Quan la gastronomia es fa addictiva Felip Llufriu ens torna a seduir amb la seva carta d’estiu

Cadascun, de manera personal, tenim els nostres llocs de culte, aquells temples gastronòmics d’alta culinària on hi hem d’anar al manco una vegada a l’any, i per a mi un d’ells és el Mon Restaurant de Felip Llufriu a Ciutadella, una de les referències imprescindibles de la bona teca a Menorca.

La seva cuina és sempre sorprenent, màgica, plena de textures de sabor, i sobre totes les coses el respecte al producte que utilitza, i si pot ser que aquest sigui de l’illa, poc viatjat, el que avui en deim Quilòmetre Zero.

La tècnica als fogons de Felip Llufriu, hi ha pocs grans mestres que la tenen,  està ben present en cadascún dels seus plats i és per açò que anar al Mon no sols es converteix en un ritual sinó que també en una addicció, una bacanal de plaers, de descobriments i sobre tot de sentir, disfrutar i viure cada mos, cada cullerada o forquillada, perquè ets ben conscient de que estàs a un dels grans temples de la cuina, no sols menorquina, sinó del Mediterrani.

A TAULA

Començam com sempre amb els detalls de benvinguda de Felip Llufriu quan ocupes la taula del seu restaurant, una “piruleta” de formatge de Menorca gratinat ens començarà a obrir boca mentres examinam les referències de la seva estructurada i encertada carta de vins i caves.

Tot seguit, just acabam de demanar el vi ens arriba un altre detall de la casa, el seu ou desconstruit amb truita de patates i sobrassada. Tot un clàssic de la casa, que indica als comensals que no es troben a un lloc qualsevol, sinó que a un temple gastronòmic.

La taula es va omplint de detalls mentres encara estam mirant la carta, podríem haver obtat pel menú de degustació, que és sempre una gran opció per a conèixer la cuina de Llufriu i a una relació qualitat preu més que raonable. Mentres miram la carta ens arriba el pa de blat de xeixa de La Vall, elaborat ecològicament per S’Àvia Rita, un panet de Viena de tota la vida   que ens recorda les berenetes de la nostra infantessa, oli d’oliva i olivó de Pont Modorro, la mantega de Sa Canova i la flor de sal de Fornells ens demostren el compromís de Felip Llufriu amb la seva terra, amb el producte local de Menorca.

EL VI

Mentres tant ja catat triat el vi, i hem optat per un vi ecològic d’alta muntanya, el Batlliu de Sort, de la DO Costers del Segre, elaborat amb raïm de la varietat Riesling, que ens donarà l’equilibri d’acidessa i dolçor que necessiten els nostres plats, tant de peix com de carn en una nit d’estiu, on també cerques la frescor d’un vi amb molta fruita i que a la vegada no llevi protagonisme, ni es begui els plats que anem a delectar.

El deixam reposar uns 10 minuts a la glaçonera perquè agafí més frescor… la calor de l’agost ens ho demana.

ENTRANTS

Començarem amb uns cornets o caragols de mar de Menorca, acompanyats amb una salsa maonesa de fonoll que és un homenatge a les tapes marineres de Baixamar, de les antigues tavernes del port de Ciutadella i que era una de les tapes que es solien demanar a l’hora de fer el vermut.

Continuam amb el peixet fregit amb llimona i alfàbrega, una delicadesa, que ens recorda un dels plats que més ens agrada als menorquins quan anem a romandre a la vorera de la mar, el peix fregit, però amb el toc de la nova cuina menorquina que li dóna Felip Llufriu. Cruixent, saborós i sense espines…

Tancam els entrants a compartir amb una genialitat d’aquest mestre dels fogons forjat de la mà dels germans Roca. Les seves cloïsses, sis unitats que es serveixen al natural, amb pastanaga i taronja, i amb ginebró i llimona. Plaer, addicció, sabor a mar, a Menorca.

Fora de carta, en Felip ens dóna a degustar un dels seus grans clàssics, el caneló d’alvocat farcit d’escamarla, que és una creació que roman de manera permanent en la memòria gustativa del qui l’ha provat. Tècnica, senzillesa, frescor, color, sabor…

PRINCIPALS

Hem optat per les carns, encara que hi ha propostes molt atractives com el calamar farcit a la menorquina, el bacallà amb suc de pebrots i carabassa o bé l’arròs amb conill i espardenyes.

Hem provat un dels plats estrella de la nova carta d’estiu, el seu porcell desossat amb salsa de taronja amarga, sobrassada i monyaco. Els sabors de la terra, el greix i els cítrics, i de pas retre un petit homenatge a un dels plats més contundents de la cuina pagesa, el monyaco amb sobrassada, que aquí està totalment integrat i amb molta mesura en aquest plat que enamora als amants de la carn de porc.

La segona opció de carn ha estat un impressionant llom de bou, reposat un parell de setmanes, fet amb mestria, i acompanyat d’una emulsió d’herbes. La carn al punt, saborosa, gens seca i amb tots els aromes de les herbes del camp de Menorca.

POSTRES

Ens deixam seduir amb dues postres que ens recorden l’estiu. La seva versió de cuina d’autor i de nova cuina menorquina del xocolata amb ensaïmada, present a totes les festes patronals, on Felip ha convertit l’ensaïmada en gelat i el xocolata en una sopa i a la vegada en un pastís o bescuit que ens va encara més addictes a la seva cuina.

Tancam amb unes mores, la fruita de l’estiu, la fruita de les tanques d’abatzers i de les voreres acompanyada de gelat de nata i de granissat de sangria. Estiu, color, sabors… la vertadera nova cuina menorquina amb majúscules, fetes per un dels grans mestres que ha donat l’illa.

Compartir a

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *