La propina perd pes a Espanya: el client reivindica que sigui un premi, no una obligació

La cultura de la propina canvia. Allò que durant dècades havia estat un gest gairebé automàtic després d’un cafè, un dinar o un sopar comença a perdre força entre els consumidors espanyols. Segons les dades d’una enquesta de TheFork Lab difosa aquests dies, un 77% dels consumidors considera que s’hauria d’eliminar el costum de deixar propina per defecte, una xifra que evidencia fins a quin punt s’està redefinint la relació entre client, servei i restauració.

La qüestió, però, no sembla ser tant si s’ha de deixar propina com quan i per què. A Espanya continua predominant la idea que aquest suplement ha de ser una recompensa voluntària davant un servei especialment atent, un tracte excel·lent o una experiència gastronòmica que superi les expectatives. És a dir, un reconeixement excepcional, no una obligació incorporada de facto al compte.

Aquesta percepció marca una diferència important respecte d’altres països. Als Estats Units, per exemple, percentatges d’entre el 15% i el 20% formen part habitual del pagament en restauració i constitueixen, en molts casos, una part essencial de la remuneració del personal. El model espanyol és diferent: el consumidor considera majoritàriament que el salari dels treballadors ha de ser assumit per l’empresa i integrat en els costos del restaurant, sense traslladar aquesta responsabilitat al comensal.

També ha canviat la manera de pagar. La generalització de les targetes, els dispositius mòbils i els terminals electrònics ha reduït la presència de monedes i bitllets damunt la taula. Aquell gest tradicional de deixar unes monedes amb el compte ja no és tan espontani. Segons les dades de l’enquesta, entre els consumidors que encara deixen propina, un 60% no supera aproximadament el 5% de l’import total.

La inflació i l’encariment general de menjar fora de casa també hi tenen un paper important. Quan el tiquet mitjà augmenta, el consumidor controla més la despesa i tendeix a reservar la gratificació per a ocasions en què realment considera que hi ha hagut un valor afegit.

En destinacions gastronòmiques i turístiques com Menorca, aquesta reflexió és especialment interessant. La qualitat del servei forma part inseparable de l’experiència culinària: una bona cuina necessita una sala professional, atenta i formada. Però prestigiar aquest ofici passa també per unes condicions laborals i salarials adequades.

La propina, per tant, no desapareix necessàriament. Canvia de significat. Cada vegada sembla menys un automatisme i més una manera personal de dir que aquell servei, aquell plat o aquella experiència han merescut alguna cosa més que el preu indicat al compte.