La truita de patates i les seves variants

La truita de marrania és una de les més populars a l'estiu menorquí

La truita de patates i les seves variants

No podem dir que la truita de patates sigui un plat propi de la gastronomia menorquina, de fet la seva paternitat o maternitat la reclamen bascos i gallecs, però el que sí és ben cert que un dels primers llocs on es van sembrar i consumir patates a l’Estat espanyol va ser a Menorca, portades pels anglesos al segle XVIII, segons ens explica Lindemann, a la seva “Descripció de l’illa de Menorca”, dietari d’aquest clergue alemany, que descriu els costums i el que es va trobar a la Menorca anglesa del segle de les conquestes i reconquestes.

Segons Lindemann, la patata es va començar a cultiva a l’illa de Menorca cap al 1750, com també a Galícia, que van ser els dos primers llocs de la nostra geografia on es va començar a consumir aquest tubercle que va evitar la fam de les males anyades de blat. A la resta de l’Estat, el consum de la patata no es popularitza fins a principis del XIX, és per açò que possiblement fou a la nostra illa on la patata va començar a formar part com a ingredient de la nostra gastronomia acompanyant als bullits, al plats de llegum, a les carns i als peixos, i amb ella apareixien les panaderes, els perols, les ensalades de pobre i tots aquells plats, considerats avui ben nostres i de cuina tradicional que porten patates, i entre ells les truites, perquè els menorquins en som afeccionats als ous, del que ens trobem moltes receptes antigues, com també de truites com les d’albergínia, carabassó, d’ostres blanques del port de Maó, d’escopinyes, de formatge tendre, i per tant no seria estrany que aquells menorquins i menorquines del segle XVIII cuinessin alguna truita amb patates.

La truita de marrania

Potser una de les truites més nostres i més estiuenques és la de marrania que a més de les patates també porta albergínies, pebres i carabassó. La marrania és la variant menorquina del tumbet mallorquí, dels pistos espanyols i de les ratatouilles franceses.

Aquesta truita estiuenca s’elabora amb els ingredients citats, que són també els productes locals de l’estivada.

També apuntat que a la nostra marrania, per açò hi podem fer una truita amb ella, no porta com el tumbet i els pistos salsa de tomàtiga. Personalment com més m’agrada la marrania, és acabada de fer i acompanyada dins el plat amb un parell d’ous estrellats. Un plat senzill però alhora un tresor de la nostra gastronomia i per al paladar si l’elaboram amb producte local, amb aquelles hortalisses que produeixen els nostres pagesos, a l’igual que els ous han de ser de gallines criades en llibertat i pastonades per les madones amb cereals de qualitat i amb les restes dels menjar de la casa, con sempre s’ha fet als llocs de Menorca.

Els secrets de les truites

Diuen els experts en gastronomia que fer una bona truita de patates és tot un art i que no és tan bona de fer com pot semblar. Allà, segons el gust de cada persona, hi ha diferents aspectes a tenir en compte.

Ha de quedar sucosa, no seca, però en el seu punt. Ni massa feta ni massa crua. Si ha de portar o no ceba; si és massa oliosa. Si les patates han d’estar tallades a cantells o a petits bocinets o làmines. El punt de sal, la seva alçada i especialment el seu gust.

Diuen que aquella persona que és capaç de fer una bona truita de patates, on es lliguin bé tots els aspectes esmentats, aquella persona és una gran cuinera o cuiner i que pot fer front a qualsevol dels reptes que se li presentin davant els fogons.

A mi, personalment, la truita de patates m’agrada amb ceba, que estigui més quallada que crua, però amb el seu cor sucós. Les patates tallades petites, que s’integrin amb l’ou, i a l’hora de menjar-la m’agrada més teba que calenta o freda i si pot ser entre dues llesques de pa o bé dins un cóc o llonguet que pot estar fregat amb tomàtiga de ramallet, un pols petit de sal i un rajolinet d’oli d’oliva extra verge, el que ara es diu un AOVE, i com a molts és aquell entrepà per anar d’excursió, a la platja o bé per a un sopar informal amb la família o els amics, on acompanyarem aquest patrimoni de la cuina mundial, d’un bon vi negre de ca nostra, si pot ser, i gaudir d’un plat que si el feim amb producte local, amb patates de l’illa, ous de gallines de lloc i criades en llibertat, un pols de sal de Fornells i oli de Menorca i de Mallorca, estam al davant d’una de les delicadeses més sorprenents que ens pot oferir la nostra cuina, quan hem cercam un mos senzill, i que, com moltes veges hem fet, ens tregui de l’enfanga quan hem de fer el sopar a unes visites inesperades i a la gelera no hi ha més que mitja dotzena d’ous, unes patates i unes cebes al rebost, el bòtil d’oli d’oliva i la sal de la vida que mai manca a les nostres cuines, juntament amb el nostre pa de cada dia.

