Avui toca macarronada

Bep Al·lès/Ciutadella - A Menorca, al plat de macarrons al forn amb carn, sofregit i formatge gratinat li deim macarronada, i és un altre d’aquests plats de la cuina senzilla i alhora econòmica que s’estan perdent a causa de la globalització i de les modes foranes que, a poc a poc, van devorant la cuina local.

En el cas de la macarronada, el seu principal “depredador” són els macarrons amb tomàtiga. I no vull dir que siguin un mal plat si la salsa de tomàtiga és casolana, feta a foc lent amb tomàtiga, ceba, pebre verd i alls naturals, en lloc d’emprar aquelles salses industrials carregades de colorants, conservants i qui sap quants ingredients més, acompanyades de formatge ratllat industrial per acabar de rematar el plat. Cal tenir en compte que és un aliment que sovint donam als nostres infants i que, en molts casos, està ple de sucres, greixos saturats i ingredients poc saludables.

Record que la macarronada de carn formava part dels dinars almenys una vegada per setmana. La carn picada de porc i vedella es comprava a la carnisseria, on el carnisser la picava davant nostre i et demanava si la volies passada una o dues vegades per la màquina de capolar. Les tomàtigues, les cebes i els alls es compraven a les petites botigues del barri, i el gratinat es feia amb formatge de Menorca ratllat. També record que es batia un ou o dos i es posaven damunt el formatge perquè fes una crosta més consistent.

La macarronada, o els macarrons a la menorquina, és un plat antic. Els receptaris antics parlen dels macarrons amb grevi(gravy), un anglicisme que designa el suc o substància procedent dels rostits, allò que quedava a la palangana després de coure al forn un capó, una porcella o una peça de carn. Es bullien els macarrons —hem de recordar que antigament a Menorca existia l’ofici de fideuer— i es mesclaven amb aquesta salsa de carn i un sofregit.

Una altra recepta de l’època britànica consistia a cuinar els macarrons dins un formatge de bolla o una fogassa de formatge. Se’n buidava una part, es ratllava el formatge i, a l’interior, s’hi posaven els macarrons ben calents, a vegades amb una mica de sofregit. Després es mesclaven amb el formatge ratllat i es servien a taula. Avui hi ha restaurants italians que ho fan dins grans peces de parmesà, però no és cap novetat, ja que a Menorca ja consumíem aquest plat de pasta al segle XVIII.

A més de la macarronada de carn, també se’n fa de peix, de carn de porc amb sobrassada de Menorca, i és igualment deliciosa una macarronada amb gírgoles o esclata-sangs i carn picada de porc.

Potser ha arribat l’hora d’anar al mercat, comprar una mica de carn picada mesclada i unes quantes verdures i preparar a casa, amb el davantal posat, una bona palangana de macarronada amb macarrons integrals. Segur que als més petits de la casa els encantarà i serà una manera més saludable de menjar pasta.