Sa Cudia, la segona vida del camp

CELLERS DE MENORCA - MAÓ

Sa Cudia, la segona vida del camp

Miriam Triay/Fotos Sa Cudia - Quan els germans Martínez Jover perderen al seu avi, tingueren una cosa molt clara: el seu lloc no quedaria abandonat. Encara que cap d’ells hagués treballat abans el camp, i que la seva passió es trobés en altres professions, com la medicina dental -el cas d’Andrés Martínez, amb qui hem parlat-, la finca on el seu avi havia passat tota una vida, seguiria dempeus. Com? No ho sabien, però ho tenien molt clar.

Sa Cudia, la segona vida del camp

“Quan la finca va passar a les mans de la nostra mare, n’Ana Maria Jover, vam voler continuar treballant el camp menorquí, donar-li una segona vida. Així, el primer que vam fer va ser treure els animals del lloc, perquè no ens podíem fer càrrec. I quan vam veure que la terra s’anava deteriorant a un ritme molt ràpid, vam decidir que havíem de fer-hi alguna cosa que no requerís tanta atenció i que fos diferent del que s’acostumava a fer. Així va ser com vam arribar a la conclusió que havíem de fer un cultiu mediterrani. Que ens deixava tres opcions al nostre abast: oliveres, vinya i plantes aromàtiques. I ens vam decantar per la segona”. 

Així, enginyers, doctors, economistes... agafaren les rendes de la finca Sa Cudia, i començaren a sembrar-hi vinya. Però pel camí, i com passa en molts projectes innovadors i emprenedors, es trobaren algunes traves. La primera i més important, va ser que necessitaven tenir drets de plantació de la vinya. I a Menorca, fins aquell moment, ningú no els havia demanat i adquirit. “Noltros vam ser de les primeres explotacions en aconseguir aquests drets. Després de molta feina, ja que va ser un procés costós. De fet, i pel que fa al vi blanc, també fórem la primera finca en dedicar-s’hi”. En aquest sentit, l’aposta per un sol varietal, que és la malvasia, va fer que destaquessin, i que, encara avui dia, ho segueixin fent. 

“Vam voler dedicar-nos a un únic varietal. En aquesta decisió va recaure la nostra originalitat. I escollirem la malvasia, ja que s’adapta molt bé a les condicions dures del mediterrani. Tenint en compte que la nostra finca està molt exposada a la tramuntana i a la climatologia adversa del mar, ens adonarem que era la més idònia”. Sent així la varietat que millor funcionava en les seves terres, semblava l’opció més lògica. Però, tot i així, presenta dificultats que hagueren d’acceptar: “és una planta molt capritxosa i poc regular, és una vinya que produeix poc vi”. 

Tanmateix, els germans Martínez no es dediquen a fer vi, les seves professions són altres, com ja hem dit. Així que l’espera, la tardança, i els resultats disminuïts, eren unes condicions a les que podien fer front. Les vinyes, idò, de la finca Sa Cudia, donen una collita molt reduïda, però que es cuida i se selecciona a mà per a elaborar singulars vins blancs. 

A més, els germans no han volgut fer de la seva, una finca turística. Sense oferir visites, ni cap tipus d’oferta hostalera ni de restauració. “Exclusivament és una explotació per mantenir el camp en bones condicions. I per aquest motiu, el retorn de la inversió és bastant complicat, però val la pena, per continuar amb aquesta passió i donar sortida a la finca de l’avi”.

Sa Cudia, la segona vida del camp

Si passam a parlar dels vins, com deim, la seva elaboració principal són els blancs de malvasia, “un monocultiu específic i seleccionat per noltros”. El vi estrella d’aquest celler, idò, és el vi Sa Cudia. Com a peculiaritat, a més, des de fa dos anys al mercat es troba una elaboració a partir de la selecció de cupatge d’anyades, en el qual “tenim malvasia que ha patit un procés natural d’envelliment, i està sent molt reconegut pels gurmets com un vi de postres”. 

La seva aspiració des del principi era diferenciar-se, ser originals, que el vi tingués possibilitats de sortir a fora, per la seva singularitat. Doncs amb aquesta nova botella, sembla que ho podrien aconseguir. “La nostra malvasia oxidativa o seca, no té sucre, i és espectacularment cridanera, perquè quan la degustes notes que és un vi dolç, al sabor. Sembla un caramel, però no porta sucre. Recorda a un vi de Jérez. I la nostra intenció és que viatgi més enllà de l’illa. Que aconsegueixi un reconeixement més general”.

BODEGA VIÑA SA CUDIA
Carretera d’Es Grau, km 8
07701 Maó
fincasacudia@gmail.com

  • Publicitat
    Ràdio Far Menorca
  • Publicitat
    El Iris