Octubre a Menorca

Octubre arriba suaument, amb passes de pluja i un perfum de terra molla que desperta records antics. Els primers ruixats enceten el ritual de sortir a cercar caragols: els marges reverdeixen, i els ulls es tornen nens davant la sorpresa que amaga cada racó. És el temps de caminar sense pressa, de sentir com el camp respira de nou després de la set de l’estiu.

Els dies es retallen, la llum s’esllangueix aviat, i les hores de claror esdevenen un tresor breu. A la llar, el silenci convida a obrir llibres que esperaven pacients sobre la tauleta. La lectura es fa refugi, companyia íntima quan la foscor cau com un llençol sobre els pobles i les cases.

Però la tardor menorquina no és només recolliment. Encara hi ha jornades clares que conviden a sortir, a recórrer camins de pedra seca, a perdre’s entre alzines i pins. La natura ofereix una bellesa discreta, madura, feta de colors més suaus i d’un aire que acarona. A la mar, encara hi ha qui desafia l’estació amb un darrer bany: les ones són lentes, les platges buides, i el silenci té gust de comiat.

A taula, l’octubre també es desplega amb generositat. Els llegums bullen dins l’olla, escampant aromes que recorden la cuina dels avis. Els bolets, humils i preciosos, arriben a la panera com petites joies del bosc. És una cuina que parla de terra, de lentitud, de caliu.

Menorca, a l’octubre, és un cor que batega més a poc a poc. Un temps per escoltar la pluja, per gaudir de la calma, per retrobar la natura i el gust senzill de les coses petites.