Adolf Sintes: “Hi ha un gran potencial de producció d’oli a Menorca”

Adolf Sintes, investigador i apassionat de l’oli, és l’autor de l’únic llibre publicat sobre el tema a Menorca. Trulls i tafones. La producció d’oli a Menorca és un recull que, amb mirada històrica, repassa tots els indicis de producció d’oli a la nostra illa. Amb ell fem aquest repàs en el temps, per conèixer d’on venen les arrels de les actuals tafones.

Des de quan es fa oli a Menorca?

La primera tafona de la qual tenim coneixement històric és davall l’Ajuntament d’Alaior. Encara hi queda una reproducció de l’antic trull, que sembla que seria del voltant del segle II a.C, amb l’inici de la conquesta romana de Menorca. Hem de tenir en compte que érem al mig de la ruta de l’oli, entre la península Bètica cap a Roma. En tenim testimonis als vaixells que es van enfonsar a les nostres costes amb quantitats d’àmfores d’oli. Però el primer oli fet a l’illa del qual tenim constància és el que es produïa a Alaior. 

S’ha fet sempre oli a la nostra illa?

Ha tingut les seves èpoques. Durant l’època àrab es feia oli a la Torre d’en Galmés, i a Rafalet, on hi ha la Cova de s’oli. Amb la conquesta catalanoaragonesa, hi va haver un temps que es va perdre bastant, perquè es va posar un delme -impost- molt alt, pel que es va perdre interès i va ser una època de baixa producció. Des de llavors, se n’ha produït gairebé sempre, fins als anys 30 del segle XX.

No tenim gaire literatura escrita sobre l’oli, però sí que tenim molts de vestigis que demostren que s’ha fet oli durant segles a Menorca. Entre altres testimonis, hi ha el Die Balearen, on l’Arxiduc explica que la zona de Menorca on més oli es feia era Alcaufar. Allà encara hi queden restes de la tafona, al lloc d’Alcaufar de Sa Cala, on va viure d’al·lot el meu sogre, Pere Pons Carreras.

Ell va ser qui em va desvelar que a Menorca feien oli. Com deia abans, cap als anys 30 del segle XX, tant a Ciutadella, a Torre Saura, com a Alcaufar, es va deixar de fer oli. De fet, abans de la guerra, cap a l’any 1931 o 32, va morir el propietari, el senyor Mercadal, i es van arrabassar les oliveres. Durant la guerra, ja fos per fer llenya o per donar altres usos, també van llevar les de Ciutadella. Així, vam tenir un període d’uns 70 anys que a Menorca es va deixar de fer oli.

Un espai de temps llarg que no s’ha recuperat fins fa poc.

Va ser cap a l’any 2000 que en Biel Barceló va posar la primera tafona per tornar-ne a fer. S’havien sembrat oliveres ja, com les de Pont Modorro. A poc a poc, es van anar sembrant a altres llocs. La de Biel Barceló es va posar al lloc de Son Àngel, on queda una mola troncocònica d’una tafona antiga, pel que entenem que ja s’hi va fer oli en altres temps. Aquesta recuperació va ser, especialment al principi, més una afició que una intenció de recuperar un sector productiu. Per açò, s’han anat creant tafones i s’han sembrat oliveres a llocs com agroturismes, que ho tenen com a negoci complementari o per poder desenvolupar una activitat agrària dintre del negoci hoteler. Però hi ha persones que també han sembrat sense tenir hotel. 

L’oli és ara un producte en expansió, però com era la producció abans de l’aturada?

L’Arxiduc va donar alguna dada bastant important que, a més, ha anat molt bé per poder obtenir la Indicació Geogràfica Protegida -que es va atorgar a principis d’aquest any-. Diu que a Menorca es feia un oli de tanta qualitat com el de Mallorca, o més. Tenim dades, també, d’unes 1.500 oliveres abans de la gran aturada. Ara, les superam per molt. Tot i així, hem de tenir en compte que Menorca sempre ha estat més ramadera que agrícola, i havíem d’importar oli, no bastava amb la producció que es feia de manera local. Un cas que ho exemplifica és el fet que importàvem oli de Mallorca i exportàvem animals per carn.

I com és la producció d’ara?

És difícil dir-ho, perquè l’any passat, per exemple, va ser un any dolentíssim. La producció d’oli és molt volàtil, no és fàcil dir que es produeix una determinada quantitat anual. Hi ha molts factors que influeixen en la producció d’olives, com la temperatura. El que tenim contades són les tafones, que actualment arriben a sis. Tanmateix, de productors n’hi ha una cinquantena, entre grans i petits. 

Té futur el sector de l’oli?

Hi ha un gran potencial de producció d’oli a Menorca. Hem de tenir en compte que és una bona manera de diversificar l’economia i la producció del camp. El formatge és el producte estrella, però cada vegada hi ha més elements que es tenen en compte. No podem estar depenent només d’un sol producte. 

Cap a on hauria d’anar el sector, tenint en compte el preu?

Tot i que cada vegada hi ha més oliveres sembrades, hem de ser realistes amb la quantitat de terra que tenim a Menorca. És absurd voler competir amb altres tipus d’oli amb preu. Però si aconseguim un sector fort distingit per produccions petites, però molt cuidades, amb el segell de la IGP, que a més obliga a tenir una certificació ecològica, podem treure un molt bon producte. El següent pas és el de poder anar cap a la recuperació de les varietats locals, que a més fan un oli de molt bon gust i qualitat.