Menorca: l’estiu de la paradoxal recessió turística amb un inici de temporada preocupant

Segons les dades recents d’Egatur, l’Institut Nacional d’Estadística espanyol, l’inici de la temporada turística ha presentat un empitjorament clar de la despesa turística a Menorca: el desemborsament mitjà diari es va situar en 180,48?€, un ?4,1?% menys que al maig i juny de 2024, posant fi a una tendència ascendent que acumulava un increment del 25,5?% els dos anys anteriors. ?

Tot i que el nombre total de visitants no ha caigut dràsticament, amb una reducció d’uns 10.500 turistes (?4,9?% respecte a l’any passat), l’impacte sobre la despesa ha estat molt desigual segons el perfil del viatger que amenaça la fortalesa del sector local. ?

Restauració i oferta complementària en minva

Un dels sectors més afectats ha estat la restauració i l’oferta complementària (botigues, activitats d’oci, cultura i esport).

La despesa en compres ha caigut un 25,7?%, situant?se en només 6,95 milions d’euros al maig, segons Egatur i paral·lelament, les activitats lúdiques —cultura, esports, oci— han disminuït al voltant d’un 5?% en un any.

Per la seva banda, l’hostaleria fora del paquet (bars, cafeteries i restaurants) ha notat una “disminució” en el consum, especialment entre turistes estrangers, que redueixen despesa un ?5,7?%, i el turista nacional també gasta menys en l’oferta complementaria que l’any passat.

Aquest escenari reflecteix una doble pressió: menys despesa per turista i un mix de gravetat diferent segons l’origen del visitant. Les empreses locals de serveis addicionals s’enfronten a estocs plens i demanda a la baixa.
 

L’ombra del creixement en les reserves amb paquet

Contràriament, el segment de turistes amb paquet vacacional (turoperadors, all?inclusive) mostra dinàmiques positives: La despesa en paquets turístics va créixer un 10,3?%, fins a 77,51 milions d’euros el maig, malgrat una lleugera reducció del nombre de turistes en aquest model. Això implica que, encara que menys persones contractin per lliure, aquelles que contracten paquets gasten més en allotjament tot i estada similar o inferior. Els hotels capturadors d’aquest model registren increments de despesa fins i tot en règims tot inclòs. En resum: descens de la despesa lliure (restauració, compres, activitats), augment de la despesa agregada via paquets turístics (allotjaments i vols inclosos).

Turisme a supermercats de grans cadenes: un canvi de tendència

Malgrat la davallada en restauració, es detecta un augment del consum en supermercats de cadenes nacionals i internacionals. Els viatgers que opten per l’autogestió (sense paquets) tendeixen a comprar menjar i begudes en supermercats de grans companyies ubicats als polígons industrials, disminuint consum als restaurants locals i també al comerç local d’alimentació.

Egatur no quantifica directament aquesta partida, però la narrativa empresarial local i dades sectorials mostren que moltes famílies opten per cuinar a apartaments o habitatges de lloguer, reduint la despesa en restauració i incrementant la despesa en supermercats de grans cadenes. Això redueix ingressos en hostaleria i restauració, tot i que no implica una menor despesa global, simplement es desplaça cap a un canal amb menys impacte econòmic local, si bé les empreses beneficiades són de fora de l’illa en la seva gran majoria, com també passa en el sector hoteler.

La pujada de preus en allotjaments i vols

Mentre la despesa de consum cau, els preus de hotels i vols creixen notablement, pressionant encara més el pressupost del viatger. Les Illes Balears lideren l’augment de preus hotelers a Espanya, amb una pujada del +13,1?% només el 2025 que sitúa el cost mitjà de vacances per parella a Menorca en 2.726?€, gairebé igual que el d’un viatge a Punta Cana, que és de 2.883?€. 

L’increment de preus hotelers i taxes turístiques - fins un 200?% més en destinacions com Menorca per a estades en establiments de 4?5 estrelles - contribueix a encarir les vacances del turista nacional i reduir l’avantatge competitiva respecte al Carib, on els paquets són de tot inclòs, pel que el turista que opta per aquesta modalitat de vacances, no té despeses extres d’oci i restauració.

Costa menys anar al Carib que a Menorca?

Sembla contracultural, però algunes comparatives de preus indiquen que pot sortir més barat viatjar al Carib que a Menorca: Com hem apuntat un paquet vacacional a Menorca per parella costa uns 2.726?€, pràcticament el mateix que un viatge a Punta Cana (2.883?€). Els vols llargs són més cars, però l’augment desorbitat en els preus hotelers i les taxes locals fa que el cost total es nivelli o fins i tot sigui més alt per a Menorca, on s’han d’afegir les despeses de manutenció, oci i moltes vegades de transport. Així, paradoxalment, des de la Península pot ser més assequible viatjar a un destí llunyà, tot inclòs, que allotjar?se a un hotel de mitjana categoria a Menorca.

