Al Parico, alma y arte, un oli més enllà de l’essència

Al Parico, alma y arte, va iniciar la seva aventura amb l’oli, amb la intenció de retornar-li la vida a la finca, que es trobava totalment abandonada. Amb la voluntat de recuperar la seva essència i posar la terra novament en valor. En aquest sentit, segons ens expliquen des de la finca, l’olivera els va semblar el símbol perfecte per portar a terme aquest objectiu. A més, consideraven l’oli un producte d’interès, i molt preuat, tant a l’illa, com a la resta del món. 

“Així comença el nostre camí amb l’oli: com un projecte de passió i respecte per la naturalesa”.  

Els propietaris d’Al Parico es presenten com uns enamorats de l’illa i de tot el que representa, les seves arrels, el compromís amb el medi ambient i el cultiu ecològic. I és així com han volgut enfocar els diversos projectes que porten a terme. Retornant. 

La primera plantació d’oliverar va ser l’any 2018, amb gairebé 400 oliveres. Per acabar assolint xifres de fins a 2.500 -unes 10 hectàrees-, que són les que tenen sembrades en l’actualitat. Arbres que, la majoria, tenen més de 10 anys. Amb tot, enguany ja porten tres anys sent productors d’oli en la seva totalitat. “Estem molt satisfets i orgullosos de poder distribuir el nostre producte. Des del principi, en aquest sentit, hem prioritzat la qualitat sobre la quantitat, i seguim fent-ho avui, convençuts que és l’única manera d’honrar aquesta terra”.

De tots els processos és responsable un equip de quatre persones, que s’encarreguen del funcionament durant tot l’any, i un enginyer agrònom especialista. Però en l’època de collita, i com bé han volgut destacar, tot l’equip de la finca s’uneix i col·labora. 

De fet, tots els sectors que abasta la finca -com el vi o la ramaderia- es coordinen i complementen durant l’any. Per exemple, utilitzen llana de les seves ovelles per combatre certs paràsits de la terra. 

Les varietats d’olivera que presenten en la finca són l’arbequina, la picual i l’hojiblanca. Sent la primera, la dominant en quantitat. L’oli, així, té notes de fruita verda, un toc amarg, aromes que recorden a l’escarxofa i la tomàtiga, i aquella picor final a la gargamella. Tanmateix, en un futur, la seva idea, és obtenir el segell d’Agricultura Ecològica, i oferir també monovarietals, així com productes derivats de l’oli, guiats per l’ànima i l’art, que ja caracteritza aquest projecte.

És l’oli menorquí, per Al Parico, un de molt diferent, ja en essència. Per la situació, la proximitat amb el mar, el clima, i la terra rocosa. Factors que albiren un gust diferent. Però, a més, i davant de qualsevol cosa, destaquen el seu origen insular. Menorca ofereix un microclima únic, amb la brisa marina, els sòls calcaris i la biodiversitat que rodeja els olivars. I és amb aquestes característiques amb què han volgut treballar i potenciar, diferenciant-se, alhora, des de la finca.