Un día en família sense presses

Silve Pons/Ciutadella - Dies de vacances, de no afrissar, de gaudir de l’slow food...Menorca ja s’hi dóna a n’aquest ritme, i Ciutadella, sortosament, encara manté alguns establiments on no sents la renou dels plats envestir-se entre ells, on no et passen cambrers al costat com si fossin cotxes de Fórmula 1 i on les presses queden a l’entrada. 

Un dia en família sense presses comença aixecant-se tard. I quan un s’aixeca tard s’aixeca amb ganes de menjar i amb poques ganes de cuinar. Idò aquest dia aprofitam per anar a berenar fora casa. Avui hem escollit un nom emblemàtic de Ciutadella: l’Aurora. Al bell mig de la plaça d’Alfons III, coneguda com de ses Palmeres, des Crespell o des Rellotge (a Ciutadella ens agrada batejar les places amb noms extra-oficials), que és la que dona entrada al nucli històric si venim des de Maó. L’Aurora té una ampla terrassa, molt concorreguda, i una extensa carta de tapes i plats. Però nosaltres el que volem és berenar i ens seiem dins cercant la fresca de l’aire condicionat. Prest ja tenim damunt la taula colque torrada de les clàssiques acompanyada d’un suc, una ensaïmada per sucar dins un bon cafè amb llet, brioixeria...Però volem provar quelcom diferent i que “faci estiu”. I quí és on ens sorprenen amb una torrada, servida en tres parts,  de salmó amb formatge brie i germinats. Quin gust! Ideal per compartir, lleuger, fresc i molt saborós, tant que en vam haver de demanar una altra perquè com solem dir, la primera “no va tocar vorera”. 

El dia en família sense presses va continuar fent cadascú les seves coses, anant amunt i avall fins a l’hora de dinar. Entre tots vam decidir menjar a un altre establiment emblemàtic del poble: La Roma. Qualsevol dels establiments del grup Cafè Balear té el seu atractiu, però per a nosaltres La Roma, manté l’encant d’aquell refugi enmig del poble. La primera vegada que vaig veure una pizza sortint d’un forn de llenya, va ser, precisament aquí. Una casa antiga del centre històric que manté l’encant sobri de les construccions humils menorquines, des del terra almangrat fins a l’arrambador de llenya tan rude i característic. S’agraeix una sala on els comensals no es toquen amb els de la taula del darrera, i on es respira pau, molta pau, que és el que cercàvem aquest migdia d’estiu. Com a plats principals vam demanar pizzes i pasta pels més joves, i bacallà i vedella pels adults. Però a la nostra família el que ens agrada (el que ens mola) és compartir, agafar del mig de la taula. I per això teníem els entrants. Unes delicioses croquetes amb salsa de porros i el que més vam gaudir en família: musclos al vapor! No falla! Sucar els musclos del port de Maó en el suau allioli que ens van dur és un goig refrescant. Acompanyats amb un vi blanc Godello, de Monterrei, són l’entrant perfecte per fer anar la xerradeta i compartir, petits i grans, les anècdotes del matí. 

El dia sense presses va acabar amb la migdiada – xubec- com diem aquí, perquè al fosquet ja es notava el canvi de ritme i és que les nits d’estiu, toca viure-les intensament. En fí, la nit va ser mogudeta, com toca, però vam aconseguir passar un dia en família sense presses i gaudir d’uns àpats sense pressa.