La cuina de Sant Antoni a Menorca

La cuina de Sant Antoni a Menorca

De la festa de Sant Antoni, patró de Ciutadella des de la reconquesta cristiana de l’illa i Diada del Poble de Menorca des de 1981, podem dir que és un dels pocs casos on no tenim una gastronomia pròpia d’aquesta data o que bé s’ha perdut, a excepció dels dàtils, taronges i fins fa poc els garballons, que es venen al mercat de la plaça de l’Hospital i que rememoren els anys del sant eremita al desert, o del brou amb el que s’obsequia a les autoritats quan fan la visita a l’antic hospital dels antonians. També hi ha la rifa del porc, un porc que antany era molt valorat, perquè amb ell encara hi eren a temps de fer-ne porquejades, cosa que els hi assegurava disposar de carn, ossos, embotits i xulla per passar la resta de l’hivern, als agraciats a la rifa.

El dia de Sant Antoni és costum la celebració d’un dinar familiar, i si seguim els costums gastronòmics de les grans celebracions a Menorca, possiblement el plat principal d’aquesta diada era el be al forn amb patates, metxat amb olives, bocinets de xulla i de sobrassada, i acompanyat de patató.

Barret de Sant Antoni

Però amb la publicació del meu darrer llibre: “Les arrels de la cuina menorquina, receptes de cuina antiga” hi ha una recepta que ens aporta el manuscrit de la noble família dels Squella de Ciutadella, que en ve a parlar d’un farciment que porta per nom “Barret de Sant Antoni”, i que ens fa pensar si seria aquest el farciment amb el que es cuinarien els rostits per a commemorar aquesta celebració, la més antiga dels cristians menorquins. Amb aquest barret es podrien farcir cuixes d’anyell, porcelles, capons o gallines…

Si per Nadal el farciment més antic per als rostits és el de cuscussó, que després va evolucionar com un dolç o torró antic (també ho va fer el manjar blanc, que evoluciona i perd la seva proteïna càrnica per a convertir-se en la postra de la festa de Sant Joan), no descartarem idò que aquest barret de Sant Antoni formés part, antigament, del receptari per a celebrar la reconquesta cristiana de l’illa.

Per tant podem assegurar que el barret de sant Antoni era un dels farciments més corrents encara als segles XVIII i XIX i no sols a Menorca, sinó que també a Mallorca i servia per a farcir tot tipus de rostits de carns.

Hem de recordar que moltes famílies nobles de Ciutadella, per tal d’evitar la consanguinitat es casaven amb famílies nobles o benestants de Mallorca, com és el cas dels Squella de Ciutadella, que mitjançant els Rossinyol estaven emparentats amb la noblesa mallorquina.

Aquest farciment, juntament amb el d’en Rei en Jaume, eren del més preuats a l’illa veïna, i el trobam al llibre de Fra Jaume Martí i també a “sa cuynera mallorquina”.

Seria possible que aquest fos el plat que s’acostumava a menjar la noblesa menorquina per la festa de Sant Antoni a Ciutadella, patró de la ciutat en el que s’acostuma a menjar l’anyell al forn.

També al receptari dels Squella trobem uns panellets de Sant Antoni, que juntament amb les tortades d’ametlla en podrien ser les postres de la festa del que avui és el patró de l’illa.

També com que hi ha molts de tonis i tònies que fan festa, era costum rebre visites que venien a felicitar l’onomàstica, per tant es tenien safres de pastissets, com també de dolços de convit, on no hi solien mancar a més dels flamets d’ou (tocinillos de cielo) i els dàtils confitats farcits de vermell d’ou. Altres dolços que es menjaven aquests dies eren les felipes turques, les felipes cremades, els imperials, les polveres, els russos, borratxos, etc.

Als anys 80 es va voler institucionalitzar un pastís de Sant Antoni, però no va arribar a quallar i es va perdre. Aquest pastís era rodó, amb les quatre barres i l’escut de Menorca al centre.

També indicar que des de que la festa es va convertir en Diada de l’Illa de Menorca, a les poblacions de la part de Llevant, es va començar a celebrar la festa i podem dir que es va crear una gastronomia a la mallorquina, amb la còpia dels foguerons, els nostres festers i les torrades de sobrassada, xulla i botifarrons que es fan a Sa Pobla, Muro o Manacor, on també es celebra Sant Antoni, que conviu amb els dimonis i és una festa del foc, mentres que a Ciutadella, l’antiga capital, no hi ha aquest culte al foc, a les torrades, als correfocs i als dimonis, sinó que la festa és més institucional i es commemora l’entrada del rei Alfons III de Catalunya i Aragó a la Madina Manurqa, després de la rendició pactada amb el Rais Abu Omar, i la incorporació de l’illa a la religió catòlica, a la parla catalana i a Europa.

Últimes publicacions

  • Publicitat
    El Iris