Tolo Servera, president de l’Associació de Distribuïdors d’Aliments i Begudes de Balears (ADED)

“La sequera serà un factor més de pujada de preus, però no és l’únic. I en cap cas s’ha de crear l’alarma que vam veure per la pandèmia amb el paper de WC. No ens faltarà menjar”

Tolo Servera, president de l’Associació de Distribuïdors d’Aliments i Begudes de Balears (ADED)

Miriam Triay / Ciutadella – Davant la situació de sequera generalitzada, de la qual s’està parlant molt aquests dies, i encara que a Balears no hagi afectat els camps d’una manera preocupant, des del setmanari El Iris hem volgut saber els efectes que pot tenir en la nostra economia i alimentació. Per aquest motiu hem conversat amb el president de l’Associació de Distribuïdors d’Aliments i Begudes de Balears (ADED), Tolo Servera.

Com preveuen que repercutirà a Balears la sequera que està patint, sobretot, la península?
A grans trets, i en resum, molt negativament. Però no només a Balears, sinó a tota Espanya i, de fet, Europa, ja que la majoria dels països estan passant per la mateixa situació. Per tant, els productes que importavem de la península i de fora d’Espanya es veuran encarits, davant l’escassetat que hi haurà.

La sequera serà un factor més de pujada de preus, però no és l’únic. Això ja ho venim arrossegant de fa temps. Els preus haurien seguit pujant indiferentment de la sequera, el que passa és que ara aquest augment serà major. Per tant, seguim estant en una situació d’escalada de preus. I mira que jo, com molts altres, pensàvem que en aquests moments ja s’hauria estabilitzat gairebé tot. Però, lamentablement, no serà així.

Ens podria indicar alguns dels productes que patiran aquesta pujada?
Podria ser que hi hagués falta de determinats productes, i la conseqüent pujada dels seus preus, sobretot, del sector primari.

En aquest sentit, en realitat, hi haurà quatre productes concrets que, per diferents motius, que ja venim detectant de fa mesos, no només la sequera, veuran els seus preus augmentats. Aquests són, la carn, sobretot de porc, i tots els seus derivats, que està pujant de forma descontrolada i no sabem a on s’aturarà.

Els ous i la carn de pollastre, a causa de la grip aviària, que va provocar el sacrifici de milions de gallines productores a tota Europa.

Molt especialment la llet, ja que, i en termes generals, cada any hi ha menys productors, i als que hi ha, els costa cada vegada més diners produir llet. A més que com menys herba verda té el bestiar per menjar, pitjor és per a la llet.

I, finalment, l’arròs, un dels productes agrícoles que més aigua necessita en el procés. Espanya és un productor important, sobretot per la part d’Andalusia i València. Ara, amb la sequera, en molts de llocs ja ni tan sols se sembrarà.

Però vull que es tingui en compte que, i en cap cas, s’ha de crear l’alarma que ja vam veure per la pandèmia amb productes com el paper de vater. Amb les circumstàncies actuals, que la gent anés a comprar productes de forma exagerada, només faria que empitjorar la situació.

No hi haurà desabastiment de menjar, no en faltarà. N’hi haurà d’igual forma, l’únic que el seu preu pujarà i és possible que haguem de comprar altres marques durant uns dies. Però no ens quedarem sense. Per açò hem d’estar tranquils.

Si tenim en compte que a Balears la sequera no ha afectat de forma preocupant, i que els efectes que patirem serà per la importació de fora, creu que seria possible arribar a un futur d’autosuficiència?
No. No som independents ara, ni estem a prop de ser-ho. Jo som partidari de consumir el producte local i propi fins que s’acabi, i a partir d’aquest moment n’hem de portar de fora; no abans. Però en cap cas seríem capaços de mantenir-nos únicament amb el que produïm a les nostres illes.

És a dir que, per jo, el que falta ara, és que s’esperi a esgotar el producte propi abans de dur-ne de fora. Però açò també és mal de fer, i sobretot en temporada turística. Ja que, i sobretot els consumidors d’hotels i restaurants, no poden estar pendents que hi hagi suficient quantitat d’un producte. I, per tant, s’asseguren que amb el subministrament de fora ja en tindran prou.

