Espanya reclama a Brussel·les que permeti avançar part de les ajudes europees al sector del vi de cara al 2028

Albert Cadanet/Brussel·les - Espanya, juntament amb Portugal, reclama a Brussel·les que permeti avançar part de les ajudes europees a sector del vi i de les fruites i hortalisses de cara al 2028. D'acord amb una petició que presentarà aquest dilluns en el marc Consell d'Agricultura i Pesca, Espanya instarà la Comissió Europea a presentar disposicions transitòries que autoritzin l'entrega temporal de subvencions comunitàries encara que la UE no hagi tancat les negociacions per al seu pròxim macropressupost per al període 2028-2034. Per altra banda, el ministre d'Agricultura espanyol, Luis Planas, també defensarà enfront dels seus homòlegs europeus la necessitat d'impulsar respostes comunitàries el sector agrícola davant l'augment de preus per la guerra de l'Iran.

Tal com observa Espanya, la normativa vigent no permet publicar convocatòries nacionals de sol·licituds d'ajudes al sector vitivinícola fins que no s'aprovi el macropressupost de la UE. Aquesta situació genera "greus problemes" de cara a l'any 2028, el primer any en què entraria en vigor el nou macropressupost, segons Espanya.

Tenint en compte que les negociacions sobre el pressupost comunitari conclouran al llarg del 2027, el sector vitivinícola, a la pràctica, no podrà saber amb certesa a quines ajudes es pot acollir el 2028 fins a finals del 2027. "Per garantir una correcta execució, els estats membres han de publicar les convocatòries de sol·licitud d'ajudes amb un o dos anys de marge respecte a l'exercici pressupostari en el qual s'efectuaran els pagaments; [...] a conseqüència d'aquests terminis, i per poder abonar les ajudes el 2028, les convocatòries pertinents haurien de publicar-se el 2026 o a principis de 2027", assenyala Espanya.

Davant aquest escenari, Madrid demana a la Comissió Europea que autoritzi l'entrega anticipada d'ajudes encara que el macropressupost no s'hagi aprovat. "Això proporcionaria la base jurídica necessària perquè els estats membres publiquin convocatòries d'ajudes a principis de 2027, supeditant l'aprovació de les sol·licituds a l'assignació pressupostària definitiva en el nou macropressupost", defensa Espanya.

En cas que no s'aprovés aquesta mesura, fonts diplomàtiques indiquen que es deixaria el sector sota una situació "d'inseguretat jurídica". De forma similar, la petició espanyola i portuguesa demana l'aplicació de mesures de transició al sector de la fruita i de les hortalisses perquè els professionals puguin gaudir d'ajudes el 2028 de forma anticipada.

Si bé no es disposa de dades per establir de quina quantitat d'ajudes s'estaria parlant per al 2028, No obstant això, durant l'actual macropressupost europeu que cobreix el període 2021-2027, les ajudes al sector vitivinícola a l'Estat han ascendit a uns 200 milions d'euros anuals.

La proposta espanyola i portuguesa compta, a hores d'ara, amb el suport d'Àustria, Bulgària, la República Txeca, França, Hongria, Polònia, Romania i Eslovàquia.

Mesures davant la crisi energètica

Més enllà de la proposta sobre el sector vitivinícola, els ministres d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Unió Europea abordaran la situació que afronta el camp davant la inestabilitat creixent a l'Orient Mitjà. Amb un sector agrícola experimentant forts increments en el preu de l'energia i dels fertilitzants, s'espera que els ministres demanin reforçar el seguiment dels mercats per estar preparats en cas que es donin noves eventualitats.

Si bé fonts diplomàtiques consideren prematur que es posin sobre la taula instruments d'accions comunitaris, està previst que el ministre Planas doni preferència la posada en marxa de mesures coordinades a escala europea.

Debat sobre pesca

També en el marc del Consell d'aquest dilluns, els titulars d'Agricultura mantindran un intercanvi d'opinions amb el comissari europeu de Pesca, Costas Kadis, sobre la transició energètica en el sector de la pesca i l'aqüicultura.

Precisament la descarbonització del sector ha sigut un dels grans objectius de la Comissió Europea durant els últims anys i una de les condicions exigides des de Brussel·les per autoritzar els pescadors -entre ells els del Mediterrani- a feinejar més dies.