Darrer Dimarts: les brases que buiden Ciutadella i encenen la memòria

Bep Al·lès/Ciutadella - Ahir, dimarts 17 de febrer, el nucli urbà de Ciutadella va quedar pràcticament buit a partir del migdia. No era cap misteri: la gent va fer el que toca quan arriba el Darrer Dimarts. Cap al camp, cap a les urbanitzacions, cap a qualsevol racó amb brases vives i bona companyia. I al centre de tot, com sempre, una litúrgia de fum i greix feliç: la sobrassada al caliu, a més dels menjars tradicionals com les greixeres de porc, els crespellets, les greixeres de monyaco i les carns a la brasa.

Per als foodies, aquest dia és un màster accelerat d’aromes: el perfum dolç del pebre vermell que s’enfila amb la flama, la textura que passa de ferma a cremosa quan la sobrassada “sua” just al punt, i aquell contrast perfecte amb pa torrat que cruix i, a la vegada, s’amara. Hi ha qui hi afegeix un fil de mel, qui hi posa formatge de l’illa perquè fongui, i qui defensa la puresa absoluta: sobrassada, pa i caliu, sense ornaments. Totes les versions tenen una cosa en comú: Menorca feta mos.

Ara bé, també és lamentable i preocupant que alguns vulguin reanomenar el Darrer Dimarts com a “Dia de sa sobrassada”. No és només una qüestió de paraules: és memòria col·lectiva, calendari popular i identitat. La sobrassada és una de les protagonistes, potser la principal, però el nom tradicional “Darrer Dimarts” explica molt més que un producte: explica una manera de viure els darrer dia del Carnaval, de reunir-se i de celebrar el final del cicle dels Darrers Dies amb foc, pa i bona companyia. Mantinguem el nom, del Darrer Dimarts, i que les generacions venidores continuïn parlant i ajuntant amics i famílies entorn a una sobrassada al caliu.