Jesús Contreras: “L’espècie humana és l’única capaç de seguir menjant malgrat haver-se saciat”

Més de 150 persones omplen la sala de l'IME per escoltar la conferència del catedràtic d'Antropologia Social en el marc de l'Escola de Salut Pública de Menorca

Jesús Contreras: “L’espècie humana és l’única capaç de seguir menjant malgrat haver-se saciat”

L’alimentació té una dimensió biològica, neurològica, social, religiosa, simbòlica i econòmica. D’aquesta manera, són diversos els factors que intervenen en les decisions alimentàries que prenem diàriament, tal com va explicar  dimecres el catedràtic emèrit d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona (UB) i director de l’Observatori de la Alimentació (ODELA) del Parc Científic de Barcelona, ??Jesús Contreras, durant la conferència titulada ‘Som el que mengem i mengem com vivim’, emmarcada en les activitats commemoratives del 30 aniversari de l’Escola de Salut Pública de Menorca.
La xerrada de l’expert en antropologia de l’alimentació, coorganitzada amb la Universitat dels Illes Balears (UIB), va atreure a més de 150 persones a la seu de l’Institut Menorquí d’Estudis (IME).
Contreras va abordar durant la seva intervenció com les circumstàncies de vida actuals influeixen en l’alimentació i els motius que porten a certs col·lectius a seguir una dieta poc saludable tot i que les recomanacions alimentàries són assumides per gran part de la població.
En aquest sentit, l’antropòleg es va referir a la capacitat adquisitiva com un dels condicionants clau de l’alimentació actual ja que, segons ha apuntat, els aliments processats són més barats que els productes frescos i de proximitat.


“A dia d’avui, els ciutadans tenen prou informació nutricional, saben el que significa menjar sa, però no tots estan en les mateixes condicions de posar-ho en pràctica”, ha indicat.
Altres dels factors que determinen la nostra forma de menjar són els horaris laborals, que tenen relació amb el lloc i la companyia de cadascuna de les àpats diaris.
En aquest punt, ha remarcat que, mentre fins als anys 60 els ritmes de la jornada laboral o lectiva estaven subordinats als rituals d’alimentació, aquesta ha quedat ara subordinada als horaris de treball o escolars.
Contreras va introduir el concepte de “modernitat alimentària” per parlar de com els canvis socials, demogràfics, ideològics, econòmics i tecnològics de les últimes dècades han motivat que les persones es relacionin amb l’alimentació d’una manera diferent.
Tots aquests canvis en els estils de vida han donat lloc a excessos i desequilibris alimentaris. La manca de temps, l’augment de les exigències i responsabilitats, la tolerància amb les preferències individuals o les recomanacions nutricionals contradictòries, canviants o de difícil compliment han influït enormement en els hàbits alimentaris i de consum de la població.
Contreras també ha posat èmfasi en el progrés tecnològic de les últimes dècades que, segons ha dit, ens han portat ha reduir la nostra despesa energètica. “Tenim transport públic, cotxe, ascensors, escales mecàniques, però paguem per fer exercici perquè ens hem adonat que la diferència entre les calories que mengem i les que gastem té conseqüències no només estètiques, sinó en termes de salut”, ha subratllat.

Finalment, Contreras ha apuntat que la sobrealimentació alimentària ha donat lloc al fet que malgastem entre un 30 i un 50 per cent del menjar “Avui es pot menjar qualsevol cosa, en qualsevol lloc, en qualsevol moment i de qualsevol manera”, ha conclòs.

  • Publicitat
    El Iris