Raymonde Calbo Lafitte - La celebració recent d’unes jornades gastronòmiques relatives a la cuina històrica i senyorial de Menorca, acompanyades d’una conferència a càrrec d’en Bep Al·lès, va fer-me recordar que l’any 2014 amb una colla d’amics, vàrem organitzar un banquet que ens va traslladar al segle XVIII. Aquest esdeveniment tengué lloc a la casa pairal del Dr. Joan Miralles i Monserrat, filòleg de renom, autor amb na Francesca Cantallops de l’edició del “Receptari de cuina del segle XVIII de Fra Jaume Martí i Oliver” publicacions de l’Abadia de Montserrat 1989. Fra Martí (1712-1788) fou un religiós mallorquí de l’ordre de Sant Agustí recopilador de receptes de cuina aristocràtica i senyorial.
Per un dia la casa del nostre amic va convertir-se en el famosíssim cafè-restaurant parisenc “Le Procope”, lloc emblemàtic, encara avui, testimoni privilegiat de la Història de França dels anys de la Revolució de 1789. Aquell indret era un niu de savis, “la crème de la crème”, des on es cuinaven les idees llibertàries i les directrius a seguir per contribuir a l’enderrocament de l’absolutisme Borbó. Els il·lustres personatges que s’hi prodigaven amb assiduïtat eren: Voltaire el cap de fila, Diderot, d’Alambert, Rousseau, Montesquieu, Robespierre, Danton, Marat inclús Benjamin Franklin (l’inventor del parallamps que durant la seva estància a França, hi va concebre alguns elements de la futura Constitució dels Estats-Units d’Amèrica).
Però aquell 31 de maig de 2014, “Le Procope” de ficció deixaria de banda la filosofia i la política per dedicar-se a l’elaboració d’un dinar que certament mereixeria l’aprovació de Fra Jaume Martí. Com un rusc d’abelles enfeinades, entraren en dansa les mans falagueres d’uns cuiners de fortuna que començaren a tallar, esmicolar, condimentar, batre, enfarinar, fregir, bullir, rostir i enfornar. La casa es va omplir d’aromes dolços i especiats, d’alegria i de rialles. La colla era impacient per cruspir-se els plats escollits per a l’ocasió, d’aquell referit receptari.