Interpretació del fenomen

Els factors clau que expliquen aquesta situació, segons les fonts consultades pel Setmanari El Iris a diferents estaments i patronals relacionades amb el turisme, hi ha una sèrie de factors, entre altres, que han propiciat aquest canvi de tendència.

Pressió de demanda internacional

El creixement del 23?% del turisme internacional enfront del ?17?% del nacional el 2025 reflecteix més viatgers disposats a pagar més, però també més sensibilitat en el consumidor nacional que cerca trobar destinacions més econòmiques o que fins i tot cancel·li viatges a darrera hora. Això eleva els preus hotelers per capturar més marge i aprofitar la demanda estrangera, mentre el turisme domèstic redueix el consum local.

Turisme “paquetitzat” vs independent

Els turistes amb paquets turístics gasten més en allotjament i vols; menor consum local que limita ingressos en restauració i activitats, mentre que els viatgers sense paquet gasten menys globalment -menys hotels, menys restauració- però major proporció del seu consum es dirigeix a supermercats o allotjaments d’apartaments o habitatges vacacionals low?cost.

Conseqüències econòmiques locals

Els restauradors, botiguers i empreses de serveis complementaris pateixen una caiguda dels ingressos malgrat l’ocupació hotelera; la despesa externa no es tradueix en despesa interna, mentre que les empreses que treballen amb touroperadors (grans hotels, paquets tot inclòs) viuen en un cicle alcista, però això no beneficia directament l’economia local en els segments de bars, restaurants, cafeteries,  guies locals i empreses d’excursions locals, botigues i activitats d’oci. Menys turistes nacionals gastant en restaurants i zones històriques pot enfosquir l’oferta cultural o reduir l’atractiu de Menorca com a destinació autèntica.

Perspectives i recomanacions

Les possibles solucions a aquest problema que està patint Menorca, que també hi ha que tenir clar que ha tornat a la realitat dels anys anteriors a la pandèmia, passen segons els experts turístics consultat per diferents mesures que es poden aplicar des les patronals com per exemple que els empresaris locals diversifiquin la seva oferta cap a altres canals de promoció (directe, OTA, nínxols de turisme sostenible o rural), de la mateixa manera que des de les Administracions i segments relacionats amb el turisme i el sector primari han d’estimular experiències locals autogestionades de proximitat per canalitzar part del consum als supermercats de gran cadenes cap als supermercats de capital menorquí i també cap al comerç local (tastets, mercats de km?0, food trucks, etc.). També s’aposta per a la col·laboració entre restauradors per crear menús de temporada amb preus competitius i amb bones ofertes de producte i gastronomia local amb la inteció de fidelitzar als turistes nacionals i també al turista de qualitat francès que també, està deixant de venir a Menorca perquè comença a no trobar-se a gust.

Per a les administracions es fa necessari promocionar estades fora de temporada (hors?summer) per desestacionalitzar i reduir la pressió sobre l’estiu i incentivar i reforçar que el turisme de proximitat i de qualitat que comparteixi ingressos amb l’economia local.

Una situació paradoxal

L’estiu 2025 a Menorca presenta una situació paradoxal: l’illa continua plena de turistes, però molts dels que hi van no gasten com abans. La disminució del consum en restauració i oferta complementària contrasta amb el creixement de preus en allotjament i vols, generant un desequilibri econòmic propiciat pel descens global de la despesa turística lliure: compres un 25?% menys, oci un 5?% menys, despesa mitjana diària un –4?%., mentres que per altra banda es fa patent l’augment del turisme amb paquet: despesa en reserves tot?inclòs +10?% i activitats hoteleres mantenint la seva ocupació. De la mateixa manera que es nota el desplaçament del consum cap als supermercats i autogestió dels menjars al lloguer vacacional, tant d’apartament com de cases a l’interior dels pobles.

Un altre factor a tenir en compte és que els preus hotelers s’han incrementat un +13?%, i alguns, per la seva manca de diners al ser a la destinació es queixen de que l’impost de turisme sostenible penalitza l’estada tradicional o la comparativa amb el Carib on un viatge a Menorca pot costar gairebé el mateix que un a Punta Cana, amb la diferència que el viatge a la nostra illa no inclou àmpliament serveis tot inclòs, són una crida a l’adaptació urgent i que deixen clar que Menorca ha d’orientar el seu model turístic cap a una millor redistribució del valor generat, afavorint la connexió entre visitants i teixit local, equilibrant preus i qualitat, i redefinint el nou perfil de turista que pugui aportar més consum i menys pressió sobre les infraestructures i no perjudicant a la sostenibilitat de l’illa.