Però en cap cas serem capaços de ser independents de la resta d’Espanya o d’Europa. Aquí tenim l’extensió de terra que tenim. I si a Menorca, per exemple, que el percentatge més alt del camp està dedicat a la pastura, comencéssim a emprar aquestes terres per sembrar, llevant la pastura; seguiríem sense tenir-ne prou. Per molt que vulguem, no tenim més dimensions.

De totes maneres, cal afegir a açò, que, fins a dia d’avui, el sector primari, afortunadament, ven tot allò que produeix.

Veient que el problema va més enllà de la sequera actual, quina creu que seria una de les solucions per evitar que l’escalada de preus segueixi la seva tendència a l’alça?
Tot serà una cascada mentre no s’estabilitzin els preus d’origen. I aquests són els del sector primari. El pagès no pot fer res més mentre el seu cost de producció vagi augmentant. I es veu obligat a pujar preus de forma forçada. Sobretot els productors de llet. Molts d’ells s’han vist obligats, per grans operadors, a vendre llet a baix preu. I, fins i tot, com ja he dit, a tancar les seves productores.

Si el ramader o l’agricultor no té una vida digna, ni li compensa econòmicament fer feina, doncs no anirà bé. Tot comença en el sector primari, sobretot quan parlam de menjar. Si som capaços d’entendre que els pagesos i les seves famílies necessiten i volen, i a més es mereixen, viure dignament… podrem canviar moltes coses.

Mira, hi va haver un representant de ramaders del nord d’Espanya que, fa uns mesos, ho va dir molt clar: “No voy a seguir permitiendo que su riqueza se base en la miseria de mi familia”. Per jo aquesta frase ho defineix tot. Per què van tancant ramaderies una darrera l’altra? Per què es perden quarterades de conreu? Perquè el pagès, arriba un punt, que no pot seguir fent feina per perdre.

Hores d’ara, el sector primari, és el que més malament ho passarà, ja que li han pujat els costs de tot, i a més la terra i la ramaderia no produiran el que haurien. Per tant, ens acabarà afectant a tots, perquè el preu de venda serà més car. I, encara que els productors agrícoles de Balears hagin tingut ‘sort’, ja que la sequera no ha estat tan greu, no recol·lectaran el que fiaven. Així, colliran potser la meitat, amb els mateixos gastos.

“El sector primari és el que més malament ho passarà, ja que li han pujat els costs, mentre que la terra i la ramaderia no produiran el que haurien”

Si ens centram en les solucions dirigides a la societat en general, què recomanaria per minvar els efectes d’aquesta pujada?
Com he dit abans, res d’estampides als supermercats, perquè llavors serà quan ens quedarem sense aliments bàsics. El que s’ha de fer és mirar el que compram i consumim. Com sabem, aquesta pujada és general, també la trobam, i sobretot a les Balears, en els preus d’habitatge, per exemple. Per tant, s’ha de mirar prim amb què decidim gastar els diners. Vivim en una societat en què tot gira al voltant de fer-nos consumir, i potser això ens servirà per tornar un poc més racionals en aquest sentit. Però és complicat, mentre, repetesc, no hi hagi un canvi en els preus d’origen.

Per tant, podríem dir que la sequera actual el que realment està fent és agreujar una situació ja existent. 
Efectivament, sí. Cada circumstància afegida ha anat sumant perquè la situació dels preus no s’estabilitzi. La pandèmia, que tots recordam, va fer que el món s’aturés de cop, i molts sectors econòmics encara no s’han recuperat d’aquesta aturada. La guerra d’Ucraïna ha provocat la falta de molts productes que compràvem d’allà, que són pràcticament més de la meitat dels cereals que consumim, i a partir dels quals surt el menjar dels animals, els fertilitzants… Així com la pujada de combustible -que de totes maneres sembla que ara s’està estabilitzant-, la falta de producció en determinats mercats, com els orientals, i un llarg etcètera. Una sèrie de circumstàncies que s’han donat conjuntament i que han provocat que des de finals del 2020 i principis del 2021, no haguem vist la baixada de preus.

Però bé, esperem que alguna cosa d’aquestes es vagi arreglant. En el moment en què açò passi, podríem començar a mirar cap a una certa estabilitat de les coses.