen des de la UE. Sigui com sigui, la balança comercial entre els EUA i la UE està equilibrada, si no estic equivocat. 

L’argument del dèficit comercial no sembla massa convincent...

Supòs que els americans ho fan perquè creuen que molts dels productes que importen de fora els podrien fabricar empreses nord-americanes i crear llocs de feina dins el país. Vull entendre que és això el que pretenen. Altrament la decisió no sembla lògica. 

Quins percentatge de les vendes exteriors representa actualment el mercat nord-americà?

Devers el 55-56%. Els Estats Units són, amb diferència, el país on exportem una major quantitat de formatge. De les 191 tones que vàrem exportar l’any passat a tot el món, 110 van anar a parar al mercat nord-americà.

Quin efecte preveieu que tindran els aranzels?

Òbviament, les vendes davallaran, perquè quan puges  de cop el preu d’un producte un 20%, l’efecte sobre el consumidor és immediat. Ja en tenim experiència d’això. Fa quinze o setze anys, el dòlar i l’euro es trobaven en una situació de paritat. De cop, en dos mesos, el dòlar es va devaluar un 20%. Automàticament, el nostre formatge va passar a costar un 20% més. I vam perdre vendes. Durant l’any i mig de l’anterior mandat de Donald Trump, el govern dels EUA va pujar els aranzels un 25%. Què vam fer? La decisió, per part nostra, va ser vendre a benefici zero i alguns cops també a pèrdues, mentre que els distribuïdors van acceptar reduir una mica el seu marge de rendibilitat; tot això, per amortir-ne l’impacte. D’aquesta manera, l’augment gairebé no es va notar i no vam pedre gaire. Ara bé, hi mancava un any i mig per acabar el mandat i vam poder fer front a la situació. Després de l’anunci del govern Trump, els distribuïdors ja ens han trucat, però ho tenim clar: no podem abaixar els preus. Allò que no podem fer és vendre altre cop a benefici zero. Supòs que haurem d’acabar venent els nostres formatges a altres bandes. Som optimista. Enguany hem augmentat bastant les vendes en el mercat nacional. Pensam que el que no es vengui allà es vendrà aquí. O a altres païssos. 

A quins païssos exporteu?

Per exemple, a la República Dominicana (31 tones), Alemanya (10), Regne Unit (8), Mèxic (6), França (4), Dinamarca (3,5)... fins a 44 païssos, tot i que en alguns d’ells la presència dels nostres formatges és testimonial: Sierra Leona (20 quilos), Veneçuela (27), Xipre (37), Taiwan (101)...

El Govern balear ha anunciat prop de 3,5 milions del pla de xoc per ajudar la competitivitat i l’exportació, però aquests diners, és clar, s’han de repartir entre totes les empreses exportadores de les Illes...

Tot suma. Tots aquells recursos que ens arribin per a la promoció del nostre producte, benvinguts siguin. En un món globalitzat com el nostre, allò que està clar és que si no hi ha promoció, no hi ha venda. Tenim l’experiència d’anys d’abundància en què es va fer poca promoció i vam perdre vendes. Perquè? Doncs perquè si tu avui no fas promoció, en fa un altre. Me’n record que quan era al·lot anaves a comprar formatge i només te’n trobaves dos a les botigues. Avui, en canvi, vas a qualsevol banda i et trobes 50 formatges diferents. Avui, com t’aturis de fer promoció, ho tens magre.

Quants diners dediqueu cada any des del CRDO a la promoció?

L’any passat hi vam dedicar més de dos-cents mil euros. Durant els quinze anys que he estat president del CRDO puc dir que estic molt content amb les administracions. Dintre de les seves possibilitats ens han anat donant allò que han pogut.

Sou optimista davant la possibilitat que el mercat nacional pugui absorbir la davallada de vendes als EUA?
Sí, sí que ho sóc. Perquè de cada vegada ens coneixen més a fora i duim molts anys fent promoció. El 2024 el mercat de llevant d’Espanya, cap al sud, ens ha crescut bastant. En el conjunt del país, hem crescut un 1,5%, unes 30 tones més.

Quina va ser la producció global l’any passat?

Va créixer un 1,72%, unes 40 tones més. Va ser un any de rècord, amb 2,6 milions de tones de formatge.

Què és el que més aprecia el consumidor del nostre formatge?

Impressiona el gust que té com a formatge de vaca. No hi ha cap altre formatge de vaca en el mercat amb el gust característic del de Menorca. Açò, amb un semi-curat. Quan parlem d’un curat, ja obren els ulls. El mercat català, per exemple, ja ens coneix molt més però a altres comunitats ens demanen si és un formatge de be o de cabra. El gust tan particular del formatge de Menorca es deu a la terra, al vent i a la mar. A Mallorca han fet formatge tota la vida, i el gust no es sembla de res.

Què factura cada any la indústria formatgera de Menorca?

Entre 26 i 30 milions d’euros. 

Quanta gent viu avui directament del formatge a Menorca?

Unes 500 famílies.

Què ha canviat més en la manera de fer formatge?

El que més ha canviat en els últims anys és la qualitat del formatge artesà. De vegades em pos a rallar amb gent més gran i molts em diuen: “No n’he provat cap, de peça, tan bona com les que es feien abans...”. Però els he de corregir, perquè no és cert. El formatge que es fa avui és molt més bo del que es feia antigament. El que passa és que abans la gent passava fam. Avui en dia no et menjaries el formatge que feien en aquell temps, de salat que era. La gent del camp avui ha après a fer formatge. Llavors, sabien formatjar, però no sabien fer formatge. 

“El formatge que es fa avui és molt més bo del que es feia antigament. El que passa és que abans la gent passava fam. La gent del camp avui ha après a fer formatge. Llavors, sabien formatjar, però no sabien fer formatge”

Quants membres té actualment el CRDO?

A dia d’avui hi ha 42 empreses que comercialitzen el formatge Mahón-Menorca amb DO. Sis d’elles fan formatge pasteuritzat i la resta, artesà. De curadors, som dos: Queso Quintana i Formatges Torralba, a part de tots els llocs que també curen els seus formatges i els venen. 

Quines són les principals preocupacions de la indústria a Menorca?

El primer, que no perdem vendes, perquè a Menorca encara hi ha un sobrant de llet molt gros. Potser algú em digui que som un il·luminat, però crec que les coses ens aniran millor a tots el dia que siguem capaços de transformar en formatge tota la llet de Menorca.