“Si menges figa, que sigui la meva”: Mallorca reivindica el gust i la identitat de les seves figues

Mallorca ha decidit aixecar la veu en defensa d’un dels fruits més emblemàtics del seu paisatge agrícola. Amb el lema “Si menges figa, que sigui la meva”, una nova campanya impulsada des de Lloret de Vistalegre reivindica el consum de figues locals i posa damunt la taula la necessitat urgent de protegir les varietats tradicionals de l’illa.

La iniciativa neix amb una clara voluntat gastronòmica, cultural i també emocional. No es tracta només de promoure una fruita de temporada, sinó de recuperar una manera d’entendre el territori, la pagesia i la cuina mallorquina. A l’illa es conserven més de 200 varietats locals de figuera, moltes d’elles pràcticament desconegudes per al gran públic i amenaçades per l’abandonament agrícola i la uniformització del mercat alimentari.

El missatge de la campanya és directe i impactant. Amb una estètica visual potent i un llenguatge popular, els impulsors volen conscienciar els consumidors perquè apostin pel producte de proximitat i valorin la qualitat i singularitat de les figues mallorquines davant les importacions massives.

Les figues formen part de la memòria culinària de Mallorca. Han estat presents durant generacions tant a la cuina popular com a la rebosteria tradicional, fresques o seques, acompanyant pans, coques, ametlles, formatges o embotits. A més, durant dècades varen ser un aliment essencial al món rural i un recurs bàsic per a moltes famílies pageses.

La campanya també posa el focus en la preservació del paisatge. Les figueres han modelat durant segles bona part del camp mallorquí i avui moltes desapareixen per manca de relleu generacional i de rendibilitat agrícola.

Coincidint amb diverses activitats culturals i gastronòmiques vinculades a la figuera i al món rural, aquesta acció pretén reconnectar la societat amb un patrimoni agrícola que forma part de la identitat de Mallorca. Per als seus promotors, consumir figues locals és també una manera de defensar el territori, la biodiversitat i la cultura pròpia.