Trempó, no trampó; maonesa, no maionesa. Quan les paraules també són patrimoni gastronòmic

Bep Al·lès/Ciutadella - La gastronomia no és només allò que menjam. És també cultura, història, territori, memòria i llengua. Els noms dels plats ens expliquen d’on venim i, moltes vegades, ens donen pistes sobre la manera com els nostres avantpassats cuinaven, amanien o conservaven els aliments. Per açò és important dir les coses pel seu nom. I un dels exemples més evidents el trobam en el trempó mallorquí, que massa vegades apareix escrit als menús de restaurants, cartes turístiques i fins i tot als forns com a «trampó».

El trempó és una de les ensalades més representatives de la cuina mallorquina, elaborada tradicionalment amb tomàtiga, pebre verd, ceba i, també alguns hi posen tàperes i pebre vermell, tot tallat petit i convenientment amanit amb oli d’oliva, un poquet de vinagre i sal. Precisament aquí trobam l'origen del seu nom: trempó deriva de trempar, és a dir, amanir, donar el punt adequat als ingredients perquè el conjunt tengui equilibri i sabor.

Per tant, escriure «trampó» no és una simple variant simpàtica o popular del nom. És desconnectar el plat de la paraula que n'explica l'essència. Si trempam aquesta varietat d’ensalada, menjam trempó. «Trampó» no ens explica res gastronòmicament i és una deformació que s'ha anat estenent, probablement afavorida per una reproducció incorrecta del mot en cartes i menús.

El mateix passa amb una altra paraula que des de Menorca hauríem de reivindicar amb especial convicció: maonesa. Massa vegades escrivim «maionesa o mayonesa», oblidant la vinculació històrica de la salsa amb Maó i amb l'episodi de la conquesta francesa de Menorca el 1756. La tradició relaciona la popularització de la salsa amb la presa del port de Maó per les tropes franceses comandades pel duc de Richelieu, i d'aquí la denominació mahonnaise, posteriorment transformada en mayonnaise en francès.

Podem discutir —i els historiadors i investigadors de la gastronomia ho han fet llargament— sobre els detalls exactes del naixement de la salsa, però allò que resulta indiscutible és la força de la seva vinculació històrica i etimològica amb Maó i amb Menorca. Per açò, emprar maonesa és també una manera de preservar i reivindicar aquest patrimoni.

I amb el trempó passa exactament igual. Quan un forn anuncia una coca de trempó, no només està venent una coca. Està mantenint viu un nom, una recepta i una manera mediterrània d'entendre la cuina.

Les paraules també formen part del receptari. Preservar-les és preservar la nostra cultura gastronòmica. Per tant, reivindiquem-ho sense complexos: trempó, no trampó; maonesa, no maionesa. Perquè també a taula, cada paraula compta.