Vuit plats de Menorca entre les receptes amb producte local de 20 Reserves de Biosfera

El receptari menorquí va sortir del concurs que l'Agència Menorca Reserva de Biosfera va engegar a mitjan 2016

Vuit plats de Menorca entre les receptes amb producte local de 20 Reserves de Biosfera

Vuit plats elaborats amb producte local de Menorca formen part del llibre ‘Recetas de la Biosfera’ que acaba d’editar el Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Mediambient a través de l’organisme autònom Parcs Nacionals (en format digital i que pot descarregar-se gratuïtament a través del web del Ministeri: http://www.mapama.gob.es), on s’hi integren un total de 150 plats tradicionals de la gastronomia de 20 indrets espanyols que compten amb la distinció de Reserva de Biosfera.

El receptari menorquí va sortir del concurs que l’Agència Menorca Reserva de Biosfera va engegar a mitjan 2016 amb la col·laboració d’altres entitats, entre aquestes l’associació Fra Roger, el Centre d’Estudis Gastronòmics de Menorca i el projecte Agroxerxa de l’Institut Menorquí d’Estudis, amb els requisits d’elaborar plats amb ingredients locals representatius i utilitzant matèries primeres de l’illa.

Al llibre ‘Recetas de la Biosfera’, els vuit plats menorquins (com els de la resta de Reserves) estan presentats a través de dos menús (del primer premi i del finalista) que consten de quatre elaboracions cadascun: una tapa, un primer, un segon i un postre. Cada plat correspon a una pàgina i, a més del nom de l’autor, hi figura informació amb els ingredients necessaris, l’elaboració pas a pas i una referència a la vinculació de la recepta amb el territori, a més d’una fotografia del plat acabat.

Al menú del primer premi de la Reserva de la Biosfera de Menorca s’hi poden trobar les receptes de les raoles d’endívia (‘rolas de escarola’) com a tapa, que és d’Anna Camps Taltavull de Ciutadella; de l’oliagua amb figues (‘oliaigo con higos’) com a primer plat, que és de Bep Al·lès Salvà de Ciutadella; dels calamars plens (‘calamares rellenos’) com a segon plat, que és d’Alejandra Juaneda Cabrisas de Ciutadella; i de la tortada d’ametlles (‘tortada de almendras’) com a postre, que és de J. Carlos Camps Socias de Sant Lluís.

D’altra banda, entre les quatre elaboracions del menú menorquí finalista hi són presents els caragols amb cranca (‘caracoles con centolla’) com a tapa, que és de Miquel Mariano Vadell des Mercadal; les albergínies plenes (‘berenjenas rellenas’) com a primer plat, que és de Joana Fortuny Esbert d’Alaior; el perol de peix al forn (‘perol de pescado al horno’) com a segon plat, que és de Josep Borrás Anglada; i pastes menorquines (‘pastas menorquinas’, havent-hi pastissets, amargos i carquinyols) com a postre, que és d’Ague Pons Villalonga.

Entre la resta de receptes hi ha, per posar només uns exemples, el ‘rulo de rabo de ternera altos Pirineos’ d’Ordesa-Villamala (Aragó), el ‘pote de castañas’ de Las Ubiñas-La Mesa (Astúries), el ‘potaje de berros’ de Gran Canaria (Canàries), el ‘canelón de conejo’ de Los Argüellos (Castella i Lleó), les ‘croquetas de otoño’ de Mariñas Coruñesas e Terras do Mondeo (Galícia), o els ‘roscos tontos’ de Sierra de las Nieves (Andalusia).

A més de receptes de Menorca i dels altres sis indrets comentats, a ‘Recetas de la Biosfera’ hi ha plats de les Reserves de Dehesa de Sierra Morena (Andalusia), de Redes (Astúries), de Río Eo, Oscos y Terras de Burón (Astúries-Galícia), de La Palma (Canàries), d’Alto Bernesga, de Babia, de Valle de Laciana i de Valle de Omaña y Luna (Castella i Lleó), de Montseny (Catalunya), Transfronteriza Meseta Ibérica (Castella i Lleó-Portugal), d’Os Ancares Lucenses e Montes de Cervantes, Navia e Becerreá, i de Terras do Miño (Galícia), Transfronteriza Gerês-Xurés (Galícia-Portugal), de Sierra del Rincón (Madrid), i dels Valles del Leza, Jubera, Cidacos y Alhama (La Rioja).

Aquest llibre de ‘Recetas de la Biosfera’, que ja ha estat qualificat de “joia gastronòmica” pel seu contingut, segons que s’explica per part de Parcs Nacionals a la seva introducció, és també un “homenatge a les gents que viuen a les reserves de la biosfera i que han mantingut, en la seva memòria, la forma tradicional de preparar amb els productes de la seva terra i el coneixement dels seus majors, aquests exquisits plats”, afegint que “tastant aquests plats, els lectors s’aproparan a les formes de vida i costums dels habitants de les reserves de la biosfera, mentre gaudeixen dels seus excel·lents coneixements gastronòmics”.

Segons dades de juny de 2016, la Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera contava amb 669 reserves de la biosfera distribuïdes en 120 països, ocupant una superfície superior als 10 milions de quilòmetres quadrats i vivint-hi, en aquesta xarxa, més de 170 milions de persones. D’altra banda, la Xarxa Espanyola de Reserves de la Biosfera (RERB) integra 48 reserves de la biosfera, que ocupen l’11% d’Espanya i on hi viuen més de 2 milions de persones, representant una gran diversitat de paisatges i ecosistemes com: alta i mitja muntanya, deveses, estuaris, rius, deltes, planúries, zones semidesèrtiques i illes.

Text: Joan Mascaró M.   Setmanari El Iris – Eliris.cat

  • Publicitat
    El Iris