Baleària

El que menjaven els menorquins al segle XVIII

Sols una quinta part de la seva alimentació total prové del regne animal, i d’aquesta, el peix constitueix gairebé la mitat. Els divendres i altres dies de dejuni, s’abstenen per complert de la carn i per la Corema viuen bàsicament de verdures i peix, a excepció dels diumenges on els hi està permés menjar ous, llet i formatge.

La majoria dels seu plats estan molt especiats amb pebre, clau, canyella i altres espècies. 

Molts estan aromatitzats amb safrà, altres edulcorats amb mel o sucre; els alls, les cebes o porros són gairebé ingredients constants.

Consumeixen gran quantitat d’oli emprant-lo no solsament en amanides sinó també amb el peix bullit o fregit, verdures, llegums, etc., en lloc de mantega.

Una llesca de pa banyada en aigua bullint, un poc d’oli i sal és el berenar més comú entre els pagesos, aliment conegut com oliaigua.

Els seus menjars comuns són molt frugals i tenen poca varietat, però en festes i en altres ocasions solemnes, els menjars oferits als convidats són molt abundants i alhora extravagants. Difícilment es donaria crèdit al que pot ser el menú d’un sopar de noces d’un treballador del camp. Aquest costum, amb  molts d’altres, pareix que ha estat adquirit de nacions més orientals.

Lo que comían los menorquines en el siglo XVIII

Bullit de Peix. Foto: Bep Al·lès©

Sólo una quinta parte de su alimentación total proviene del reino animal, y de ésta, el pescado constituye casi la mitad. Los viernes y otros días de ayuno, se abstienen por completo de la carne y por la Cuaresma viven básicamente de verduras y pescado, a excepción de los domingos donde les está permitido comer huevos, leche y queso.

La mayoría de sus platos están muy especiados con pimienta, clavo, canela y otras especias.

Muchos están aromatizados con azafrán, otros edulcorados con miel o azúcar; los ajos, las cebollas o puerros son casi ingredientes constantes.

Consumen gran cantidad de aceite utilizándolo no sólo en ensaladas sino también con el pescado hervido o frito, verduras, legumbres, etc., en lugar de mantequilla.

Una rebanada de pan escaldada en agua hirviendo, un poco de aceite y sal es la merienda más común entre los campesinos, alimento conocido como oligua.

Sus comidas comunes son muy frugales y tienen poca variedad, pero en fiestas y en otras ocasiones solemnes, las comidas ofrecidas a los invitados son muy abundantes y extravagantes. Difícilmente se daría crédito a lo que puede ser el menú de una cena de boda de un trabajador del campo. Esta costumbre, como otras muchas, parece que ha sido adquirida de naciones más orientales.

What Menorcans ate in the 18th century

Raoles d’endívia. Foto: Bep Al·lès©

Only a fifth of their total diet comes from the animal kingdom, and of this, fish constitutes almost half. On Fridays and other fast days, they completely abstain from meat and during Lent they live basically on vegetables and fish, except for Sundays when they are allowed to eat eggs, milk and cheese.

Most of their dishes are heavily spiced with pepper, cloves, cinnamon and other spices.

Many are flavored with saffron, others sweetened with honey or sugar; garlic, onions or leeks are almost constant ingredients.

They consume a large amount of oil, using it not only in salads but also with boiled or fried fish, vegetables, legumes, etc., instead of butter.

A slice of bread scalded in boiling water, a little oil and salt is the most common snack among peasants, a food known as oligua.

Their common meals are very frugal and have little variety, but at parties and other solemn occasions, the meals offered to guests are very abundant and extravagant. One would hardly believe what the menu for a farm worker’s wedding dinner could be. This custom, like many others, seems to have been acquired from more eastern nations.

Ce que mangeaient les Minorquins au XVIIIe siècle

Pilotes de llagosta vermella de Menorca amb la seva caldereta. Foto: Bep Al·lès©

Seul un cinquième de leur alimentation totale provient du règne animal, et le poisson en constitue près de la moitié. Le vendredi et les autres jours de jeûne, ils s’abstiennent complètement de viande et pendant le Carême ils vivent essentiellement de légumes et de poisson, sauf le dimanche où ils sont autorisés à manger des œufs, du lait et du fromage.

La plupart de leurs plats sont fortement épicés avec du poivre, des clous de girofle, de la cannelle et d’autres épices.

Beaucoup sont aromatisés au safran, d’autres sucrés au miel ou au sucre ; l’ail, les oignons ou les poireaux sont des ingrédients presque constants.

Ils consomment une grande quantité d’huile, l’utilisant non seulement dans les salades mais aussi avec du poisson bouilli ou frit, des légumes, des légumineuses, etc., à la place du beurre.

Une tranche de pain ébouillantée dans de l’eau bouillante, un peu d’huile et du sel est la collation la plus courante chez les paysans, un aliment connu sous le nom d’oligua.

Leurs repas communs sont très frugaux et peu variés, mais lors des fêtes et autres occasions solennelles, les repas proposés aux invités sont très abondants et extravagants. On aurait du mal à croire ce que pourrait être le menu du dîner de mariage d’un ouvrier agricole. Cette coutume, comme bien d’autres, semble avoir été acquise auprès de nations plus orientales.

Compartir a
vinum

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Información básica sobre protección de datos
Setmanaris i Revistes SL (en adelante, Foodies on Menorca), como responsable de esta web, le informa que los datos de carácter personal que proporcione rellenando el presente formulario serán tratados con la finalidad de atender sus consultas y remitirle información de su interés. Al enviar el formulario, Ud. legitima a Foodies on Menorca y da su consentimiento a este tratamiento y registro de sus datos. Puede ejercer sus derechos de acceso, rectificación, limitación y supresión de sus datos contactando con el Delegado de Protección de Datos en las formas que se indican en nuestra Política de Privacidad o presentar una reclamación ante la Agencia de Protección de Datos.