El figat, una tradició del rebost menorquí

Antany, la pagesia treia molt més profit que ara a la figuera, perquè les figues s’assecaven, com encara es fa a Mallorca, o se’n feien pots amb llavors de fonoll. També es preparaven pots de figues confitades i, a la cuina, no sols servien per fer-ne coques o per coure-les al forn amb llavors de matafaluga, sinó que existia tot un ritual al voltant de l’elaboració del figat, aquesta confitura de figues pròpia de Menorca i molt preuada pels menorquins. El figat serveix per acompanyar el formatge vell, per omplir pastissos i pastissets, o simplement per al berenar o la bereneta, escampat damunt una bona llesca de pa de pagès.

Era costum als llocs reunir-se per preparar el figat, en una jornada que sovint acabava amb una bona festa o bereneta. Les figues es capolaven amb una màquina especial o bé amb la màquina de capolar carn i, després, la pasta es mesclava amb llavors de matafaluga o anís, escorça de meló i de taronja seca, si se’n tenia. Dins una gran caldera s’anava cuinant a foc ben dolç durant tres o quatre hores, mentre es remenava contínuament amb una gran pala de fust, que cada pagès o madona tenia reservada especialment per fer aquesta conserva. Una vegada acabada, s’empotava i servia de provisió per a tot l’any.

Avui encara podem trobar pots de figat a moltes petites botigues de l’illa, i els menorquins en solem fer provisió per acompanyar, com ja hem dit, el nostre formatge vell o curat. D’aquesta manera mantenim viva aquesta combinació de dolç i salat que tant ens agrada i que forma part de la identitat gastronòmica de Menorca.