Els “mercaurants” guanyen terreny: el supermercat es converteix en nou rival de bars i restaurants

Bep Al·lès/Ciutadella - La frontera entre supermercat i restaurant és cada vegada més fina. El fenomen dels anomenats “mercaurants”, espais dins grans superfícies comercials on es venen plats preparats per consumir al moment, ja s’ha consolidat en moltes ciutats espanyoles i comença a tenir una presència visible també a Menorca. El model, impulsat principalment per grans cadenes nacionals, està transformant els hàbits alimentaris i també el paisatge de la restauració tradicional.

El concepte és senzill: el client entra al supermercat, compra un plat preparat, el pot escalfar allí mateix i consumir-lo en zones habilitades amb taules, cadires i microones. Una fórmula que combina rapidesa, preu assequible i comoditat. Però darrere aquesta aparent senzillesa hi ha una revolució silenciosa que preocupa cada vegada més el sector hostaler.

Durant anys, els supermercats havien ofert menjar preparat per endur-se a casa. Ara, el salt és diferent: moltes grans superfícies han apostat per convertir part dels seus establiments en espais de consum immediat. Aquesta evolució respon a un canvi clar en els hàbits dels consumidors, especialment entre persones que disposen de poc temps per cuinar o que busquen opcions més econòmiques que un restaurant convencional. 

La tendència ha crescut amb força després de la pandèmia. Els consumidors valoren cada vegada més la conveniència, la rapidesa i la possibilitat de menjar sense haver de reservar ni esperar servei de taula. Els supermercats han detectat aquesta oportunitat i han ampliat considerablement les seccions de plats preparats, oferint des d’amanides, pasta o sushi fins a paelles, pollastre rostit o menús complets.

A Espanya, milions de persones compren ja menjar preparat als supermercats de manera habitual. El consum d’aquests productes s’ha disparat en els darrers anys i algunes consultores del sector apunten que el supermercat està entrant de ple en el mateix terreny que la restauració tradicional. 

A Menorca, aquesta realitat ja és ben visible. En diversos supermercats de grans cadenes implantades a l’illa, especialment als voltants de zones comercials i polígons industrials, les àrees de menjar preparat s’han convertit en punts de gran activitat a l’hora de dinar. Fa uns anys, aquest servei estava pensat sobretot per treballadors que cercaven una opció ràpida i econòmica durant la jornada laboral. Avui, el perfil de client és molt més ampli.

Durant la temporada turística, és habitual veure-hi grups de joves turistes nacionals que opten per aquest format abans que anar a un restaurant tradicional. El motiu principal és econòmic. Amb preus notablement inferiors als d’un menú convencional, els “mercaurants” ofereixen una alternativa atractiva per a visitants que controlen el pressupost però no volen renunciar a menjar calent i variat.

També hi influeix un canvi cultural. Les noves generacions tenen una relació diferent amb el consum alimentari. Valoren la flexibilitat, mengen a hores menys rígides i prioritzen sovint la rapidesa i el preu davant l’experiència gastronòmica tradicional. El supermercat, amb una oferta cada vegada més moderna i visualment atractiva, s’ha adaptat ràpidament a aquest nou consumidor.

Moltes d’aquestes àrees de menjar preparat recorden ja petits “food courts”. Hi ha neveres amb begudes, cafeteres, microones i espais per seure. Alguns establiments fins i tot han incorporat decoracions més càlides i modernes per convertir la compra en una experiència més agradable. El supermercat deixa de ser només un lloc de compra per convertir-se també en espai de consum.

Aquest creixement preocupa el sector hostaler. Les patronals de restauració denuncien que es tracta d’una competència desigual, ja que consideren que els supermercats no estan sotmesos a les mateixes exigències administratives, fiscals i de llicències que bars i restaurants. 

Els restauradors alerten especialment del risc que aquest model acabi afectant el tradicional menú del dia, especialment en zones de feina i àrees urbanes. Un menú econòmic en un supermercat pot costar pràcticament la meitat que en un restaurant convencional. Aquesta diferència de preu és difícil de competir per a molts establiments, especialment en un context d’augment de costos laborals, energètics i de matèries primeres.

A Menorca, on la restauració és una peça clau de l’economia turística, el debat també comença a aparèixer de manera tímida. Alguns professionals del sector observen amb preocupació com una part del consum es desplaça cap a aquestes alternatives ràpides i més barates, sobretot entre públic jove i treballadors temporals.

Tot i això, altres veus consideren que els “mercaurants” no substituiran completament bars i restaurants, sinó que ocuparan un espai diferent dins el mercat alimentari. El consumidor no cerca sempre el mateix: hi ha moments per una experiència gastronòmica i altres per una solució ràpida i funcional.

El fenomen també reflecteix un canvi social més profund. Les jornades laborals llargues, l’augment dels habitatges unipersonals i la falta de temps han reduït progressivament el temps dedicat a cuinar. La cuina domèstica continua existint, però cada vegada conviu més amb opcions preparades i consum immediat. 

Els supermercats ho han entès perfectament i competeixen ja no només per omplir el carro de la compra, sinó també per captar “moments de consum”. És a dir, esmorzars, dinars o sopars que abans anaven directament a bars, cafeteries o restaurants.

A Menorca, aquesta transformació encara és moderada comparada amb grans capitals, però el fenomen és visible i probablement continuarà creixent. La combinació de turisme, treballadors temporals, ritme de vida accelerat i necessitat d’opcions econòmiques crea el terreny ideal perquè aquest model continuï expandint-se.

La pregunta que molts es fan és fins on arribarà aquesta evolució. El supermercat del futur podria semblar-se cada vegada més a un restaurant autoservei. I mentrestant, bars i restaurants hauran de reinventar-se per oferir allò que els “mercaurants” difícilment poden substituir: experiència, tracte personal i identitat gastronòmica.