Un estudi del Govern i l’IMEDEA demostra l’eficàcia de la veda del raor en la seva recuperació en aigües de les Illes Balears

La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural a través de l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears (IRFAP) i l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats de la Universitat de les Illes Balears (IMEDEA) demostren en un estudi l’eficàcia de la veda del raor (Xyrichtys novacula) en la recuperació d’aquesta espècie en aigües de les Illes Balears. El conseller Joan Simonet ha explicat que «la gestió pesquera basada en la sostenibilitat és clau per garantir el futur de la biodiversitat marina i de la pesca i un exemple és aquesta investigació». A més, ha recordat que «les característiques del raor el fan una de les espècies més preuades en la gastronomia de l’arxipèlag».

En el marc del projecte METARAOR, finançat pel pla Estatal de Recerca Científica i Tècnica i d’Innovació 2021-2023, un equip investigador de l’IRFAP juntament amb un de l’IMEDEA (CSIC-UIB), han comparat les dades biològiques de més de 5.000 raors en mostres recollides abans que s’aprovàs l’Ordre que estableix la veda amb mostres recollides quan la veda ja estava en vigor. Concretament, han avaluat la talla, el pes viu, el pes del fetge i pes de les gònades, a més de diferents paràmetres morfològics. També s’han analitzat els moviments dels exemplars dels raors dins i fora de les àrees marítimes protegides, a través de transmissors i receptors, i han fet estudis moleculars de diversitat genètica. 

Amb les dades analitzades, s’ha demostrat que la veda del raor, que s’aplica des de l’any 2000 (actualment entre l’1 d’abril i el 31 d’agost), ha aconseguit que els exemplars siguin més grans, més resistents i amb una major capacitat reproductiva. Un dels factors que han quedat demostrats és que gràcies a aquesta mesura, el raor canvia de sexe quan arriba als 18 cm, enfront dels 14 cm d’abans d’implantar-se la veda. Segons la Dra. Amàlia Grau, investigadora de l’IRFAP, «aquest aspecte és fonamental per a la sostenibilitat del raor, ja que les femelles més grans produeixen una major quantitat d’ous». En aquest sentit, Grau ha recordat que es tracta és una espècie hermafrodita seqüencial (els individus neixen femelles i, segons les condicions de l'entorn, algunes canvien de sexe a mascles) i la pesca recreativa solia capturar els mascles més grans, fet que obligava les femelles a transformar-se abans d'hora i amb una mida menor, reduint així el seu potencial reproductiu.

En un altre sentit, Grau ha manifestat que «les reserves marines d'interès pesquer tenen un paper cabdal com a bancs de biodiversitat genètica. En protegir una major diversitat genètica de l’espècie, aquesta esdevé més resilient davant d'amenaces com el canvi climàtic, la contaminació o la sobrepesca».