2026, Any Internacional de la Dona Pagesa

El 2026 ha estat declarat per l’Assemblea General de l’ONU Any Internacional de la Dona Pagesa (International Year of the Woman Farmer, IYWF 2026), amb coordinació de la FAO, per visibilitzar el paper imprescindible de milions de dones als sistemes agroalimentaris i, sobretot, per impulsar canvis reals contra les desigualtats que encara arrosseguen en accés a terra, finançament, formació, tecnologia, serveis i reconeixement.

A les xarxes socials —Instagram, X i TikTok, però també a YouTube i Facebook— el relat ja és clar: hi ha una generació de dones del camp que no demana permís per existir. S’autodefineixen com a pageses, ramaderes, elaboradores, viticultores, hortolanes o olivareres; expliquen el dia a dia sense filtres; comparteixen coneixement i, alhora, denuncien la precarietat estructural: jornades llarguíssimes, burocràcia, preus que no cobreixen costos, manca de relleu i, massa sovint, invisibilitat. El 2026, aquest altaveu global pot convertir la conversa digital en polítiques concretes: no només “homenatjar”, sinó transformar.

Un any internacional que vol passar del símbol a l’acció

La FAO presenta l’IYWF 2026 com una oportunitat per posar al centre una realitat tan simple com contundent: les dones pageses són clau per a la seguretat alimentària, la nutrició i la resiliència econòmica de comunitats senceres, però continuen patint bretxes de gènere persistents. El discurs institucional insisteix que calen mesures per tancar desigualtats d’accés a recursos i serveis i per reforçar lideratges femenins en tota la cadena alimentària (producció, transformació i comerç).

A Europa, i especialment a l’àmbit mediterrani, la dimensió cultural hi suma un altre nivell: la pagesia és identitat, paisatge i patrimoni. Quan una dona sosté una explotació, sosté també llengua, comunitat i vida als pobles. Per això, l’any internacional té una lectura que va més enllà de l’agricultura: parla de drets, d’equitat, de dignitat professional i de futur.

Menorca: pagesia femenina que també és ramaderia… i elaboració

Si hi ha un lloc on el concepte “dona pagesa” demana una definició ampla és Menorca. Aquí, pagesia moltes vegades vol dir una combinació indissociable de camp + bestiar + elaboració, perquè una part molt important de les finques històricament han orientat l’activitat cap a la llet i el formatge. Això fa que moltes dones del camp menorquí siguin, alhora, ramaderes i elaboradores, amb responsabilitats que van del maneig d’animals a la higiene, els registres, la producció, el control de qualitat, la comercialització i, de vegades, l’atenció directa al públic.

En aquest context, el pes de la DOP Mahón-Menorca és més que una etiqueta: és un model de paisatge productiu, de saber fer i de valor afegit que marca la vida quotidiana a moltes explotacions. Parlar de la dona pagesa menorquina, per tant, també és parlar de la dona que muny, que cuida vedells, que fa feina a la formatgeria, que etiqueta, que gestiona comandes i que defensa un producte identitari davant un mercat global.

I aquí les xarxes hi juguen un paper nou: moltes productores (i també pageses joves que es reincorporen o hi entren per primer cop) expliquen el dia a dia amb un llenguatge directe, pedagògic i orgullós. Mostren el que abans quedava dins la finca: parts, temporals, sequera, pinsos, veterinari, feines de manteniment, i també els moments bons, quan un lot surt bé o quan un client diu que aquell formatge “té gust de Menorca”.

Diversificar per resistir: horta, fruita, oli, vi… i venda directa

Al mateix temps, Menorca no és només formatge. En els darrers anys ha crescut (amb intensitats i models diferents segons finca) la voluntat de diversificar: horta i verdura de temporada, fruita, petites elaboracions, projectes d’oli i vinya, i fórmules de venda directa o circuits curts. Aquesta diversificació respon a diversos motius: reduir dependència d’un sol producte, guanyar marge, adaptar-se a noves demandes i, en alguns casos, donar entrada a perfils professionals diferents dins la mateixa finca (per exemple, una dona que impulsa un projecte d’horta ecològica, agroturisme o transformats).

A nivell narratiu, això encaixa perfectament amb el relat global de l’IYWF 2026: dones que innoven, que emprenen, que connecten camp i consumidors i que construeixen comunitat. No és casual que, a xarxes, aquestes iniciatives tinguin molt tiratge: són contingut amb valor social, gastronòmic i ambiental.

Obstacles que es repeteixen (també a l’illa)

El que l’Any Internacional posa damunt la taula —i que a les xarxes es repeteix amb insistència— és que la desigualtat no és una idea abstracta. Té formes concretes:

• Reconeixement i titularitat: la feina de moltes dones encara es percep com “ajuda”, quan en realitat és central per al funcionament de l’explotació.
• Accés a recursos(terra, crèdit, maquinària, assessorament): la bretxa de gènere no sempre és explícita, però es nota en oportunitats i en xarxes de contacte.
• Temps i cures: a la feina física i de gestió s’hi suma sovint la càrrega familiar, amb jornades que no acaben.
• Professionalització i relleu generacional: incorporar-se al camp és difícil per a tothom, però per a les dones implica també trencar estereotips i, de vegades, demostrar el doble.

L’ONU i la FAO plantegen l’IYWF 2026 com un any per “tancar bretxes” i millorar condicions. Perquè si la pagesia femenina és imprescindible, també ha de ser sostenible per viure-hi.

Un relat que ha de quedar, més enllà del 2026

Un risc dels “anys internacionals” és que quedin en campanya. Per això, el repte és aprofitar el 2026 per deixar instal·lades coses concretes: programes de formació i mentoratge, mesures d’accés a recursos, visibilitat institucional i també canvis culturals dins el sector.

A Menorca, la dona pagesa —ramadera, elaboradora, productora, emprenedora— és una peça clau per entendre el camp i el paisatge que l’illa vol conservar. Si el 2026 serveix perquè aquesta feina es vegi, es valori i es pagui millor, no serà només un lema: serà una passa cap a una pagesia amb futur.