Balears veta les begudes energètiques als menors i prohibeix l’ús recreatiu del gas hilarant

Bep Al·lès/Ciutadella - Gairebé la meitat dels adolescents d’entre 14 i 18 anys han consumit begudes energètiques durant el darrer mes i un de cada cinc les ha mesclades amb alcohol. Davant unes xifres que evidencien l’extensió d’aquests productes entre els més joves, el Govern balear ha decidit endurir-ne l’accés: a partir d’ara estarà prohibida la venda i el subministrament de begudes energètiques als menors d’edat a les Illes Balears.

La mesura forma part del Decret llei de mesures urgents en matèria de protecció de la salut pública aprovat pel Consell de Govern, que també posa el focus sobre una altra pràctica que ha guanyat presència en determinats ambients d’oci nocturn i turístic: el consum recreatiu d’òxid nitrós (N2O), conegut popularment com a gas hilarant.

La nova normativa prohibeix la comercialització d’aquest gas quan estigui destinat a la inhalació amb finalitats recreatives, però manté sense restriccions els seus usos mèdics, odontològics, hospitalaris, alimentaris i industrials.

El Govern fonamenta les dues mesures en l’evolució dels hàbits de consum dels adolescents i en les evidències científiques sobre els efectes que poden tenir aquestes substàncies sobre la salut. En el cas de les begudes energètiques, els informes tècnics alerten que el seu consum s’ha normalitzat entre una part important de la població juvenil, malgrat l’elevat contingut en cafeïna, sucres i altres substàncies estimulants.

Un de cada dos adolescents en consumeix

Les dades de l’enquesta ESTUDES 2023 dibuixen un escenari que ha encès les alarmes sanitàries. El 47,7 % dels estudiants d’entre 14 i 18 anys assegura haver consumit begudes energètiques durant el darrer mes. Encara més preocupant és que el 19,5 % reconeix haver-les combinades amb alcohol en aquest mateix període.

Aquests productes contenen habitualment concentracions elevades de cafeïna, a més de sucres i altres estimulants. Les principals societats científiques desaconsellen que els menors en consumeixin i l’evidència disponible associa la seva ingesta amb alteracions del son, nerviosisme, taquicàrdia i una aportació excessiva de sucres.

El consum habitual també pot contribuir a incrementar els riscs associats a l’obesitat, la diabetis de tipus 2, les malalties metabòliques i els problemes cardiovasculars, especialment quan aquestes begudes passen a formar part dels hàbits quotidians dels adolescents.

Però un dels fenòmens que més preocupen és la seva combinació amb alcohol. Les begudes energètiques poden reduir la percepció subjectiva d’embriaguesa sense que disminueixi realment ni l’alcoholèmia ni el deteriorament psicomotor provocat per l’alcohol.

Aquesta falsa sensació de control pot fer que la persona continuï bevent perquè se sent menys afectada del que realment està. El resultat pot ser un consum d’alcohol més elevat, un retard a l’hora de detectar una intoxicació i una major probabilitat d’assumir conductes de risc.

Prohibició en qualsevol modalitat de venda

La resposta del Govern és prohibir directament la venda i el subministrament de begudes energètiques a qualsevol persona menor de 18 anys a tot el territori de les Illes Balears.

La prohibició serà aplicable independentment de la modalitat de venda, de manera que l’objectiu és impedir que els menors puguin adquirir aquests productes pels diferents canals de comercialització.

A efectes de la nova normativa, es consideren begudes energètiques les begudes no alcohòliques que contenen una alta concentració de cafeïna com a ingredient estimulant, combinada habitualment amb sucres i altres components estimulants com la taurina, el guaranà o la glucuronolactona.

La mesura, però, no afecta totes les begudes relacionades amb l’activitat física o esportiva. El Decret llei diferencia expressament les begudes energètiques de les isotòniques destinades a la reposició esportiva, que tenen una composició i una finalitat diferents i queden fora de la prohibició.

