Foodies on Menorca
La temporada turística d’aquest estiu a Ciutadella no ha començat amb les millors perspectives. A la incertesa sobre l’afluència de visitants i les dificultats per trobar personal qualificat, s’hi afegeix un problema creixent que preocupa cada vegada més als restauradors locals: els no show. Aquest terme anglès designa aquells clients que reserven una taula en un restaurant però que, finalment, no es presenten i tampoc avisen. Una pràctica que pot semblar anecdòtica, però que té conseqüències greus per a un sector que viu de marges ajustats i que depèn en gran mesura de la planificació acurada.
“Un dissabte vespre pots tenir una llista d’espera de deu taules, i alhora veure com quatre de les taules reservades es queden buides tota la nit”, explica F. Pons, propietari d’un restaurant familiar al centre de Ciutadella. “És frustrant i econòmicament desastrós. Hem de tenir menjar comprat, personal preparat i després veus com part de l’esforç es perd.”
Els restauradors coincideixen que els no show suposen una doble pèrdua. D’una banda, les taules buides representen ingressos que deixen d’entrar; de l’altra, es perd l’oportunitat d’atendre clients que realment volien anar-hi. Segons càlculs de l’Associació de Restauració de Menorca, en els moments de màxima demanda un sol no show pot implicar una pèrdua d’entre 150 i 300 euros en facturació per servei, depenent del tipus de restaurant.
La situació és especialment delicada a Ciutadella, on la temporada turística és curta i els mesos de juliol i agost concentren bona part dels ingressos anuals. “No ens podem permetre aquests buits”, apunta el propietari d’un establiment de cuina d’autor. “Els no show no només ens fan perdre diners, sinó que també desmoralitzen l’equip. És com si tot l’esforç no valgués la pena.”
El fenomen no és exclusiu de Menorca. Arreu de l’Estat i d’Europa, cada cop més restaurants denuncien un augment d’aquesta pràctica. Les reserves en línia i la facilitat de reservar a diversos llocs alhora han incrementat el problema. “Abans, quan la gent telefonava per reservar, hi havia un compromís més personal. Ara, amb un clic, es fan cinc reserves diferents i després es tria a última hora”, lamenta Pons.
A Ciutadella, alguns restauradors calculen que entre un 10% i un 15% de les reserves d’una temporada poden acabar sent no show. En els dies de major afluència, aquesta xifra pot ser encara més alta.
Davant d’aquesta realitat, cada vegada més establiments s’estan veient obligats a introduir mesures de protecció. Una de les més esteses és demanar el número de targeta de crèdit en el moment de fer la reserva. Si el client no es presenta sense avisar amb una antelació mínima (habitualment 24 hores), el restaurant carrega un import fix a la targeta, que pot oscil·lar entre 20 i 50 euros per persona.
“És una manera de responsabilitzar el client”, explica Bosch. “No volem cobrar per no donar servei, però tampoc podem assumir nosaltres sols el risc d’aquesta manca de compromís.”
Altres locals han començat a aplicar dipòsits previs, especialment en sopars de grup. El client paga una part de l’import en avançat, que es descompta de la factura final. Aquesta pràctica, habitual en altres països, encara genera certa reticència entre alguns consumidors locals, però els restauradors la consideren cada vegada més necessària.
També hi ha qui ha creat llistes internes de clients reincidents, de manera que, si una persona ja ha deixat plantat el restaurant una vegada, en la següent ocasió se li pot denegar la reserva o exigir-li un dipòsit més alt. “No és agradable, però tampoc és just que els que actuen de bona fe pateixin les conseqüències dels altres”, comenta Pons.
Alguns consumidors s’han mostrat sorpresos davant aquestes mesures, però molts també les entenen. “Crec que és just —opina Laura García, una turista habitual de Ciutadella—. Si reserves un hotel i no hi vas, et cobren. Per què hauria de ser diferent en un restaurant?”
Els restauradors coincideixen que la clau és la comunicació. “Si un client ens telefona i ens avisa que no podrà venir, no hi ha cap problema. El conflicte és quan es reserva i després ni es presenta ni avisa. Això és el que fa mal”, insisteix Bosch Camps.
El problema dels no show arriba en un moment delicat. Les previsions de la temporada 2025 no són tan optimistes com en anys anteriors. L’increment de costos energètics, la dificultat per trobar personal i la competència creixent d’altres destinacions mediterrànies han posat pressió sobre el sector. “Si a tot això hi afegeixes taules buides per culpa de clients irresponsables, la situació es complica encara més”, resumeix Pons.
Alguns restauradors proposen anar més enllà de les mesures individuals i crear un registre compartit de no show entre establiments de la zona. Així, un client que deixi plantat un restaurant podria veure’s vetat o obligat a pagar dipòsit en altres locals. Tot i que la idea genera debat sobre la protecció de dades i la privacitat, molts la veuen com una eina dissuasiva necessària.
Des de l’Associació de Restauració de Menorca s’estudien també campanyes de sensibilització per recordar als consumidors la importància de cancel·lar a temps si no poden assistir. “No es tracta de criminalitzar ningú”, expliquen, “sinó de fomentar una cultura de respecte mutu”.
El sector de la restauració a Ciutadella és conscient que el fenomen dels no show no desapareixerà completament. Però molts creuen que amb mesures adequades, sensibilització i un compromís més ferm per part dels clients, es pot reduir de manera significativa.
“Nosaltres volem continuar oferint la millor experiència gastronòmica possible, però necessitam que la relació amb el client sigui bidireccional, basada en la confiança. Si hi ha compromís per les dues bandes, guanyam tots.”
Foodies on Menorca
Foodies on Menorca
Foodies on Menorca
Foodies on Menorca