Ruta foodie pels comerços emblemàtics de Ciutadella: vuit aturades amb gust d’història

Bep Al·lès/Ciutadella - Descobrir Ciutadella com un autèntic foodie viatger significa anar més enllà dels restaurants i de les terrasses del port. La gastronomia de la ciutat també s’amaga darrere els taulells de les antigues botigues de queviures, dins els obradors dels forns, als aparadors de les pastisseries i en aquelles gelateries que formen part dels estius de diverses generacions de ciutadellencs.

Per això proposam una ruta diferent per fer durant una estada a Ciutadella: vuit comerços emblemàtics relacionats directament amb l’alimentació que permeten tastar producte local, comprar un berenar, preparar un pícnic o simplement conversar amb qui encara coneix el producte i la clientela pel seu nom.

Primera aturada: Ca na Maria – 1945, el rebost del mercat

Podem començar a la plaça de la Llibertat, un dels epicentres de la vida comercial ciutadellenca. Davall els arcs, molt a prop del Mercat del Peix, trobam Ca na Maria – 1945, coneguda popularment com Ca na Trueno.

Fundada per Esperança Pons Pericàs i mantinguda durant tres generacions, va començar com una botiga de fruites i verdures de temporada. Amb els anys hi arribaren la llet, els formatges, els embotits menorquins i altres productes de rebost.

És una bona primera aturada per comprar formatge, fruita o algun producte de proximitat abans d’una excursió, però sobretot per viure aquella experiència gairebé desapareguda d’entrar a una botiga, demanar què és millor avui i deixar-se aconsellar.

Ca na Fayas, la botiga de tota la vida

La següent proposta és Ca na Fayas, un altre dels establiments reconeguts com a comerç emblemàtic de Ciutadella.

Per a un foodie viatger, aquestes botigues tenen un valor especial perquè permeten conèixer què compra la gent de l’illa per al seu consum quotidià. Durant dècades, els comerços de queviures no només servien per omplir el rebost: també eren espais de conversa, d’intercanvi de receptes i d’informació sobre productes i temporades.

Aquí la millor actitud és no dur una llista tancada. Entrar, mirar, preguntar i descobrir què hi ha aquell dia.

Ca na Riera, una altra cara de la Ciutadella quotidiana

Ca na Riera completa aquest primer recorregut pels comerços d’alimentació tradicional.

La seva visita ens allunya per uns moments de la Ciutadella monumental i ens apropa a la ciutat que compra, cuina i viu cada dia. És aquesta una de les claus de la ruta: descobrir que el patrimoni gastronòmic no sempre es presenta dins una vitrina ni necessita una explicació museística.

Moltes vegades és tan senzill com un taulell, una conversa i un producte que algú ens recomana perquè “ara és el seu temps”.

Forn Curniola, més de 125 anys encenent el forn

Arribam a una de les aturades imprescindibles. El Forn Curniola va obrir l’any 1900 de la mà de Guillem Pons i Catalina Truyol i la seva història familiar ja arriba a la cinquena generació.

Inicialment dedicat al pa, com molts forns menorquins també rebia les palanganes que les famílies preparaven a casa i duien a coure perquè no tots els habitatges disposaven de forn propi.

Avui és un lloc perfecte per entrar sense presses i observar l’aparador: pans, coques, ensaïmades, pastes i elaboracions tradicionals que poden canviar segons l’època de l’any.

El consell foodie és clar: demanar què s’ha fet aquell dia i quina peça és més típica del moment.

Forn Can Diego, Menorca dins un aparador

Una altra visita necessària és el Forn Can Diego.

Els forns menorquins són petites enciclopèdies gastronòmiques. Coques, crespells, rubiols, formatjades i moltes altres elaboracions dolces i salades expliquen el calendari festiu, la cuina familiar i la manera com cada generació ha aprofitat els productes disponibles.

La proposta és comprar diverses peces i compartir-les. Pot ser un excel·lent berenar de mig matí o una manera d’improvisar un pícnic abans de continuar descobrint Ciutadella o partir cap a alguna cala.

I convé recordar que l’experiència canviarà segons el moment de l’any: Pasqua, Nadal, Sant Joan o qualsevol altra festivitat deixa també la seva empremta als aparadors.

El Diamante, la memòria dolça de Ciutadella

Fundada l’any 1935, la Pastisseria El Diamante va començar com a botiga de queviures fins a convertir-se en una de les referències de la pastisseria ciutadellenca.

Aquí hi ha noms que formen part de la memòria gustativa local: sa Felipa, els merengues o els braços de gitano.

Per al visitant és una magnífica ocasió de descobrir aquella rebosteria que ha acompanyat diumenges, aniversaris i celebracions familiars durant dècades. Un dolç no és només sucre, farina o ous; de vegades és també una manera de conservar records.

Gelats Torres, el gust dels estius de Ciutadella

Quan arriba el moment del gelat, una de les aturades té nom propi: Gelats Torres.

La seva vainilla és probablement un dels sabors més identificatius de la casa i forma part dels records d’infància de moltes generacions de ciutadellencs.

Per això, en aquesta ruta recomanam començar pels sabors clàssics. Abans de cercar combinacions sofisticades, val la pena entendre per què un gelat senzill pot convertir-se en part de la identitat sentimental d’una ciutat.

Menjar-lo mentre continuam passejant és també recuperar un dels rituals tradicionals dels fosquets d’estiu.

Sa Gelateria de Menorca, acabar la ruta al Portal de Mar

Podem posar punt final a l’experiència a Sa Gelateria de Menorca, fundada l’any 1982 per Eduard Eroles i Maria Jesús Martí dins una antiga cova de pescadors del Portal de Mar.

Des dels seus inicis ha apostat pels gelats artesans, pels ingredients menorquins i per una clara vinculació amb el territori. Llet de Menorca, figat, mores d’esbarzer o neules elaborades a l’illa formen part d’aquesta filosofia.

Però aquí l’experiència no acaba dins el cucurutxo.

Les característiques cadires Coca Rossa situades davant el local, sense taules, han convertit aquest espai en un lloc de trobada. Seure a la fresca amb un gelat, conversar i veure passar la gent és una manera molt ciutadellenca d’acabar aquesta ruta.

Una Ciutadella que també es menja i es compra producte local

Aquesta ruta es pot fer tranquil·lament durant un matí o dividir-la entre diferents moments de l’estada. No necessita presses ni un itinerari excessivament rígid.

La gràcia és entrar, preguntar, tastar i comprar.

Els vuit establiments ens recorden que la gastronomia d’un territori no viu únicament dins els restaurants. També es conserva als obradors que s’encenen de matinada, darrere els taulells de les botigues, als aparadors de les pastisseries i en un gelat menjat asseguts al carrer.

Per al foodie viatger, aquesta és possiblement una de les maneres més autèntiques de conèixer Ciutadella: recórrer-la a peu, parlar amb la seva gent i endur-se, mos a mos, una mica de la seva història.