Recuperar la cuina de les àvies (i II)

Bep Al·lès/Ciutadella - Una cosa important és que tots els plats a recuperar de cuina menorquina es cuinin amb producte de Menorca. Hem d’aconseguir entre tots fomentar el consum del producte local, aquell que el gran mestre dels escriptors gastronòmics, Josep Pla, en deia “cuina poc viatjada” i avui en dia “cuina de km 0”.

La cuina local s’ha de fer amb producte local per tal que tengui tot el seu sabor i la seva essència, que sigui fidel a les seves arrels, i és per açò que convé recuperar el costum de les nostres àvies i mares d’anar a plaça, de comprar a les petites botiguetes que encara hi queden. Aquelles que tenen les fruites, les verdures, els formatges, els embotits, la mel, l’oli... de Menorca. Hem de fer pedagogia de la nostra cuina i de la importància de que aquesta sigui elaborada amb producte local i, no sols pels seus sabors únics, sinó perquè d’aquesta manera donem suport al sector primari, a la pagesia i als pescadors, als hortolans, als mestres embotidors i formatgers, als recol·lectors de mel i tants altres que mouen els engranatges de la nostra economia local.

Potser és ben hora de fer una crida a les institucions per tal d’aconseguir una cosa que sembla be fàcil, però que de moment no existeix en molts de bars i restaurants. Aconseguir a dos anys vista que un 15% dels plats de les seves cartes o dels seus menús del dia siguin de cuina menorquina, i a 5 anys vista que aquest percentatge hagi pujat com a mínim fins al 25%. Ho aconseguirem?

És una feina de tots, i tots a una, perquè sinó, passaran anys i panys i encara seguirem xerrant del mateix debat, un debat que ja es va encetar als anys 80, i que de moment ens conformam amb allò que diu aquella cançó dels Ja t’ho diré, amb el seu “així tot va bé” i amb açò resulta que entre generació i generació es van perdent gairebé un 60% dels plats que cuinaven les generacions anteriors. Només basta fer una ullada als receptaris de cuina antiga de Menorca i veurem plats que fa 50 anys eren ben comuns, ara són relíquies del passat, i açò és més que preocupant.