Quan Menorca es menja a si mateixa — i això és bo

Hi ha gestos que defineixen una comunitat molt més que un eslògan turístic o una campanya institucional. A Menorca, un d’aquests gestos és asseure’s a taula per compartir el que la terra i la gent han sabut produir amb paciència, saviesa i respecte. Les jornades gastronòmiques de la vedella vermella menorquina, que tornen aquest octubre, són un d’aquests moments en què el territori es reconeix a si mateix. I no només a través del gust, sinó també de la consciència que allò que ens alimenta ens defineix.

Aquestes jornades, que ja arriben a la setena edició, són molt més que una celebració gastronòmica. Són una declaració de principis: la demostració que la Menorca del futur ha d’apostar sense complexos pel seu camp, pels seus productes i per la seva gent. Que consumir el que és propi no és un exercici de nostàlgia, sinó un acte de responsabilitat i de modernitat.

El valor del que tenim

La vaca vermella menorquina és un patrimoni viu. Criada en llibertat, alimentada de les pastures que el vent de tramuntana acarona amb sals marines, és el reflex perfecte del que significa aquesta illa: resistència, equilibri i autenticitat. La seva carn, valorada pels experts com una de les millors d’Europa, és fruit d’un ecosistema que combina naturalesa i ofici, paisatge i cultura.

Però, com passa amb tantes coses nostres, sovint hem necessitat que vinguessin de fora per recordar-nos què tenim. Per això iniciatives com aquestes jornades són tan importants: perquè ens obliguen a mirar cap endins i a valorar un producte que no només alimenta, sinó que també manté viu un model econòmic i social sostenible. Darrere de cada tall de vedella hi ha una finca, una família, unes mans que treballen la terra i un coneixement que no es pot improvisar.

Menorca tot l’any

El mèrit de les jornades de la vedella vermella no és només gastronòmic, sinó també estratègic. Menorca, com totes les illes, pateix la tirania de la temporalitat turística, amb una activitat intensa a l’estiu i un llarg hivern d’aturada. Apostar per la gastronomia com a motor de desestacionalització és una via intel·ligent i natural: no hi ha millor moment que l’octubre per descobrir l’illa amb calma, per gaudir de la seva llum més suau i per tastar la seva cuina més sincera.

Aquestes jornades conviden a un altre tipus de visitant —més respectuós, més interessat en la cultura i el territori—, i ofereixen als menorquins un motiu de trobada i orgull compartit. Menorca no necessita inventar grans esdeveniments artificials per mantenir-se viva a la tardor; li basta posar en valor allò que ja té. La vedella vermella n’és un exemple perfecte.

El poder del producte local

La globalització ha portat moltes coses bones, però també ha difuminat les identitats. Quan tot sembla igual a tot arreu, el que ens distingeix adquireix un valor incalculable. La cuina menorquina, amb la seva senzillesa i la seva noblesa, troba en productes com la vedella vermella una bandera de qualitat i autenticitat.

Apostar pel producte local no és un exercici de tancament, sinó una forma d’obrir-nos al món des de la singularitat. Els restaurants que participen en aquestes jornades ho saben: quan serveixen un plat amb vedella menorquina, no només ofereixen un àpat, sinó una història. I aquesta història parla de sostenibilitat, de respecte pel medi ambient, i de la intel·ligència de mantenir viu un equilibri que moltes regions europees ja han perdut.

Una responsabilitat compartida

Les jornades no serien possibles sense la implicació col·lectiva: ramaders, cuiners, institucions i consumidorsformen part d’una mateixa cadena. Si un d’aquests baules falla, el model trontolla. Per això és fonamental que tots hi creguem. Que les administracions continuïn donant suport al sector primari, que la restauració aposti pel producte local no només uns dies a l’any, i que el consumidor entengui que cada vegada que tria una vedella de Menorca, està invertint en el futur de la seva illa.

El repte és gran, però el camí és clar. Menorca no ha de competir per ser més gran, sinó per ser més autèntica. I això passa, necessàriament, per continuar creient en la seva terra i en els seus productes.

Un futur que comença a taula

Les jornades gastronòmiques de la vedella vermella menorquina ens recorden que la identitat no es preserva amb discursos, sinó amb gestos concrets. Que la millor manera de defensar el territori és cuidar-lo, treballar-lo i compartir-ne els fruits. Que consumir el que és nostre és també cuidar la nostra economia, el nostre paisatge i el nostre futur.

Menorca té en la seva gastronomia una de les claus per mantenir viva la seva essència durant tot l’any. I cada vegada que un plat de vedella vermella arriba a taula, és una petita victòria: la d’una illa que ha entès que per seguir sent Menorca, primer ha de menjar de Menorca.