La tortilla de patatas y sus variantes
La tortilla de marranía es una de las más populares en verano menorquín

Pintxo de truita de patates de Ses Voltes a Casa. Foto: Bep Al·lès©

No podemos decir que la tortilla de patatas sea un plato propio de la gastronomía menorquina, de hecho su paternidad o maternidad la reclaman vascos y gallegos, pero lo que sí es cierto que uno de los primeros lugares donde se sembraron y consumieron patatas en España fue a Menorca, llevadas por los ingleses en el siglo XVIII, según nos explica Lindemann, a su “Descripción de la isla de Menorca”, dietario de este clérigo alemán, que describe las costumbres y lo que se va encontrar en la Menorca inglesa del siglo de las conquistas y reconquistas.

Según Lindemann, la patata empezó a cultivarse en la isla de Menorca hacia 1750, así como en Galicia, que fueron los dos primeros lugares de nuestra geografía donde se empezó a consumir este tubérculo que evitó el hambre de las malas añadas de trigo. En el resto del Estado, el consumo de la patata no se populariza hasta principios del XIX, es por eso que posiblemente fue en nuestra isla donde la patata empezó a formar parte como ingrediente de nuestra gastronomía acompañando a los cocidos , en los platos de legumbres, en las carnes y en los pescados, y con ella aparecían las panaderas, los peroles, las ensaladas de pobre y todos aquellos platos, considerados hoy bien nuestros y de cocina tradicional que llevan patatas, y entre ellos las tortillas, porque los menorquines somos aficionados a los huevos, de los que nos encontramos en muchas recetas antiguas, así como de tortillas como las de berenjena, calabacín, de ostras blancas del puerto de Maó, de berberechos, de queso tierno, y por tanto no sería raro que aquellos menorquines y menorquinas del siglo XVIII cocinaran alguna tortilla con patatas.

La tortilla de marranía (pisto menorquín)

Truita de marrania. Foto: Bep Al·lès©

Quizás una de las tortillas más nuestras y más veraniegas es la de marranía que además de las patatas también lleva berenjenas, pimientos y calabacín.

La marrania es la variante menorquina del tumbet mallorquín, de los pistos españoles y de las ratatouilles francesas.

Esta tortilla veraniega se elabora con los ingredientes citados, que son también los productos locales de la estivada.

También apuntar que en nuestra marranía, por eso podemos hacer una tortilla con ella, no lleva como el tumbet y los pistos, salsa de tomate.

Marrania. Foto: Bep Al·lès©

Personalmente como más me gusta la marranía, es recién hecha y acompañada dentro del plato con un par de huevos estrellados. Un plato sencillo pero a la vez un tesoro de nuestra gastronomía y para el paladar si lo elaboramos con producto local, con aquellas hortalizas que producen nuestros campesinos, al igual que los huevos deben ser de gallinas criadas en libertad y alimentadas con cereales de calidad y con los restos de la comida de la casa, como siempre se ha hecho en los predios de Menorca.

Los secretos de las tortillas

Tapa gratis de truita de patates a l’estil Betanzos al Bar La Tita de Santiago de Compostela. Foto: Bep Al·lès©

Dicen los expertos en gastronomía que hacer una buena tortilla de patatas es todo un arte y que no es tan buena como puede parecer. Allí, según el gusto de cada persona, existen diferentes aspectos a tener en cuenta.

Debe quedar jugosa, no seca, pero en su punto. Ni demasiado hecha ni demasiado cruda. Si debe llevar o no cebolla; si es demasiado aceitosa. Si las patatas deben estar cortadas en cantos o en pequeños trocitos o láminas. El punto de sal, su altura y especialmente su sabor.

Dicen que esa persona que es capaz de hacer una buena tortilla de patatas, donde se aten bien todos los aspectos mencionados, esa persona es una gran cocinera o cocinero y que puede hacer frente a cualquiera de los retos que se le presenten ante los fogones.

Truita patates del Nikis American Dinner. Ciutadella. Foto: Bep Al·lès©

A mí, personalmente, la tortilla de patatas me gusta con cebolla, que esté más cuajada que cruda, pero con su corazón jugoso. Las patatas cortadas pequeñas, que se integren con el huevo, ya la hora de comerla me gusta más teba que caliente o fría y si puede ser entre dos rebanadas de pan o bien dentro de un bocadillo que puede estar frotado con tomate de ramallet, un poco de sal y un chorrito de aceite de oliva extra virgen, lo que ahora se llama un AOVE, y como muchos es ese bocadillo para ir de excursión, a la playa o bien por a una cena informal con la familia o los amigos, donde acompañaremos este patrimonio de la cocina mundial, de un buen vino tinto de nuestra casa, a ser posible, y disfrutar de un plato que si lo hacemos con producto local, con patatas de la isla, huevos de gallinas de lugar y criadas en libertad, sal de Fornells y aceite de Menorca, estamos frente a una de las delicadezas más sorprendentes que nos puede ofrecer nuestra cocina cuando buscamos un bocado sencillo, y que, como muchas veces hemos hecho, nos saque del momento en que tenemos que hacer la cena a unas visitas inesperadas y en la nevera no hay más que media docena de huevos, en la despensa unas patatas y unas cebollas, la botella de aceite de oliva y la sal de la vida que nunca falta en nuestras cocinas, junto con nuestro pan de todos los días.