El gas hilarant, sota control

L’altra substància que queda en el punt de mira de la nova normativa és l’òxid nitrós. Conegut com a gas hilarant, el seu ús recreatiu s’ha estès en determinats ambients d’oci per una combinació de factors: és relativament barat, resulta fàcil d’obtenir i produeix efectes amb rapidesa.

El Govern considera que aquesta major presència, especialment en alguns entorns d’oci nocturn i turístic, obliga a reforçar-ne el control. Per aquest motiu, el Decret llei prohibeix la venda, la dispensació i la publicitat de l’òxid nitrós quan el producte estigui destinat a la inhalació amb finalitats recreatives.

La prohibició també pretén reforçar especialment la protecció dels menors i dificultar que puguin accedir a aquesta substància per utilitzar-la com a droga recreativa.

La nova normativa no suposa, en canvi, una prohibició general de l’òxid nitrós. El gas té diferents aplicacions professionals i continuarà utilitzant-se amb normalitat en els àmbits autoritzats. Queden fora de les noves restriccions els usos mèdics, odontològics, hospitalaris, alimentaris i industrials.

El Govern actua, per tant, sobre la finalitat recreativa del producte i no sobre la substància en si mateixa.

De la pèrdua de consciència a les lesions neurològiques

Els informes tècnics que sustenten la mesura alerten dels efectes que pot tenir la inhalació recreativa del gas hilarant. El seu consum pot provocar pèrdua de consciència, alteracions de la coordinació, accidents i episodis d’hipòxia per falta d’oxigen.

Els problemes poden ser més greus quan el consum deixa de ser ocasional i es repeteix amb freqüència. L’evidència científica relaciona aquest ús continuat amb lesions neurològiques associades a un dèficit funcional de vitamina B12.

Entre les conseqüències descrites hi ha les parestèsies —sensacions anormals com formigueig o adormiment—, l’atàxia o dificultat per coordinar els moviments, així com diferents alteracions cognitives o psiquiàtriques.

L’augment de la presència del gas hilarant en determinats espais de lleure és precisament el que ha duit l’Administració autonòmica a intervenir sobre la seva comercialització quan existeixi una finalitat recreativa.

Multes de 6.001 a 60.000 euros

La nova regulació no es limitarà a establir les prohibicions. El Decret llei modifica el marc sancionador perquè el seu incompliment tengui conseqüències econòmiques per als responsables.

Incomplir les prohibicions relatives a la venda de begudes energètiques als menors o a la comercialització recreativa de l’òxid nitrós passarà a tenir la consideració d’infracció greu dins la Llei sobre drogodependències i altres addiccions de les Illes Balears.

Les infraccions greus podran ser sancionades amb multes que van des dels 6.001 fins als 60.000 euros.

L’import final de cada sanció dependrà de les circumstàncies de la infracció. Entre els criteris que es tindran en compte hi haurà el risc provocat per a la salut, la gravetat de l’alteració sanitària produïda, el benefici il·lícit obtingut, la naturalesa dels perjudicis causats, el grau d’intencionalitat de l’infractor i la possible reiteració de la conducta.

Amb aquest canvi normatiu, Balears opta per actuar directament sobre dos consums que han guanyat visibilitat entre els joves i en els espais de lleure. En el cas de les begudes energètiques, la prohibició posa una barrera legal a uns productes que ja consumeix pràcticament la meitat dels adolescents de 14 a 18 anys. En el del gas hilarant, l’objectiu és frenar-ne l’expansió com a substància recreativa abans que el seu consum es consolidi encara més.

El Govern emmarca les dues actuacions dins la seva política preventiva de salut pública i defensa que les noves restriccions han de servir per reduir l’exposició d’infants i adolescents a productes que poden comportar riscs per a la salut, especialment quan el seu consum es produeix en combinació amb alcohol o en contextos d’oci.